Els alcaldes de la Ribera exigixen més personal i coordinació en la reconstrucció

Més personal

per a afrontar amb garanties la reconstrucció de les zones afectades per la catastròfica dana d'octubre. Esta va ser la petició més repetida pels alcaldes i alcaldesses dels municipis que varen patir les inundacions. Este procés de tornada a la normalitat no pot estancar-se, varen advertir els primers edils en la

comissió d'estudi impulsada per la Diputació de València

, celebrada fa uns dies. Una sèrie de trobades que estan sent clau a l'hora de traslladar les principals demandes, preocupacions i propostes. 

L'última reunió va estar encapçalada pel president de l'òrgan provincial, Vicent Mompó, i les vicepresidentes Natàlia Enguix i Reme Mazzolari. Fou clau per a per fer balanç de les actuacions en marxa i plantejar noves mesures. Més enllà de les xifres -una inversió global que ja arriba als

200 milions d'euros

, amb 80 destinats a carreteres i ponts-, el debat es va centrar en la necessitat d'una resposta coordinada i d'un front institucional comú, independentment dels colors polítics.

Mentxu Balaguer: "La reconstrucció no pot deixar de costat les necessitats del dia a dia"

L'alcaldessa de Corbera, Mentxu Balaguer, va intervindre amb un missatge clar: "La reconstrucció no pot deixar de costat les necessitats del dia a dia dels nostres pobles". Balaguer va denunciar els

retards en l'arribada de subvencions de la Generalitat

, fet que dificulta l'organització i l'execució d'obres urgents. No obstant això, va voler reconéixer el paper clau de la Diputació en els pitjors moments: "Les ajudes del fons de contingència, sense condicions, han sigut vitals. Eixa és la línia a seguir".

Per a Balaguer,

cal reforçar els recursos humans

als ajuntaments per a agilitzar la gestió administrativa i tècnica: "Tenim projectes, tenim voluntat, però ens falta personal per a tirar-los endavant. I això també és reconstrucció".

José Javier Sanchis: "Moltes obres no es poden iniciar perquè no hi ha empreses disposades a assumir-les"

Des d'Algemesí, l'alcalde José Javier Sanchis va aportar una reflexió pragmàtica i sense triomfalismes: "No podem generar falses expectatives. Les veïnes i veïns volen solucions, però moltes obres no es poden iniciar perquè no hi ha empreses disposades a assumir-les. Això també s'ha d'explicar".

Sanchis va posar l'accent en la necessitat de centrar-se en el

manteniment i control dels rius i barrancs

, que considera "el veritable origen del problema". Així mateix, va agrair la implicació de la Diputació en els moments més durs: "Ens reunien a les huit del matí per a escoltar-nos i coordinar les demandes amb altres institucions. No tot està en les seues mans, però la voluntat hi ha sigut".

Els primers edils d'altres comarques mostren demandes compartides

Altres responsables municipals van coincidir en el diagnòstic. Es necessita més

personal tècnic i administratiu

en els ajuntaments, reforç de la coordinació entre administracions i més velocitat en l'arribada dels fons. La Diputació ha anunciat una línia de suport específica per a la contractació de personal, amb una partida inicial de 60.000 euros per municipi i la intenció d'ampliar-la fins a 100.000 euros.

En este sentit, Reme Mazzolari, vicepresidenta segona de la Diputació, va reconéixer que

una major transversalitat hauria accelerat moltes actuacions

, mentre que Natàlia Enguix, portaveu d'Ens Uneix, va posar com a exemple la gestió solidària d'Egevasa: "Hem atés els 90 municipis afectats, tinguen o no contracte amb nosaltres. En este context, només val l'empatia".

Els pobles demanen que les accions no es limiten a la reparació física, sinó que incloguen la planificació de futur, la prevenció davant noves danes i l'assistència a les persones més afectades. "Necessitem recursos, però també estratègia. Açò no pot tornar a passar", coindixen. 

Amb la mirada posada en el ple del pròxim 23 de juliol, que té previst formalitzar les

noves ajudes als 103 municipis afectats

, els ajuntaments esperen que els compromisos anunciats es materialitzen. Des del territori, el missatge és clar: unitat institucional, suport real i una reconstrucció que tinga en compte les persones i les seues necessitats quotidianes. Sense això, la gent es pot sentir enganyada.