El Periódico de Aquí enceta una ronda d'entrevistes amb alcaldes i alcaldesses de la comarca per este primer any de legislatura. El mandatari de La Pobla de Farnals, Enric Palanca (PSPV) és el primer en respondre a les preguntes d'este diari.
Este primer any jo crec que en l'àmbit polític està estable, i això està sempre bé, però en l'àmbit social hi ha més tensió, és el període més difícil pràcticament des de que soc alcalde. És l'ambient general. Políticament, hi ha una predisposició a forçar canvis a partir de situacions que, evidentment, sempre han existit.
Hi ha problemes en totes les administracions i sempre n'hi ha un debat polític al voltant. Però també es força la predisposició a què es debatisca. Supose que ara, després de tots estos processos electorals que hi han passat, canvie esta escalada de tensió que existíx a escala general i el poble forma part també d'esta globalitat.
Crec que en l'àmbit polític hem aconseguit estabilitat. Jo políticament sempre he apostat per arribar a enteniments amb l'oposició i ho hem aconseguit. Des del principi, vaig dir-li a Compromís que tenia les portes obertes per a ampliar esta majoria. I almenys hem obtingut el nostre objectiu entre els dos partits.
Hi ha hagut enteniment i, encara que en la resta de l'oposició és més complicat, també hem arribat a acords importants. La forma de governar no ha canviat d'una legislatura a una altra perquè en este cas el que ha hagut és la necessitat de dialogar en altres forces polítiques, però no oblidem que jo ja vaig entrar d'alcalde en un quatre partit, ja tinc experiència en pactes, i més complexos, com era el de la primera legislatura.
"Aposte per una identitat metropolitana, de diàleg, de compartir recursos i d'ubicar-los de manera estratègica perquè arriben a tots"
En este primer any acabarem la passarel·la. És importantíssim perquè acaba tot un projecte que va començar ja fa 8 anys i que donarà resposta a una reivindicació de La Pobla de Farnals de més de 30 anys, que era unir els dos nuclis. Hem fet la primera part en 2021 i ara en 2024 es finalitzarà la segona part, es calcula que al llarg de setembre.
A més, hem obert ara l'hotel, que això també duia més de tres dècades per finalitzar, i haver-ho desbloquejat és una de les grans fites de la legislatura. Són dos temes pendents de feia molt de temps i estic agraït al poble perquè el que vaig iniciar he tingut temps de poder-ho veure executar. Estes coses duen més d'una legislatura, i són decisions que no es poden valorar només en quatre anys.
També ha sigut important la segona bandera blava, que es resistia durant tants. Hem seguit els mateixos procediments a l'hora de tractar les dos platges i era una qüestió de temps i d'insistència aconseguir-la. Damunt en una menció especial per a l'accessibilitat. Això també és un tema pendent que volem assolir en esta legislatura, deixar tot el municipi accessible, no només el passeig marítim.
Doncs ara començarem promte la licitació del projecte de l'Auditori, i esperem que al llarg del 2025 puguem traure els plegs i licitar les obres. Este és un projecte que si no ens ajuda cap administració el farem en recursos propis. És una promesa que li vaig fer al poble i fins ara no he fallat.
Del que tenim al cap, moltes vegades, quatre anys no són suficients per a acabar els projectes, i es queden per la següent. Però jo estic segur que l'Auditori estarà en marxa, no finalitzat, però sí construint-se. També vull fer les gestions necessàries per a la construcció d'una residència i centre de dia, que supose que donarà els seus fruits a la següent legislatura.
A més, està en l'aire la piscina descoberta, però per a mi és fonamental tindre acabat tot el procés de l'Auditori, que estiga construint-se, i la residència, perquè es necessita i és molt important. Una residència és un servei bàsic, cal tindre un centre de dia com a mínim per la gent de la tercera edat i la gent dependent en este municipi, és bàsica per a un poble que ja va cap als 10.000 habitants.
"Tota la terra que rega la séquia de Moncada té les mateixes circumstàncies, és natural que també ens unifiquem en l'àmbit de la mancomunitat"
Els pobles han de tindre les mateixes oportunitats, siguen o no menuts, perquè els veïns tenen el mateix dret a una qualitat de vida estàndard. Jo veig estes diferències quan es parla de municipalisme. Tots els veïns tenen dret a tindre una educació, una sanitat, una atenció quan són dependents i per això ha de tindre recursos per poder-ho fer.
La Diputació de València està donant la raó a l'anterior president, Toni Gaspar i al govern del Botànic. Li està donant la raó quant a repartir els recursos independentment del poble, en l'excepció, que l'anterior govern sí que tenia unes mesures correctores per compensar els pobles més menuts, i ara això s'està deixant, de manera que els més grans tenen més i els menuts menys. Jo pense que això cal compensar-ho.
De moment, el que tenim paralitzat és el tema de la residència perquè si la legislació no canvia es fa molt difícil tindre inversors, és a dir, que per un costat la Generalitat afirma no tindre diners per poder desenvolupar nous projectes, però per altra, tampoc està facilitant que la iniciativa privada puga tirar endavant el projecte.
Aleshores entre dos fronts estem paralitzats. També considere que el Pla Edificant s'ha de continuar endavant. Ara, nosaltres hem fet l'ampliació del menjador del col·legi, però l'edifici és de l'any 93. Ja són 30 anys i n'hi ha molt de desgast. Jo pense que hauria d'haver-hi una segona fase de l'Edificant o un pla renove perquè cal explicar que l'Horta Nord ara està en un procés d'augment de població.
Hi ha una major expectativa al voltant de residir en l'Horta Nord i això està tensant al màxim tant els serveis com la disponibilitat de vivendes. En el nostre cas necessitem ampliar l'institut, que depén de la conselleria, i s'ha quedat curt, necessiten un aulari nou perquè té un grau d'hostaleria i La Pobla Farnals és un dels nuclis turístics més importants de la comarca i pedrera d'este sector. L'hostaleria requerix més formació i més demanda, per tant, ha de tindre més oferta.
El tema de transport continua pendent. Per a vertebrar la comarca necessitem línies que no siguen centralistes. València no és l'eix vertebrador i la carretera de Barcelona tampoc. La Séquia de Moncada és la que marca la comarca, encara que l'agricultura no tinga este pes, però ha creat la convivència. Si li he de reclamar a l'Autoritat del Transport Metropolità de València alguna cosa, és que les solucions no poden passar sempre pel cap i casal i el model ideal d'àrea metropolitana és un model descentralitzat. Tampoc està bé que els centres comercials de la comarca estiguen sense transport públic.
És un equilibri difícil perquè el model de La Pobla de Farnals és un model del tardofranquisme, basat en l'alta densitat de població i quan n'hi ha una alta densitat de població i un augment en els mesos d'estiu tan alt, els serveis han d'estar a l'altura de les exigències. Augmenta moltíssim la pressió sobre els recursos que tenim durant tot l'any. La gent també ve en un interés de relaxar-se a tots els nivells, inclús també en la responsabilitat cívica i els serveis que n'hi ha no són suficients.
Cal tindre en compte que una bona part de l'any les vivendes estan pagant una contribució i no estan ocupades, per tant, està justificat que tenen ingressos i han de tindre serveis. Però si ens relaxem tant que confonem estar de vacances amb no ser responsable, això incrementa la necessitat. No és la idea que la platja és un nucli que proveís de recursos a la resta del poble, es relativitza en el moment en el qual cal compensar estes coses en més serveis quan arriba l'estiu.
"Si no tenim ajuda econòmica de cap administració per a construir l'auditori, ho farem amb recursos propis, perquè és una promesa que li vaig fer al poble i fins ara no he fallat"
Particularment m'he considerat sempre metropolitanista. La Pobla de Farnals no deixa de ser una part més d'esta àrea metropolitana i cal mirar sempre solucions que superen el mateix campanar. Per tant, és bo que hi haja una planificació metropolitana i hi ha d'haver també un plantejament comarcal.
La Mancomunitat de l'Horta Nord no aglutina tota la comarca, som 10 pobles que necessitavem unir-se per tindre millors serveis. Però entenem que la realitat geogràfica i social és comú i no de deu pobles a soles. Tota la terra que rega la séquia de Moncada té les mateixes circumstàncies, molt més paregudes que en les d'una altra comarca. És natural que també se unifiquem en l'àmbit de la mancomunitat. Des de Paterna fins a Puçol és una realitat geogràfica, no només física, si no humana, i hem d'anar més enllà del nostre municipi. Pactem Nord és la senda que vam encetar en l'anterior legislatura, era l'esperança d'anar compartint cada vegada més serveis d'acord amb esta realitat natural.
Per una altra banda, València fa de barrera amb l'Horta Sud i no coneguem tant la realitat del sud pel fet geogràfic, no existix comunicació. Respecte als pobles del voltant, com Massamagrell i El Puig les relacions són bones, independentment del color polític. Quan les relacions són geogràfiques, la política té un rol xicotet. Si tu estàs compartint carrers des de sempre, hi ha una relació humana de gent que es junta, que munta el negoci a l'altra banda del carrer i és d'este poble, gent que té família a l'altre, gent que va a les festes d'un poble de l'altre i això no es pot polititzar. En definitiva, jo aposte per una identitat metropolitana, de diàleg, de compartir recursos i d'ubicar-los de manera estratègica perquè arriben a tots.
A veure, molt. A banda de les infraestructures més grans, un poble mai està acabat, sempre té necessitat. A mi, per exemple, m'agradaria solucionar o aportar solucions al problema de la falta de vivendes. Vull reclamar a la Generalitat també el control d'una part de l'oferta de vivenda social que també és necessari. Això és importantíssim. Tenim 43 pisos socials que gestiona la Generalitat. Hi ha d'haver una visió d'integració. No pots dur una persona d'una altra comarca a esta, per això reivindique una visió comarcal en estos casos. No es pot trencar el teixit social d'esta manera.
I, sobretot, fer front als problemes que van sorgint. Per exemple, adaptar el polígon industrial i el pla general a les noves necessitats, garantir el dret a la conciliació amb l'ampliació del servei de l'escoleta infantil, i per damunt de tot seguir millorant a tots els nivells l'atenció al poble. És a dir, un treball molt gran que no s'acabarà esta legislatura, però és el temps que m'han donat i no ho malgastaré. Els pobles sempre estan en continua transformació. Però, sobretot, jo tinc confiança que el treball que estem fent avui infundísca a les generacions futures i no rebaixe les exigències.
La seua ubicació és idònia per a emprendre noves iniciatives. La seua grandaria és ideal per a no perdre la dimensió humana, per tant, això va permetre més resiliència a l'hora d'afrontar reptes. Si damunt tenim una administració que se li sembla al seu poble, jo crec que tenim un avantatge. Este és un dels millors jocs del món per a viure.
Això és una molt bona pregunta perquè la gent sempre té la tendència a pensar que primer és el del poble, però un poble que només es mira a si mateixa acabarà estancat i endarrerit. El que fa els pobles grans és l'apertura, sempre i quan la capacitat de cada municipi estiga preparada en l'àmbit d'institucions de tota mena, per exemple des del teixit associatiu, des del polític, etcètera... L'única limitació en estos casos és l'espai, perquè tampoc cap molt més.
La taxa no repercutix als veïns perquè estem afrontant-la en l'àmbit comarcal, a través de la Mancomunitat de l'Horta Nord i em sembla tot un èxit ja que l'empresa que recull el fem és mancomunada i, per tant, la gestió també ha de ser igual, amb l'acord de la majoria de pobles per fer-ho així. Ara ens obliguen a pagar pel que reciclem i sobretot pel que no reciclem i això ha vingut per quedar-se. Pense que castigar políticament aquell que no complix la normativa també és una perversió del municipalisme.
Hem d'assumir que hem de millorar el nostre percentatge de reciclatge. Ara bé, el sistema hauria d'anar perfeccionant-se fins que la responsabilitat fora individual.
