La Mancomunitat de l'Horta Sud ha acollit aquest dilluns, 20 d'octubre, una jornada tècnica per a analitzar l'impacte de la DANA en els sectors econòmics, a la qual han assistit personal tècnic de les Agències de Desenvolupament Local (ADL) dels ajuntaments, representants de sindicats i dirigents d'algunes institucions com Ivace o Labora.
En la jornada s'ha presentat l'informe elaborat pel Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud sobre les subvencions que han obtingut els negocis de la comarca que van resultar afectats per la DANA, aixà com l'estudi promogut per la Universitat de València sobre l'impacte de la catà strofe en el comer local, que ha estat elaborat per l'alumnat del mà ster de Societat Digital.
"Agraïsc enormement a la Universitat de València i, en aquest cas, al professor Antonio Ariño que impulsara l'estudi del comerç perquè ens marcarà el camà per a enfocar la reconstrucció d'eixe teixit econòmic. Grà cies al professorat i alumnat que s'ha implicat. També estic orgullós del treball realitzat per l'equip del Pacte per l'Ocupació al llarg d'aquests mesos", ha expressat el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, en la seua intervenció.
L'informe sobre les subvencions i ajudes ha sigut elaborat pel tècnic del Pacte José Luis Collantes des del mes de novembre de 2024 i s'ha anat actualitzant amb cada nova convocatòria o decret de resolució. El document està a la disposició de qui el vulga consultar en www.observem.es/publicaciones-pacto/.
Entre les 30 convocatòries diferents d'ajudes que s'han anat llançant al llarg d'un any, per les diferents administracions públiques, un total de 6.903 empreses i comerços de la comarca van tramitar més de 10.000 sol·licituds, la qual cosa ha suposat que perceben 165 milions d'euros. En aquesta xifra no estan comptabilitzades les ajudes a persones autònomes perquè no es disposa de la informació del municipi al qual pertanyen, i tampoc les privades.
Per municipis, els negocis de Catarroja han rebut prop de 20 milions d'euros en ajudes, seguits dels de Paiporta, que han percebut 17,4 milions. En Beniparell, comerços i empreses han tingut subvencions per 13,3 milions. A Quart de Poblet, la xifra ascendeix a 12,4 milions. Per damunt dels 11 milions d'euros estan els negocis d'Albal, Aldaia i Torrent. A Massanassa, el nivell de subvencions ascendeix a 10 milions, similar al de Picanya.
Els negocis de Sedavà han percebut 8 milions, mentre que a Alfafar han arribat 7,6 milions. El sector econòmic d'Alaquàs ha percebut 6,2 milions, el de Xirivella ha aconseguit 5,8 milions i el de Silla ha tingut ajudes per 5 milions. A la resta de municipis també han arribat ajudes: Benetússer (4,3 milions), Picassent (3,6 milions), Manises (2,8 milions), Alcà sser (1,8 milions), Mislata (1,4 milions) i Llocnou de la Corona (148.000 euros).
Durant la jornada, s'ha reflexionat sobre la necessitat de conéixer la incidència real que han tingut les ajudes en el rellançament dels negocis, per al que s'ha proposat que institucions i Universitat unisquen esforços per a realitzar un estudi més profund, partint de les dades.
La jornada també ha inclòs la presentació de la conclusions de l'estudi que la Universitat de València i el Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud han realitzat sobre l'impacte de la DANA en el comerç local. El treball ha sigut realitzat per l'alumnat del mà ster de Societat Digital de la UV, dins de la seua fase de prà ctiques i ha estat basat en les dades dels municipis de tota la comarca, amb treballs de camp més especÃfics a Paiporta, Sedavà i Alfafar.
L'estudi, presentat per Berta López, posa de manifest que la bretxa digital impedeix que una part del comerç puga reobrir o tirar avant. Les dificultats per a tramitar les ajudes per part del comerç en mans de persones d'edat avançada, estrangeres o amb pocs recursos, que coincideixen amb aquelles amb falta de coneixements tecnològics, ha engrandit la desigualtat en el sector.
Una altra de les conclusions de l'estudi és que la DANA està provocant una transformació del paisatge comercial ja que uns certs negocis tradicionals, amb gran arrelament en els barris, la reobertura dels quals requeria més fons econòmics, han sigut substituïts per immobilià ries, gestories o financeres.
Finalment, l'estudi apel·la a buscar solucions integrals per a rellançar el comerç a la comarca i a aplicar plans inclusius, que tinguen en compte les desigualtats que existeixen en el comerç i en la societat, i contemplen suports especÃfics a eixa població més vulnerable.
