Ernest Buralla. - BORJA PEDRÓSQuant als projectes europeus, és la major novetat en què s'ha trobat l'Ajuntament i amb l'esfoç que això implica. En este sentit, estem treballant, sobretot, en energia verda. És a dir, la reducció d'emissions de CO2 o generar energia verda per tal que els veïns puguen vore reduïda la seua factura de la llum. Pel que fa a la Generalitat, estaríem parlant del Pla Edificant. Sol·licitarem per tercera vegada consecutiva la reforma integral del col·legi. Finalment, quant a la Diputació, la renovació de la xarxa de clavegueram. Des de fa molts anys, tenim una deficiència estructural en este sentit que ens fa invertir i invertir perquè dure el màxim possible.
Aprofitem el 25N sempre per a fer una marxa per dins del terme municipal per a mostrar la solidaritat d'Algímia d'Alfara amb les dones víctimes de la violència de gènere i contra el masclisme. A més, conscienciant sobretot la gent més jove de la importància que té esta data. És la nostra obligació com a institució pública. Quant als actes, de matí sempre ens solem reunir al voltant de la 'Glorieta'. Després fem un xicotet parlament i esmorzem totes i tots els que vulguen vindre, que estan tots convidats, com a tots els actes que fem en el municipi. De cara a Nadal, en Algímia tenim la fira, el Porrat, i sempre és una data que tots els 'xiringos' tenim al cap. Sempre esdevé un dia de celebració, per a passejar i perquè els més menuts disfruten de les atraccions. A més, sempre fem algun acte, com algun concert. Són èpoques en què es genera molt bon clima. Cada any esta data varia, però sempre és el diumenge de després del pont de la Constitució. Enguany, el tercer cap de setmana de desembre.
Per una banda, els típics regalets propis de Nadal, xicotets joguets o la paradeta dels llibres, que és la que a mi, particularment, més m'agrada. A més, hi participaran associacions, els xiquets dels col·legis i instituts o les comissions de festes, que aprofiten per a fer alguna rifa. Xurros amb xocolate o torrons, també.
La unió sempre fa la força, però s'ha de fer ben fet. S'han d'estudiar molt bé qüestions com els costos econòmics o de personal. És un ens supramunicipal que al cap i a la fi ha d'estar molt afinat. Tenim una inèrcia arrossegada des de fa molts anys en què es van prestant els serveis per part de dos mancomunitats distintes, però que no inclouen ni Sagunt ni Canet, que no oblidem que tenen pràcticament tot el pes del Camp de Morvedre per ser una comarca tan polaritzada. Per això s'han de fer les coses de manera que tot estiga molt ben aliniat i treballat. No obstant, indubtablement, una única mancomunitat seria positiva.
Sí, per suposat que ho és. Al cap i a la fi hem de fer pedagogia d'este tema, perquè amb els residus s'ha de fer alguna cosa. S'han de tractar. Açò no va de tirar-los a un abocador de manera descontrolada com es feia abans ni cremar-los sense reparació. Han d'anar al lloc que toca. En este cas, la planta està a Algímia. Ens consta, a través del Consorci C3/V1, que les dades són positives. Té un alt grau de recuperació de materials i que tenim marge per a treballar. No estic segur si és la planta amb millor dades de la Comunitat Valenciana, però si no ho és n'estarà aprop.
