Paco García./epda Segons alguns historiadors, les grans mobilitzacions ciutadanes que es varen produir a principis de l’any 1976 i les posteriors del 1977 van situar al carrer i no en els despatxos una àmplia voluntat social de canvi.
Amb accents molt diversos, reivindicacions contingudes i silenciades pel franquisme, amb moltes llengües i pensaments diversos.
El poble valencià havia unit les seues aspiracions en una síntesi clara: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
La configuració assimilada al federalisme que tenim actualment, en modus estat de les autonomies, i mes concretament l’Estatut d’Autonomia Valencià, va ser possible a uns grans actors que esdevingueren primordials en poder aconseguir-ho, els ajuntaments. On es promogueren i s’aprovaren les mocions i propostes que reclamaven l’inici d’una democràcia plena i descentralitzada amb la dotació d’un Estatut propi, tal i com va succeir en l’any 1982.
Els ajuntaments del 1979 venien de la caverna de la dictadura, sent institucions fosques, clientelars i sense cap vocació de servici públic, tot més el contrari. Però, les ganes de democràcia i de canvi que impregnà les primeres eleccions municipals del 79 varen propiciar una aperturisme exponencial, més voluntariós que real, ja que els recursos que gestionaven eren escassos i els mitjans humans i materials també.
En estes deu legislatures, el municipalisme ha anat adquirint més i més protagonisme, sent actualment un element clau de l’estructura de l’Estat i prestador d’un ampla cartera de serveis. S’ha passat de la concepció patriarcal que exercien els seus dirigents durant la dictadura, a ser institucions obertes, transparents, que treballen colze a colze amb les estructures socials dels pobles i les ciutats. On la dona ha passat de ser testimonial en alguna de les primeres corporacions, a ser la protagonista dels canvis que estan produint-se en el municipalisme del segle XXI.
Han esta 4 dècades complicades, amb períodes més o menys de crisis i bonança. El municipalisme ha sigut un espectador directe de la complexitat del canvis en les estructures de l’Estat i en el creixement i desenvolupament de les Comunitats Autònomes, sent un actor essencial en moments de dificultat.
Queda molt de treball i assignatures pendents, com ara la del finançament local, l’establiment d’una governança pública municipal, el tindre major quotes d’autonomia per a la gestió i l’apertura a noves fórmules cooperatives, de govern i de conformació territorial.
Però, si algo hem de fer en estos moments, és agrair a totes les dones i homes que, ara fa 40 anys, han anat passant legislatura rere legislatura pels nostres ajuntaments, valorant el seu treball, esforç i dedicació envers el seu municipi, ja que sense ells, este camí haguera estat impossible.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia