Allà pel segle XVI la confraria de la Sang de Crist organitzava els actes de la passió Dijous i Divendres Sant en la desapareguda ermita de Sant Sebastià , localitzada extramurs de la vila i que es convertà en la capella de la universitat. Era l'única confraria constituïda com a tal, ja que les imatges que l'acompanyaven eren passos preparats per un grup social determinat. Aquesta situació es va mantindre aixà fins a la seua desaparició a conseqüència de l'expulsió dels jesuïtes en 1767 i l'aparició més o menys definida de les confraries gremials nascudes al llarg del segle XIX.
Algunes de les confraries actuals sembla que estan relacionades amb les devocions i els benifets medievals. Consistien en una renda perpètua que rebia un religiós per celebrar les misses que el patró li encarregava. En la Col·legiata, entre altres, n'existien dedicats al Sepulcre, a la Santa Creu i a Sant Pere.
Durant el segle XIX, les confraries gremials perderen el seu paper econòmic per un altre més folklòric i festiu fins a reduir-lo a l'à mbit religiós, de manera que només es conservaren els cà rrecs necessaris per organitzar les festes del sant del gremi i les processons de Setmana Santa i Corpus. Des de meitat del segle s'adverteix un trà nsit del pas a confraria: el primer està format per un grup amb una mateixa advocació i processona quan és possible, el segon presenta uns estatuts i organització més definida i major regularitat.
D'altra banda, cal no confondre les primeres notÃcies d'una confraria amb la seua fundació. En el primer cas, que hi haja notÃcies pot significar que tal vegada abans d'eixa data ja hi haguera activitat. Són els casos del Sepulcre (1783), el Crist de la Palma (segle XVIII), la Soledat (segle XVII), l'Hort (segle XVIII), Dolorosa (segle XVIII), Ecce Homo (1821), Natzaré (1821), Sant Pere (1851) i el Sant Sopar (1851). Pel que respecta a les fundacions o les reorganitzacions de la segona meitat del segle XIX, seguint les notÃcies de premsa o els estatuts, trobem Sant Pere (1871), el Sepulcre (1873), la Santa Creu (1881), Crist a la Columna (1883) i el Davallament (1888).
Amb més o menys presència anual, aquestes confraries desfilaren pels carrers de Gandia fins el 1931, el darrer anys abans de la Guerra Civil.