Ciutadania i entitats definiran les línies del Pla Especial del Cabanyal en els tallers participatius

Amb la premissa de dissenyar un nou pla especial del Cabanyal-Canyamelar de manera col·laborativa entre l'Administració, els experts en urbanisme i la ciutadania, demà arranca el pla de participació pública que té per objectiu la redacció d'un document de gestió consensuat que incloga i done resposta a totes les necessitats de desenvolupament del barri i dels seus habitants. El delegat de Desenvolupament Urbà Sostenible, Vicent Sarrià, ha presentat hui este pla, que comença amb el primer dels tallers programats.

Tal com ha explicat el regidor Sarrià, el Pla especial del Cabanyal-Canyamelar serà el planejament que protegirà i ampliarà els valors patrimonials del barri, substituirà les normes transitòries vigents i derogarà definitivament el PEPRI que plantejava la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez. Un equip multidisciplinari d'experts en urbanisme ha establit els primers criteris estratègics que definixen les determinacions essencials, i que serà el text que servirà com a base per al treball participatiu.

El regidor ha subratllat el caràcter "prioritari" que té per al govern local la participació de la ciutadania en la presa de decisions, especialment en aquelles de caràcter estratègic, com és este cas. Al llarg de diversos mesos, l'equip redactor del document inicial ha treballat demanant informació i indicadors sobre el barri i la seua conjuntura, posteriorment ha realitzat un diagnòstic de la realitat actual i ha establit un avanç de línies d'acció, que són la base sobre la qual treballar amb les entitats ciutadanes.

L'arquitecte coordinador de l'equip de treball, Gerardo Roger, i els també arquitectes i membres de l'equip Luis Fernández i Andrea Ariza, han explicat els detalls de les actuacions. La seua proposta es basa sobre tres accions concretes: la transversalitat, la recuperació de la població perduda i la recuperació dels carrers com a espai de convivència.

Sobre el primer aspecte, Roger ha destacat la connexió amb el mar, que durant molts anys va ser element definidor del Cabanyal. "El seu origen era el mar i la platja, que li han sigut robats", ha assegurat, i ha assenyalat que el document elaborat preveu la recuperació de la connexió amb el mar i també amb la ciutat.

1.500 VIVENDES, 1.000 DE LES QUALS PER A LLOGUER PÚBLIC

Així mateix, es planteja la recuperació de persones residents, atesa la reducció registrada en els últims anys. Concretament, prenent com a referència l'any 1989 (aprovació del PGOU, Pla general d'ordenació urbana), s'han perdut 4.000 habitants, que són els que el pla actual es planteja recuperar. I una de les maneres de fer-ho serà a través de la gestió de la vivenda, "fugint d'operacions especulatives i potenciant la sostenibilitat", en paraules de l'arquitecte. Es plantegen així 1.500 vivendes en unitats d'execució, per a generar teixit urbà nou amb minisectors i també en la zona zero.

I, amb l'objectiu d'evitar el fenomen conegut com a gentrificació (és a dir, la substitució dels habitants tradicionals per altres amb més recursos econòmics, vinguts a recer del desenvolupament urbà i de les possibilitats d'especulació), dos terços d'estes vivendes (al voltant d'un miler) es preveuen de lloguer públic.

Quant a les dotacions, el document previ incrementa els percentatges establits per la legislació vigent (15 metres quadrats de sòl per 100 construïts) fins als 18 m2. En total, es reserven 62.000 m2 per a dotacions públiques i, tal com han avançat els arquitectes, en este planejament es farà ús per primera vegada en una gran ciutat de l'Estat dels nous instruments juridicourbanístics aprovats recentment, que preveuen que les plusvàlues que es generen en les actuacions es puguen aplicar als projectes de regeneració i recuperació urbans.

Finalment, el document aposta per la recuperació dels carrers com a espai de convivència i prolongació de les vivendes. I per a això s'aborden aspectes essencials com la reserva d'aparcaments i la compatibilitat d'usos, "per a llevar el protagonisme al vehicle i tornar-lo al ciutadà".

Totes estes directrius suposen un punt de partida inicial sobre el qual començar a treballar, de manera col·lectiva, amb els actors socials del barri. Demà dimecres, dia 22, i el pròxim 29, es desenvoluparan dos jornades obertes en format taller, que obrin la fase més intensa de la participació pública. En la primera sessió, l'equip tècnic exposarà els criteris i primers avanços del Pla; i en la segona, per taules de treball, s'abundarà sobre les oportunitats i amenaces d'estes directrius. De manera paral·lela, fins al mes de febrer es durà a terme una sèrie de 5 sessions temàtiques al voltant de temes sobre els quals el PEC té competències.