Preparació de les calderes en La Pobla. EPDA
Cansalada, corder, potetes de
porc, fesols secs, naps, creïlla, xoriço, botifarra, arròs i carn de bou. Amb
eixos ingredients es cuina la que els veïns i veïnes de la Pobla de Farnals
diuen que és la millor caldera de la “contornà”. El passat diumenge 21 de gener
un grup de creuetins i creuetines prepararen este tradicional plat per a commemorar
Sant Antoni del Porquet.
La jornada, any rere any, es fa
possible gràcies a la participació voluntària de persones de totes les edats. A
les 9 del matí comença l’elaboració i cadascú sap el que ha de fer. D’una
banda, un grup format principalment per dones es dediquen a preparar els
ingredients: unes pelen els naps, unes altres les creïlles i les més joves
s’encarreguen de rentar els calders. D’altra, una trentena de cuiners també es
dividixen la feina: mentre que uns han de controlar que la llenya es creme a un
ritme adequat, altres afegixen la matèria primera o giren el contingut dels 30
calders, tots ells perfectament alineats, dels quals eixiran més de 4000
racions.
Tot açò requerix una persona que
coordine cadascun dels passos, i eixe és el paper de Víctor Iborra, el calderer
major des de fa 10 anys. Ell és l’única persona que pot dir quan s’ha d’afegir
cada ingredient. Abans que ell assumira esta responsabilitat, ho varen fer
Rubén Grande i Luis Beltran, de qui Víctor va aprendre la recepta. “Cada poble
té la seua manera de preparar caldera”, explica el cuiner. “Nosaltres ací posem carn de bou i
això fa molt, i encara que altres pobles ho intenten imitar, no el ix igual”,
afegix. A més, tal com reconeix, la seua feina “no només és preparar la caldera,
sinó també buscar a la resta de cuiners i seleccionar els ingredients”.
Una tradició antiga
Els veïns i veïnes, especialment
els més majors, saben quin és l’origen de la caldera. Mentre estan pelant
creïlles, un grup de dones d’edat avançada recorden com, fa molts anys, esta
delícia era un plat que es preparava per als pobres. “S’utilitzaven els
ingredients que cedia la carnisseria i anar a arreplegar caldera era una
vergonya”, rememoren les creuetines. “Ara açò no és així, i tot el món ve a pel
seu plat”, relaten.
L’èxit de la caldera del poble és
tal que s’organitzen dues jornades a l’any: una a gener, per a commemorar Sant Antoni del Porquet, i una
altra durant les festes patronals a setembre. La segona d’elles és encara més
antiga i popular, però el ritual és el mateix.
L’origen popular de la celebració
a l’hivern es remunta a finals dels 80. Fins eixe moment, la penya de Sant
Antoni celebrava la festivitat cuinant caldera per als seus membres, però es va
decidir obrir la jornada a tots els veïns i veïnes amb el suport econòmic de
l’Ajuntament.
Patrimoni cultural
Ana Borja, regidora de Cultura,
reconeix la importància patrimonial de les jornades de calderes i la necessitat
de valorar-les. “Dies com estos ajuden a crear poble i comunitat. Al remat,
estem forjant la nostra identitat”, indica l’edil. Creu que el fet que totes
les persones que hi participen siguen voluntàries no és secundari. “Es podria
pagar a algú perquè vinguera a cuinar, però no seria el mateix”, opina la
regidora.
Pedro García, regidor de Festes,
compartix esta visió. “L’Ajuntament organitza i finança esta festa, però volem
que siga la gent del poble qui prepare la caldera i, per això, sense les
persones voluntàries no seria possible”, matissa.
Noves generacions
Els dies de calderes seguixen un
protocol: la disparada d’una carcassa a les 9 indica que s’han posat al foc. El
segon tro informa que s’ha tirat l’arròs. I com que cuinar per a tanta gent no
és fàcil, no hi pot faltar el tradicional esmorzar per a recuperar forces.
Només és possible establir
tradicions com estes si s’aconseguix mantindre-les en el temps, i per
aconseguir-ho és essencial que la gent jove s’implique. Almudena i Maria tenen
21 i 25 anys respectivament i ja fa quatre anys que col·laboren amb la festa.
“Potser el primer any vinguérem un poc obligades per les nostres famílies, però
ara ens encanta participar”, explica una d’elles. Les dos coincidixen a dir que
l’excel·lent ambient que es crea farà que continuen en el futur, un argument
amb el qual poden tractar de convéncer altres joves. Eixe és el cas de Diego,
un xic de Jaén que viu a la Pobla de Farnals des de fa tres anys i que
participa en la preparació de les calderes per segona vegada. “Continuaré
fent-ho”, afirma el veí.
A l’una i mitja, centenars de
veïns i veïnes esperen que comence l’escudellada. Potser, molts d’ells no són
conscients de les hores de treball que hi ha darrere d’un plat de caldera. Però
l’esforç val la pena per tal de veure com la germanor inunda els carrers de la
Pobla de Farnals, motiu per a no oblidar la importància de les nostres festes i
la necessitat de fer veure als joves que continuar fent poble està en les seues
mans.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia