El Castell d'
Albalat dels Sorells
tancarà enguany una ferida patrimonial oberta fa més de 50 anys. L'Ajuntament ha posat en marxa la restauració de diverses dependències de l'edifici amb un objectiu que transcendix la simple obra arquitectònica: el retorn dels
"escarabatets"
, els
emblemà tics paviments cerà mics que van ser arrancats de les seues sales originals durant una polèmica intervenció en la dècada dels 70
. Esta actuació suposa el rescat definitiu d'unes peces que abasten des del segle XV fins al XVIII i que han sobreviscut a dècades d'oblit, canvis d'ubicació i un perill real de desaparició.
Crònica d'un rescat en caixes de taronges
La història d'estes peces és la d'un rescat gairebé desesperat. En els anys 70, el Castell va estar a punt de ser enderrocat per a construir un nou ajuntament, un projecte que només va frenar la intervenció de la
. Tanmateix, durant aquelles obres de consolidació, els paviments originals van ser retirats sense un pla de conservació.
Va ser el cronista oficial,
Mateu Rodrigo Lizondo
, qui va decidir intervenir pel seu compte per evitar que la cerà mica acabara en un abocador. Amb el suport municipal de l'època, Rodrigo va netejar i classificar els taulells un a un, emmagatzemant-los en
caixes de fusta de taronges
. Eixe va ser el refugi d'un tresor gòtic que, durant cinquanta anys, ha anat canviant de magatzem i que fins i tot va arribar a donar-se per perdut durant un temps.
Més de 500 peces en bon estat
La rellevà ncia del projecte actual es fonamenta en la qualitat del material recuperat. En una catalogació posterior es van identificar més de
500 peces gòtiques
que es conserven en òptimes condicions. Fins ara, estes cerà miques han romàs custodiades en l'arxiu municipal, esperant una intervenció que per mimetisme històric les retornara al seu context original.
Amb l'execució d'este projecte, Albalat dels Sorells rehabilita una estructura fÃsica i restituïx la seua
memòria col·lectiva
. La tornada dels "escarabatets" al paviment del Castell posa fi a un periple de mig segle i reconeix, finalment, el valor d'una de les col·leccions cerà miques gòtiques més singulars de la comarca.