Un dels camps de cÃtrics a la Comarca de la Safor.- EPDAEn la comarca de la Safor, són diversos els factors que afecten la productivitat del sector agrÃcola, com la falta de rendibilitat, el canvi climà tic, les plagues, escalada dels costos de producció, i falta d'ajudes per a pal·liar la sequera, són alguns dels problemes als quals s'enfronten els agricultors cada dia. Per eixa raó, n'hi ha molts que opten per abandonar les seues collites o per vendre els seus bancals en un sector amb escà s relleu generacional.
La denominació de la comarca li és causat pel nom del circ de la Safor, situat a Vilallonga. Es troba delimitada en el sud-oest per la Serra de la Safor, i en el nord pel massÃs del Mondúver que separa les dues planes de la comarca: L'Horta de la Safor i l'horta de la Valldigna. L'economia tradicional d'esta comarca ha sigut l'activitat agrà ria, encara que en l'actualitat viuen de molts més sectors, es manté tots els relacionats amb la citricultura: magatzems de taronges i els dedicats a la transformació i exportació de cÃtrics.
Els cultius s'han anat substituint els uns als altres. En el segle XV al XVII es va estendre la plantació de la canya de sucre; en el XVII i XVIII es va cultivar la morera, després en el XVIII les hortalisses, en el XIX la vinya i en el XX, la taronja i altres cÃtrics que van substituir a altres cultius de secà com les oliveres, i garroferes. Actualment, quasi tot el territori de La Safor cultivat es dedica als cÃtrics. La majoria en minifundi. Destaquen les parcel·les en les quals s'observa, com a la foto, xicotets horts o bancals.
Segons els informes sobre el cens agrari 2021/2022 que posa xifres cada any a eixa situació i en el cas de la Safor, com el de prà cticament tota la Comunitat Valenciana, les xifres no són molt encoratjadores.
Les organitzacions agrà ries i cooperatives valencianes alerten que la crisi de rendibilitat dels agricultors i ramaders està accelerant l'abandó de camps, que provoca el despoblament del medi rural i l'encariment dels aliments als consumidors.
La comarca de 2021 a 2022 va perdre més de 1.900 hectà rees de terra de cultiu, especialment de cÃtrics, que és el tipus de cultiu que de forma molt majorità ria s'estén pels 31 termes municipals.
Al tancament del 2022, es comptabilitzaven un total de 42.981 hectà rees. D'estes, la majoria pertanyen a cultius de regadiu i majorità riament cÃtrics. El secà , prà cticament no té pes en este sector, amb unes 1900 hectà rees i de cultius com la garrofera, ametler i l'olivar.
En 2021 la Safor sumava un total de terres en producció de 14.322 hectà rees entre tots els tipus de cultiu. Comparant-ho amb 2021 la situació per al camp de la comarca de la Safor no és gens encoratjadora, ja que de 2021 a 2022 s'ha perdut quasi un 15% de la superfÃcie cultivada.
A més dels factors que hem citat anteriorment que influïxen en la desaparició de l'agricultura. Cal sumar-li la falta de relleu generacional, perquè la majoria dels joves declinen mantindre esta activitat, per poca rendibilitat, i, els molts factors que directament o indirectament afecten últimament el sector agrÃcola com per exemple la competència estrangera.
Algunes grans superfÃcies estan important la fruita d'altres països, la qual cosa deixa de costat el producte autòcton en moltes ocasions.
En el cens agrari s'aprecien alguns intents per augmentar el tipus de cultiu, però no es tracta d'unes extensions molt grans. Ni tan sols les hortalisses fan ombra a la taronja, l'únic que destaca són algunes d'hectà rees de pimentó, albergÃnia, encisam o espinac, entre altres.
En cereals i cÃtrics hem perdut quasi un 15% dels cultius, es mantenen tÃmidament respecte al 2021, flors i productes ornamentals, l'olivera, els vivers i altres cultius llenyosos. I els fruiters descendixen en un 5%.
L'atur creix en un any quasi un 10% entre homes i dones, estem parlant de més 300 persones que ja no estrien afiliades al sector agrari en la comarca, xifres que no tenen previsió de millorar segons les estadÃstiques.
