Terra de Campanes.-EPDAEl Castell d'Alaquàs acollirà , des del divendres 30 d'agost, la mostra "Terra de Campanes", una producció del Museu Comarcal de l'Horta Sud i el ETNO-Museu Valencià d'Etnologia, que està comissariada per l'investigador Pau Sarrió Andrés, autor de l'estudi "Els veus de l'Horta Sud", publicat per l'Institut d'Estudis Comarcals (Ideco). L'exposició romandrà en les dependències de la Sala la Nova del palau fins al dia 19 d'octubre, quan quedarà a la disposició d'altres municipis que puguen sol·licitar-la.
"Terra de Campanes" va ser una iniciativa del Museu Comarcal Josep FerrÃs March, que es va exhibir en les seues instal·lacions l'abril de 2022. A més de la mostra, es van programar algunes activitats complementà ries com a visites guiades i tallers. A través de panells, objectes i imatges, l'exposició posa en valor el patrimoni campaner de la comarca, a més de donar a conéixer al públic la importà ncia del toc de campanes en el si de la societat tradicional valenciana.
El muntatge, que ja va passar pel Museu del Palmito d'Aldaia aixà com per l'Auditori de Massanassa i l'Alqueria del Pi d'Alfafar, ha sigut ara cedit a l'Ajuntament d'Alaquàs perquè siga inaugurat dins de la programació de les festes majors, que s'inicien este divendres, 30 d'agost. L'acció forma part de la col·laboració habitual del Museu Comarcal de l'Horta Sud amb els museus i centres culturals de la comarca.
"L'Horta Sud és una comarca rica en patrimoni material i immaterial. El seu estudi i difusió són fonamentals per a entendre el que actualment és la nostra comarca. Un dels elements identificatius dels municipis són els seus campanars. Però més enllà d'estos elements arquitectònics, les campanes han sigut, fins fa molt poc, les que marcaven els principals ritmes de vida dels pobles i són un patrimoni valuós", manifesta el president de la Mancomunitat de l'Horta Sud, José F. Cabanes Alonso.
L'exposició "Terra de Campanes" permet recórrer la història del patrimoni campaner dels municipis de l'Horta Sud, i conéixer el procés de fabricació i conservació de les campanes. A més, la mostra incidix en la participació de les dones en el toc de campanes al llarg de la història, una figura invisibilitzada en moltes ocasions.
Un altre dels espais en l'exposició és el que li atorga el protagonisme a l'acústica de les campanes. En esta part es parla de la importà ncia que van tindre en el seu temps com a mitjà de comunicació per a avisar a la ciutadania dels pobles sobre l'hora en què començava el dia o eixia el sol, s'avisava d'actes litúrgics, de canvis en els torns de reg o fins i tot de perills com a incendis o riuades.
L'exposició es desenvolupa en cinc grans à mbits temà tics. El primer està dedicat a l'origen de les campanes mentre que en el segon s'aporten algunes nocions sobre la fosa: professionals, tècniques, epigrafia dels bronzes i instal·lacions. La tercera part aborda els usos tradicionals de les campanes en l'à mbit sagrat i el civil, amb un apartat dedicat especÃficament a les matraques, els instruments que en els temps del Tridu Pasqual substituïen a les campanes, en senyal de dol per la mort de Jesucrist. Finalment, en la part final es presenta el procés de mecanització dels campanars i el sorgiment de les noves colles de campaners i campaneres.
