El Museu Arqueològic de Sagunt, casa de troballes amb un valor incalculable

Les col·leccions arqueològiques de Sagunt s'han anat configurant i enriquint des del segle XVI. El MVHSAG n'exposa una part a fi de restituir la història antiga de la ciutat de Sagunt -el període iberoromà- a través dels vestigis materials conservats. Hui fem un recorregut tant pel seu interior com pel seu exterior. 

A

planta baixa

es mostra la història de l'arqueologia de Sagunt i es pot fer un recorregut que s'inicia en l'època ibèrica i que, a través del procés de romanització, com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, culmina en un fructífer període de romanitat, representat en l'àmbit públic per la monumentalització de la ciutat. En concret, trobarem escultures, inscripcion i elements arquitectònics supervivents d'edificis desapareguts. 

La magnum opus és, potser, el més que ben conservat bou iber, escultura realitzada en pedra calcària en el segle IV a.C. i que formà part d'un monument funerari. 

No podem oblidar-nos de l'estàtua d'un personatge togat romà del segle I (època Julio-Clàudia), trobada fa un segle en el fòrum de la ciutat. La tècnica de draps mullats en què està tallada i la postura de les caderes i cames que imita el contraposto impresionen a qualsevol. 

Així mateix, trobem en esta planta una magnífica col·lecció de figures de bronze, a més d'una valuosíssima col·lecció epigràfica en llengües ibera, grega i llatina. 

Al

primer pis

del museu, la Sala de l'Economia ens permet conéixer les intenses relacions comercials que va tindre la ciutat amb tot el Mediterrani. A través de les peces exposades a les sales contigües descobrirem l'evolució urbana de la ciutat en el període romà i els gustos estètics i les maneres de viure dels ciutadans en l'àmbit privat.

D'esta planta destaquem una de les quatre estàncies. En ella podrem gaudir d'unes obres úniques, com el cap de la deessa Diana, una altra d'Hermes Bàquic perfectament conservada i una tercera de Dionís. A més, esta part del museu ens oferix un relleu dels segles II-III d.C. que representa una escena al riu Nil.

A la sala dedicada al comerç podrem gaudir d'anfores, monedes de diferents èpoques de la història i l'enorme àncora d'una embarcació romana. Tampoc no podem oblidar fer-li una menció a l'exposició de mosaics de peces de mitjà i gran tamany, de diverses pintures murals i d'una immensa varietat d'objectes d'ús de la vida quotidiana. 

La

Casa del Mestre Peña

, edifici medieval que alberga el Museu d'Arqueologia de Sagunt, ja és un tresor per se. Està situat en el carrer que conduix al teatre romà i al castell, junt a la Jueria. Les primeres dades arqueològiques que oferix l'emplaçament responen a estructures iberoromanes. Així mateix, s'hi han exhumat restes arqueològiques que corroboren l'existència d'un cementeri islàmic del segle XI.

L'

estructura

de l'edifici, formada a la planta baixa per un sistema d'arcs apuntats d'estil gòtic i a la planta alta per una seqüència de murs de càrrega, està vinculada a l'ús com a llotja o almodí. L'estudi arqueològic del paviment original i del reble d'anivellació permeten datar-ne la construcció en el segle XIV. Des d'aleshores, s'han produït diferents modificacions de l'estructura i la funció, però mai no ha perdut la seua noblesa. 

Mantindre i valorar els elements constructius que testimonien la seqüència històrica de la casa i adaptar-la a un ús públic de caràcter institucional i museístic, han sigut els objectius bàsics de la proposta arquitectònica que vincula l'edifici al discurs expositiu del passat ibèric i romà de la ciutat.