Un instant de lúltim ple de lAjuntament de Faura. - A. F. Amb l'objectiu de garantir el finançament dels serveis i projectes municipals previstos per a aquest exercici, l'Ajuntament de Faura ha aprovat el Pressupost general per al 2025 que ascendix a 2.289.241 euros. Es tracta d'uns comptes equilibrats i realistes que segueix la lÃnia de l'anterior projecte econòmic d'aquest equip de govern, on es continua complint l'objectiu de millorar els serveis oferits a la ciutadania gastant el necessari, però sempre ajustant-se a la previsió d'ingressos.
El document, que ha sigut acuradament adaptat per a respondre a les necessitats especÃfiques de cada un dels departaments municipals, ha estat aprovat durant l'última sessió extraordinà ria del Ple amb els vots a favor de PSPV i PP, i l'abstenció de Junts per Faura.
Respecte a les inversions previstes, cal destacar que la majoria d'elles es duen a terme dins dels diferents plans d'inversions de la Diputació de València.
Durant la sessió plenà ria, es va destacar la importà ncia de mantindre uns recursos econòmics equilibrats que permeten continuar oferint serveis de qualitat a tot el veïnat de Faura, sense comprometre l'estabilitat financera del consistori.
Revocació de les facultats de recaptació de la taxa de recollida de residus
El Ple també va aprovar per unanimitat la revocació de les facultats de recaptació voluntà ria i executiva que l'Ajuntament de Faura tenia delegades en la Diputació de València respecte a la taxa de recollida de residus.
Aquesta decisió respon a la necessitat d'unificar la gestió del servei, ja que la Mancomunitat de les Valls és l'entitat que presta la recollida de residus als municipis de Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell. La Mancomunitat ja té actualment delegada la recaptació voluntà ria i executiva d'aquesta taxa en la Diputació de València.
Aquesta mesura, que ha estat aprovada per unanimitat, permetrà una gestió més eficient i coordinada del servei mancomunat, simplificant els trà mits administratius i millorant la prestació del servei a la ciutadania de tots els municipis implicats.
Pla de control i gestió ètica de colònies felines urbanes
En un altre punt de l'orde del dia, l'Ajuntament ha donat llum verda al Pla de Control i Gestió Ètica de les Colònies Felines Urbanes, una iniciativa que pretén millorar la convivència entre la ciutadania i les colònies felines del municipi, a més de donar compliment al que estableix la Llei 7/2023, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que exigeix l'aprovació, per part de les administracions locals, de plans de gestió de les colònies felines.
Aquest pla permetrà gestionar de manera ètica i responsable la població felina, evitant problemes de salut pública i garantint el benestar dels animals. A més, s'implementarà de manera coordinada amb els municipis veïns. L'alcaldessa de Faura, Consol Duran, ha explicat que "tots els ajuntaments ens hem posat d'acord per a gestionar-ho d'igual manera, ja que els animals no coneixen de fronteres". "Hem anat tots els pobles de Les Valls a una", ha remarcat.
AixÃ, aquesta iniciativa representarà un treball conjunt entre els cinc pobles de la subcomarca, amb una gestió que permetrà optimitzar recursos i millorar l'efectivitat de les actuacions en utilitzar els mateixos serveis veterinaris.
Malgrat les novetats en l'à mbit de les colònies felines del municipi, l'Ajuntament ha subratllat que continuarà comptant amb la col·laboració de la Patrulla Animal La Vall de Segó, l'associació de Les Valls que fins ara s'ha encarregat de la cura i alimentació d'aquestos animals grà cies a la participació desinteressada del seu voluntariat.
La moció ha estat aprovada per unanimitat.
Lectura del manifest pel 8M
Com a tancament del Ple extraordinari, es va llegir el manifest de l'Ajuntament de Faura amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Un text que va estar consensuat pels tres partits polÃtics amb representació municipal (PSPV, PP i Junts per Faura).
El document va reivindicar la necessitat de continuar lluitant per la igualtat de gènere enfront de l'auge del moviment anti-woke i els discursos que qüestionen les polÃtiques d'igualtat, especialment entre la joventut. El manifest, que va fer un recorregut per referents valencianes de la lluita feminista, com Maria Cambrils, Manuela Ballester, Concepción Aleixandre i Carmen Alborch, va posar en valor la figura de la faurera Xaro Soto VizcaÃno, un referent important en la lluita sindical als magatzems de taronja per millorar les condicions de treball i per denunciar les injustÃcies contra les dones, raó per la qual va ser represaliada laboralment. "Totes elles ens van deixar un llegat de lluita que no podem permetre que s'enfonse", destacà el text.
El document va concloure amb un ferm compromÃs: "Seguirem avant, perquè la lluita pels drets de les dones és, abans de res, una lluita per la justÃcia i la democrà cia. Perquè la igualtat no és negociable, és un dret fonamental".
