Castells ferits del Camp de Morvedre

Un element patrimonial que simbolitza ben bé el Camp de Morvedre és el castell de Sagunt. La seua singularitat fa que siga un cas únic que necessita major protecció i inversió. No obstant això, el fet que siga excepcional no ha de suposar que s'oblide que la comarca està envoltada de més castells que, tot i ferits o conservats en part, mereixen ser visitats a través d'una ruta. En un trajecte per la comarca, trobarem fortificacions destacades en els nuclis urbans. Per exemple, hi ha torres guaites a Gilet i Benavites i unes altres que han format part de palaus com ara les de Torres Torres, Benifairó de les Valls o la d'alguna alqueria. Però, si busquem un camí que ens conduïsca a conéixer conjunts que es troben ferits i, més o menys allunyats de les poblacions, la nostra ruta se situa fonamentalment en la subcomarca de les Baronies, entre Petrés i Torres Torres.

Castell de Petrés 

Un dels grans castells de la comarca es troba a Petrés. És el situat més prop del municipi fins al punt que quasi en forma part. També és el de millor accés. El conjunt, construït en el segle xiv pels Aguiló i actualment BIC, ha sobreviscut al llarg dels segles. La proximitat a la capital comarcal ha fet que fora estratègic. Va tindre una funció més residencial que militar. Constituïa una bona mostra de palau gòtic valencià. Les fotografies que hi va fer el cronista de Xàtiva Carlos Sarthou o les del fotògraf Peydró ens ajuden a entendre el que hem perdut. La desídia en moltes dècades i la manca d'ajudes públiques semblava que el condemnarien a l'assolament o a la conservació d'unes poques pedres com a testimoniatge del passat. Sortosament, en els darrers anys, han augmentat les possibilitats de retrobar-se amb el que va ser aquella destacada residència senyorial. Hi ha molts racons i espais admirables. Recomane el que seria el pati del palau. Recorda a alguns dels que encara es conserven. Malauradament, ha desaparegut la capella, però s'observen les restes del pou i sobretot el destacat aljub. Confiem que els treballs realitzats per l'anterior corporació continuen. Es va fer un pla director i van descobrir-se una tronera i una escala gòtica, després de la neteja de runes. Mentrimentres continua recuperant-se, és recomanable vore'l al bell mig d'un entorn net de vegetació per entendre el conjunt.

Castell del Piló d'Albalat dels Tarongers 

El segon castell es troba en pèssimes condicions, fins al punt que potser molta gent no el reconega. Es diu castell del Piló i està en el terme d'Albalat dels Tarongers. En este cas, sí que cal endevinar davant del que ens trobem, malgrat que es distingixen torres defensives i diversos elements enderrocats. Hi ha també la constància del que van ser construccions auxiliars. Tot i que la ruta per a accedir-hi està senyalitzada, no és massa fàcil fer-se amb ell. L'Ajuntament ha fet intents per recuperar-lo, però encara no ha arribat les ajudes necessàries.

Castell de Segart 

El següent punt de la ruta està situat a Segart. El lloc és privilegiat. Ho és tant que la vista es perd entre el paisatge i els pocs carrers que l'envolten. Si arribem el calvari, el vorem de seguida, encara que l'accessibilitat no és massa bona. Trobem dos torres d'origen musulmà que protegien un recinte fortificat. Hi ha una torre millor conservada que és possible fora del segle xiv. Tot i ser BIC no pareix que tinga un futur prometedor. L'única esperança que té per a sobreviure és que hi ha aprovat un pla d'intervenció a l'espera de subvencions. També cal destacar que la brigada de prevenció de riscos va netejar tota la muntanya del Castellet, lloc on este es troba.

Castell de Beselga

En el nostre camí continuem trobant runes destacades a Beselga. L'accés és bo i està renovat de fa uns anys. Actualment, forma part del terme d'Estivella, encara que va arribar a ser poble amb alcalde. Fou el nucli original d'una baronia que acabà consolidant-se en la planura del riu Palància. Són destacades les restes del seu castell-palau. Originàriament, era una torre almohade construïda al segle xii. Posteriorment, el baró Gràcia de Monsoriu va decidir adossar-li una construcció emmurallada més semblant a un palau. Crida l'atenció que en aquella muntanya i en eixe temps un senyor feudal pensara a fer una obra d'eixes condicions. El resultat fou que es va arruïnar i  que solament va durar en peu uns 25 o 30 anys. Els agermanats de Sagunt l'atacaren. Des de llavors fou més una ruïna que un castell. Però ha sobreviscut al temps, tot i que un dels llenços, va assolar-se en el 2004. Posteriorment es va rehabilitar el conjunt. El sostre de la torre i els espais es reconstruïren i també els accessos. Va passar a ser el final de la ruta patrimonial "Les claus del  castell de Beselga" en el 2010. Malauradament, estos últims anys el vandalisme i les poques actuacions municipals tornen a ferir-lo i condemnar el conjunt al deteriorament.

Castell de Torres Torres 

Finalment, apareix en la ruta proposada el castell de Torres Torres. És un gran conjunt. Cada any s'ha recuperat més. Les actuacions municipals i les ajudes autonòmiques han arribat. Sens dubte, el fet que el cronista i arquitecte Juan Corbalán de Celis haja estat present amb bons projectes i treballs, ha ajudat molt a aconseguir-ho. En l'actualitat, es proposa una intervenció puntual sobre la muralla sud-est del segon i tercer recinte del castell. L'actuació és necessària per a completar els projectes fins ara realitzats. Cal recordar que entre els anys 2013 i 2014 es van intervindre els llenços sud i oest de la torre d'homenatge. També entre 2015 i 2016 s'intervingueren els llenços nord i est de la torre d'homenatge. Queda molt a fer. Tanmateix, sabem que hi ha veus com la del cronista que continuarà clamant per recuperar-lo.

En definitiva, esta és una proposta per a una ruta de castells que necessiten protegir-se però que paga la pena visitar. No oblidem que som una comarca amb patrimoni ferit que necessita el nostre reconeixement i sobretot la protecció per part de les administracions.