Les cames de Laia. Quin
cap de setmana més lleig per culpa del vent. Sort que ja m’he
curat de la grip. He estat malalta quasi set dies. Ho he passat mal.
Dissabte passat em vaig quedar sense anar a la xarrada de Posteguillo
perquè no tenia forces per a eixir de casa. Fixeu-vos si ha fet
vent que, un taulell que tinc penjat en la paret del balcó, va caure
a terra. El que em va sorprendre és com un arbre es trencà en
l’avinguda del sindicalista Torres Casado. Passava per allí fent
coses del treball i el vaig vore. Espere que l’arreplegen prompte.
Si tarden tant com han fet amb el fem de la foguera de Sant Antoni en
la plaça de Churruca, encara es trobarà allí.
La
veritat és que està tot molt rebolicat. També bufa el vent en la
política. El regidor Abelleira i el seu partit tanca. És trist. En
Esquerra Unida continua Sampedro de candidat. Pareix bon xic. Estarà
content perquè han comprat per a la joventut l’edifici de l’ONCE.
Era una llàstima que estiguera tancat, encara que a mi no m’agrada
la modernor que té per al carreró on està.
Pensava
aprofitar el cap de setmana per a fer un passeig amb la bici. Gonzalo
i jo volíem eixir diumenge però va ser impossible. Estic contenta
perquè sembla que la ruta de la via verda entre Albalat i Algímia
pensen arreglar-la. L’altre dia va estar per ací la consellera
Salvador. M’agrada com vist, encara que quan parla sembla que
estiga enfadada. Com que ara és mare, pareix que està més dolceta.
He vist en la foto que estava l’alcaldessa d’Albalat i el
d’Algímia. Ella sempre va moníssima. No sé si ho estarà fent bé
però sap estar en tots els llocs. El que em fa llàstima és
l’alcalde Buralla d’Algímia. Pareix bon xiquet i sembla que la
vella guàrdia del partit se’l vol llevar de damunt. Les segones
parts no solen ser bones i crec que l’alcalde Salt ja va tindre el
seu temps.
El
diumenge, com que era Sant Blai, aprofitàrem per a anar a la festa.
Quan cau entre setmana, no solc fer-ho. M’agraden que es conserven
eixes tradicions a Sagunt. Haguera volgut anar a Estivella. He vist
que va estar l’alcalde de Faura. Haguera sigut una bona oportunitat
per a vore’l. Fa temps que no ho he fet. De pas, haguera comprat
les coquetes que fan allí. M’agraden a muntó.
Estos
dies vull anar per Faura per a col·laborar en una exposició
solidària de Concha Romero titulada “Xicotets Faurers”. Potser
tin sort i veig a Toni Gaspar, encara que serà difícil. Pense que
sempre està en la Diputació. Si me’l trobara, li pegaria dos
besos. Primer perquè està boníssim i segon perquè l’Ajuntament
ha aprovat una moció per a ajudar a la taronja valenciana.
Diumenge
dinàrem el meu xic i jo a casa. Encara que no disfrutí de la
paelleta, ho vaig agrair. Ens menjàrem dos pastissos de nata i ens
férem unes copetes. Acabàrem utilitzant la nata per a unes altres
coses. Tindre-la en els meus pits i que me la lleven m’agrada. Fa
temps que no m’ho havien fet. El final ja podeu imaginar quin va
ser.
Vos
deixe. Estic dutxada però encara no m’he pintat. No sé eixir al
carrer sense fer-ho. Besets.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia