L?alcalde de la Pobla de Farnals, Enric Palanca, durant l?entrevista al seu despatx.-JUDITH CELMAR. Han canviat un munt de coses. Perquè hem passat d'una administració del segle XX a una administració moderna. Això amb tots els seus clars i foscos. I hem passat de tindre 8.000 habitants a tindre ja en el padró més de 10.000. És a dir, és un augment gairebé d'un 20%. Gairebé un 20% en qüestió de 10 anys.
R. Jo vaig entrar pensant que en polÃtica amb voluntat es podia canviar tot. I és qüestió també de conèixer realitats per poder-les transformar. Jo crec que tots els que entren sempre desconeixen la realitat venint del sector que vinguen. Jo no coneixia ni l'administració ni els seus ritmes. I això és fonamental a l'hora de planificar, a l'hora de pensar que en part de l'esforç polÃtic no se veu. És com veure un teatre des de darrere. La ciutadania veu, l'escenari des de fora. Però perquè l'escena es puga contemplar en un sentit d'ordre i d'estètica, darrere hi ha molta bambolina. I això s'ha de conèixer. Però és una qüestió que no s'estudia en cap universitat. És prà ctica.
R. Per a gestionar l'augment de població també has de gestionar un augment dels serveis. I els serveis sense finançació són impossibles. Has de mantenir una polÃtica fiscal molt responsable i intentar ajustar el mà xim el que la gent no se sobreesforce. S'ha de repartir l'esforç, perquè si no, els serveis no arriben a tots. I els serveis són la clau per a la igualtat d'oportunitats. La gent ha de ser conscient que l'esforç ha de ser col·lectiu. Per això, és important utilitzar els canals de comunicació per a fer pedagogia.
R. Tant a nivell de la Pobla, com a nivell general, col·lapsaran si no canvien les estructures. Estes estan orientades a fer-les cada vegada més dependents, de forma subrectÃcia però dependents. De quina manera? Totes les transferències que fan des de Generalitat, des de la Unió Europea... Sempre és a canvi que apliques una sèrie de polÃtiques. I els fons de l'Ajuntament són els que són. És a dir, tenen una limitació a l'hora d'incorporar nous recursos. Si el municipi ha de donar servei cada vegada més persones sense capacitat d'incrementar els recursos, depens dels recursos d'altre. O canvia això, o cada vegada serem més dependents. I en el moment que no hi hagi fons, no hi haurà atenció a la ciutadania.
R. No hi ha una única via per solucionar el problema. El que no pot ser és que es tanquen en banda per una qüestió que jo entenc que és ideològica. I hi ha una qüestió ètica que s'ha d'afrontar: l'avarÃcia. No es pot posar un tallafocs polÃtic pensant que la llibertat individual es coarta. Això és el motiu pel qual es demana municipi tensionat. Però n'hi ha tres vies. Està n les ajudes directes a les famÃlies vulnerables, les ajudes a famÃlies en risc d'exclusió perquè no siguen desnonades i la qüestió de construir més vivendes. El meu govern ha intentat fer vivendes socials a les sis cases dels mestres. També s'ha mirat la possibilitat de fer una cooperativa de vivendes, és a dir, sol públic, en el qual participe la ciutadania a l'hora de fer-ho. La qüestió és que tampoc tenim molt d'espa i les subvencions que han donat fÃsicament no es poden complir. S'ha d'explorar totes les possibilitats i mirar-ho d'una forma més holÃstica. Tot afecta i tot dona una part de solució. I res és la solució única.
R. Començarem per una associació. Tant en això com respecte a la cooperativa de vivendes que voliem fer, que al final no n'hi ha prou espai, implicar a l'Ajuntament en la presa de decisions col·lectives és la via per a resoldre una part dels problemes i sortir d'ells més integrats. El Consistori participa d'esta societat aportant l'espai i, si és necessari, també participant, com un soci més. Però en realitat serà n el col·lectiu de veïns els que s'ajunten, els que invertixen i els que se beneficien. L'Ajuntament participa i assessora. És a dir, contrata un extern i assessora els veïns.
R. Els nous canvis legislatius permeten la generació d'energia en un punt que abastisca fins a cinc quilòmetres. Per tant, sÃ. En eixe radi, els veïns de la platja també se beneficiaran, però han de participar com tots els veïns. Si no, no eixirà endavant la comunitat energètica.
R. Informarem sobre este estalvi. Hi ha una part del rebut de la llum que és invariable, que són els peatges i impostos, però en el cost de la generació, que és un 40%, se'n poden estalviar molt. Qui marca el preu de la llum són una sèrie d'actors que podrÃem limitar la seua influència perquè generem nosaltres. I quan dic nosaltres no és l'Ajuntament, som tots els que estarem dins de la comunitat energètica.
R. Això no és una qüestió conjuntural, és ja estructural. Any rere any un públic generalment nord-europeu ve a hibernar. I quan fa calor, se'n van la majoria i venen els cotxes. Això és un problema per una platja que és turÃstica i cada vegada més residencial. Al nucli històric també està este problema. Nosaltres el que fem sempre és col·laborar amb els propietaris de solars per donar-los facilitats mà ximes perquè no siga un problema que la gent aparcar allà . Jo entenc que habilitar nous espais d'aparcament no és possible legalment en estos moments. També és de veres que la Pobla de Farnals, durant els últims 10 anys, ha invertit gran quantitat de recursos i inversions en el transport públic i en la mobilitat, precisament per a ser menys dependents del transport privat. I tindre un autobús que està 7 dies de la setmana, festius inclosos durant tot l'any, cosa que fa 10 anys en hivern ja no n'hi havia i tenia una altra orientació que era una orientació turÃstica. Ara tenim un carril ciclopeatonal, ara tenim un autobús tot l'any.De totes formes, volem iniciar un estudi per a racionalitzar l'espai disponible i de quina manera es podria fer millor en l'espai en què tenim. Inclús hem marcat les lÃnies de cotxe d'aparcament per a optimitzar al mà xim el que tenim.
Falten un munt més de coses. Anem a començar l'auditori. Quan acabe, hem d'anar preparant el camà de la residència per a la tercera edat. Necessitem, a banda, dotar d'infraestructures a la platja i necessitem també en el poble ampliar infraestructures que entenem que també són necessà ries. Anem a començar l'any que ve en un altre projecte per a construir una piscina descoberta, que és un equipament necessari.
Acabarem l'escoleta de la platja, per a descongestionar el centre que es va inaugurar l'any 82. Farem el cobriment d'una canxa de bà squet. Hem fet un salt qualitatiu en la gestió esportiva i també se necessita un recint tancat. I l'asfaltat de trams de carreteres i carrers, que és imprescindible també.
SÃ. És el meu deure. Quan un equip de persones treballa en imaginar un poble diferent i com podria ser la millor Pobla de Farnals del futur; tens la il·lusió de fer-ho. Hui en dia, la veritat és que costa molt mantindre esta il·lusió quasi quixotesca. És a dir, donar la millor versió de tu mateixa quan la realitat està plena de molins.
R. M'imagine la millor versió de la Pobla de Farnals. Un poble de persones integrades, que són capaces de ser conscients dels problemes que té el seu veà i d'aportar alguna solució als problemes dels altres. Això és el que diuen resiliència. I tot el que fem, i tota la pedagogia, i totes les infraestructures, han d'anar dirigides a això, a unir els dos nuclis per unir persones. Crec que la millor herència que podem donar al futur són persones que cuiden de les persones. Si hem aconseguit posar un granet d'arena, ha valgut la pena tot.
Un instant durant l?entrevista concedida a El Periódico de AquÃ.-EPDA
