Josep Tamarit. La darrera constitució dels Ajuntaments posa fi a un període de negociació
llarg, intens i de resultats satisfactoris per uns i decebedors per altres. Els
votants ens posaren al nostre lloc i ens indicaren que havíem d’arribar a
acords si volíem governar.
De nou es fa evident que els governs no els conformen les urnes, els
conformen els partits polítics amb les negociacions i aquestes són molt
necessàries per arribar a acords i pactes de futur.
Aquest escenari de negociacions és com un mal circ on es poden veure tot
tipus d’interpretacions, el millor i el pitjor de la política, el millor i el
pitjor de les persones es posa damunt de la taula com si al dia següent tot
anés a quedar en l’oblit, com si les paraules i els gestos no importaren.
En aquest procés de negociació són moltes les qüestions que es tenen en
compte, per nosaltres no hi havia dubte, tenint clar per què volíem pactar, el
més important era definir què volíem pactar, què anàvem a fer els propers
quatre anys i com anàvem a fer-ho. Després ja parlaríem de qui havia de fer-ho
o amb qui havíem de fer-ho.
Per sort o per desgràcia, l’escenari de negociació dels pactes municipals
ha estat molt acotat pels acords autonòmics per tal d’evitar personalismes o
fórmules enverinades que portaren governs inestables o difícilment sostenibles.
Nosaltres tenim clar que som el que fem, tant en l’àmbit polític com en el
personal i que no val qualsevol cosa a qualsevol preu per tal d’assolir un
objectiu. Pensem que les formes són importants i que hem de construir des del
respecte i la tolerància.
Respecte i tolerància són necessaris sempre i hui més que mai.
Com deia el president uruguaià Pepe Mujica: “hago mío el deber de
luchar por la tolerancia. La tolerancia se precisa con aquellos que son
diferentes, con aquellos con quienes tenemos diferencias y discrepamos. No se
precisa la tolerancia con aquellos con quien estamos de acuerdo. La tolerancia
es el cimiento de poder vivir en paz y entendiendo que en el mundo somos
diferentes”
Però no tot val, no a qualsevol preu. Hem de ser
coherents amb el que fem, amb el que diem i amb el que representem perquè a més
els ho deguem a totes i cadascuna de les persones que han depositat el seu vot
i la seua confiança en nosaltres. No podem canviar de samarreta per guanyar un
partit, al menys nosaltres no
Comparte la noticia
Categorías de la noticia