El XIX Festival de Poesia d'Oliva comptarà amb la presència de 7 poetes i les actuacions musicals de Martirio

Tal com vam anunciar, hui Dia Mundial de la Poesia, us presentem el programa del XIX Festival de Poesia d'Oliva, organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Oliva, que encapçala Ramona Pérez, i sota la direcció artística d'Àngels Gregori. La Poefesta tindrà lloc el divendres 12 d'abril a les 20.00 h al Centre Polivalent.

En aquesta edició, dedicada a Vicent Andrés Estellés, set dels poetes més importants del país provinents de diversos territoris s'uniran per celebrar aquesta festa de la paraula en diverses llengües, accents, maneres de mirar el món i fer-nos emocionar amb les seues paraules.

A més, comptarem amb la presència d'una de les nostres grans artistes de l'escena musical: Martirio, Maribel Quiñones Gutiérrez (Huelva, 1954).

Després de formar part del grup Jarcha en la dècada dels 80, i posteriorment de Veneno, en 1986, publica el seu primer disc, "Estoy mala" i a partir d'ací comença la carrera d'una artista en constant evolució, pionera en la recuperació i actualització de joies de la música popular espanyola i sud-americana. Ha col·laborat amb més de 40 músics de les més diverses tendències, Ha treballat com a actriu en teatre, cinema, televisió i 3 anys en ràdio Gladys Palmera amb un programa de la seua autoria: "Cantes robados". També des del 2000 imparteix tres Conferències cantades de les quals és autora. Sempre vinculada a la música popular llatina, actualment presenta els seus espectacles vinculats a aquesta amb "Travesía", al costat de Raúl Rodríguez, recorrent el seu repertori de 16 discos propis, "Coplas a la madrugá" amb el trio de Chano Domínguez, portant la cobla espanyola al jazz i "Enredadas" fusió gallega, aragonesa i andalusa al costat d'Uxía, Ugía Pedreira i Carmen Paris. Ha rebut nombroses condecoracions a Espanya i Sud-amèrica, des de la Medalla d'Andalusia a la de les Belles arts i el dia 8 de març de 2024, es van complir els seus 40 anys de carrera.

Els poetes participants en la XIX Poefesta seran:

1. Miren Agur Meabe (Lekeitio, 1962): Mestra i filòloga basca, va treballar en l'ensenyament i en la creació i edició de llibres escolars en èuscar. Actualment, es dedica a l'escriptura i a activitats que en deriven. Ha rebut el Premi Euskadi de Literatura Juvenil en tres ocasions, per les obres Itsaslabarreko etxea (La casa del acantilado, 2002), Urtebete itsasargian (Un año en el faro, 2006) i Errepidea (La carretera, 2010).

El seu àlbum Mila magnolia-lore (Mil flores de magnolio, 2010) fou inclòs en la llista d'honor de l'IBBY. Els poemaris Azalaren kodea -del qual se n'ha publicat, a Edicions 96 l'antologia El codi de la pell- i Bitsa eskuetan (Escuma a les mans) reberen el Premi de la Crítica en 2001 i 2011 respectivament. La seua novel·la Kristalezko begi bat (Un ull de vidre) ha estat traduïda a diverses llengües.

2. Mario Obrero, va nàixer a Madrid en 2003, i va començar a escriure a l'edat de set anys.

Ha publicat els llibres Carpintería de armónicos (XIV Premio de Poesía Joven Félix Grande; Universidad Popular José Hierro, 2018), Ese ruido ya pájaro (Ediciones Entricíclopes, 2019), Peachtree City (XXXIII Premio Loewe a la Creación Joven; Visor, 2021) y Cerezas sobre la muerte (La Bella Varsovia, 2022).

Va cursar Batxillerat d'Humanitats en l'institut públic La Senda de Getafe. Col·labora en els micròfons de Gente despierta, d'RNE, amb la secció de poesia «Un poeta a París».

3. Berta Piñán, nascuda a Cañu (Astúries) l'any 1963, és una de les veus més reconegudes de la literatura asturiana. Des de 2008 és membre de l'Academia de la Llingua Asturiana i durant anys ha estat jurat del Premio Príncipe de Asturias de las Letras.  Tota la seua obra està escrita originalment en llengua asturiana. El seu darrer llibre, La mancadura/el daño (2010) ha estat traduït al català (La ferida). L'any 2018 es va publicar Trozos/Cachos, antologia bilingüe que incorpora els seus llibres més recents i poemes inèdits.

Al món de Berta Piñán s'accedeix per una naturalesa viscuda, cap a la casa del cos i del cor, habitada de lectures, imatges i afectes, de memòria i històries familiars. Per passaport, una identitat de viatgera amb ulls conscients de la injustícia del món, però també dona lloc al plaer, en diàleg amb diverses tradicions literàries.

4. Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta i traductor, doctor en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, on ha estat professor d'hebreu i d'arameu i d'història del Pròxim Orient. Fou director de l'Institut Ramon Llull.

Entre les seues traduccions de l'hebreu, l'àrab, l'anglés i el francés, destaquen l'antologia Clavats a la carn del món de Iehuda Amikhai (2001), Els viatges d'Ibn Battuta (Proa, 2005) i La descripció del món de Marco Polo (Proa, 2009), així com la seua edició i traducció del Llibre de la creació (Fragmenta, 2012). Com a poeta, forma part del grup dels Imparables. Ha publicat nombrosos poemaris com Ciència exacta (2014), Estàtues sense cap (Proa, 2013), Llei d'estrangeria (Proa, 2008) i El tren de Bagdad (Proa, 2003).

Ha rebut diversos premis, com ara Premi Miquel de Palol (2014), el Carles Riba (2003), el Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni (2002) o els Jocs Florals de Barcelona (2000).

5. Jaume Pérez-Montaner va nàixer el 1938 a l'Alfàs del Pi (la Marina), de jove va viure uns anys a Alcoi, abans de traslladar-se a València en la universitat de la qual es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Per la seua adscripció en l'antifranquisme es va enfrontar a alguns conflictes amb el règim, fet que el condiciona a eixir a l'estranger durant uns anys. Així, ha estat professor universitari en diverses ciutats dels Estats Units, com també en alguna universitat llatinoamericana, fins que el 1977 va tornar i es va incorporar a la Universitat de València com a professor de literatura catalana.

Ha escrit diversos reculls de poesia entre els quals destaquen Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996) i Solatge (2009).

Ha estat guardonat amb premis com l'Ausiàs March de Gandia (1995), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1993, 1995, 2010), Premi Vicent Andrés Estellés (2013), entre d'altres.

També ha conreat la crítica i l'assaig literari dedicats, de manera especial, a interpretar la poesia de Vicent Andrés Estellés, amb obres com ara Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1982), juntament amb Vicent Salvador, o El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). Com a traductor ha publicat obres de Barbara Kingsolver, i d'Anne Sexton i E. E. Cummings, junt amb Isabel Robles.

6. Carlos Marzal (València, 1961) és poeta, articulista i traductor. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, és professor de literatura a l'Institut Port de Sagunt. Va codirigir Quites, revista de literatura i bous.

Va consagrar la seua carrera poètica amb la publicació de Metales pesados (2001), llibre que aconsegueix els premis Nacional de Poesia i el de la Crítica de poesia castellana. L'any 2003, obté el Premi de Poesia Antonio Machado i, el 2004, el XVI Premi Internacional de Poesia Fundación Loewe per Fuera de mí. Ha traduït al castellà el poemari Andén de cercanías d'Enric Sòria.

És un dels principals representants de la poesia de l'experiència, que va dominar la lírica espanyola els anys 80 i 90. Els seus poemes figuren en les més destacades antologies.

7. Yolanda Castaño (Santiago de Compostela, 1977) és una de les veus més internacionals de la poesia gallega actual. Ha publicat set poemaris, hi destaquen O libro da egoísta (2003), Profundidade de campo (2007), A segunda lingua (2014) i Materia (2023). Els seus llibres han merescut els principals guardons del panorama gallec, així com el Premio de la Crítica Española 1999, el Ojo Crítico 2009 i el Premi Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles. En l'actualitat, dirigeix la seua pròpia residència per a escriptors a A Coruña.

Joan Fuster va deixar escrit que, entre el bé i el mal, podríem aspirar a l'alegria. I així és com celebrarem, enguany, la nostra festa de la poesia: recordant i reivindicant el poeta valencià més important del segle XX en les diverses parles del nostre país i amb les actuacions musicals de Martirio.