Giuseppe Grezzi. EPDAL'entrevista hauria d'haverse publicat a l'edició impresa, però el regidor respon quan el diari de juny d'El Periódico de Aquí de la ciutat de València, ja està al carrer. Giusseppe Grezzi va nàixer a Vico Equense (Itàlia) en 1973, residint en Latronico (Basilicata), va estudiar a Salern i va viure a Nova York i Bolonya. En juliol de 2000 es va traslladar a València, on resideix des d'eixe moment. Fundador d'Ecovida CoopV, organitzadora de 3 Fires de l'Ecologia, també va treballar com a traductor. Especialitzat en Mobilitat i Transport, va ser assessor de Joan Ribó en el grup municipal
Compromís de 2011 a 2015. Fundador en 2004 del partit verd Els Verds-Esquerra Ecologista, actualment és portaveu de Verds-Equo, (membre d'European Green) i coportaveu de Compromís. Triat regidor de Compromís en 2015, després d'haver sigut assessor de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. El 26 de maig de 2019 va ser reelegit com a regidor.
La nova Ordenança de Mobilitat representa un canvi en profunditat en la manera de concebir l'ús de l'espai públic i promoure l'accessibilitat universal. Amb una idea fonamental: protegir i afovorir especialment la mobilitat
dels i les vianants, en particular dels desplaçament de les persones amb dificultats de mobilitat.
En primer lloc vull destacar el treball de vertadera "orfebreria" que ha realitzat el personal tècnic municipals i tots els col•laboradors de la regidoria. Amb la contribució essencial de tots els agents socials representats en la Mesa de la Mobilitat, però també de tota la ciutadania que ha participat activament en la redacció de l'Ordenança. El text representa el marc legal integral per la gestió de tots els aspectes de la mobilitat, així com de totes les activitats comercials, de distribució comercial i de serveis que es presten en la ciutat. A més a més, no es tracta d'una ordenança que se quede curta i que dure uns pocs mesos, com va ser l'anterior de 2010, que ja va nàixer caducada. Esta nova Ordenança regula al detall tots els aspectes, amb previsió de futur en quant a la introducció per eixemple de nous sistemes de mobilitat, dels vehícles elèctrics, de noves zones d'aparcament residents que es podrien establir i molts altres aspectes. Si n'he de destacar alguns, diria l'especial protecció de les voreres i zones per vianants, amb la regulació estricta de l'ús de motos, cotxes, bicis i patinets; la col•laboració de les empreses de mercaderies i distribució comercial en generar un marc estable i comprensible de gestió de totes les operacions que porten a terme i, per descomptat, la contribució de totes les associacions que vetllen per l'accessibilitat universal i que aboguen per una ciutat amable, sana i segura.
Resulta evident. A la vista del resultat de les eleccions (Compromís ha sigut el partit més votat, amb increment de vots i un regidor més al passar de 9 a 10, i la confirmació de Joan Ribó com alcalde), resulta evident que les polítiques de mobilitat sostenible i de recuperació de l'espai públic que he estat impulsant, pràcticament totes contingudes en el PMUS aprovat pel PP en l'any 2013, que estaven en el nostre programa electoral i en el Pacte de la Nau, han estat premiades per la ciutadania. S'ha constatat que la millora de les alternatives, de la qualitat de l'aire i de l'ambient, i en general de la qualitat de vida, eren tangibles i fàcilment visibles, tal i com ens venia comentant la gent, animant-nos a seguir amb les reformes per fer de València una ciutat més amable, segura, accessible, connectada i eficient.
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que va ser aprovat pel PP en l'any 2013 amb un cost de vora 500.000 euros, expressa clarament la necessitat 'vital' de reduir l'ús dels vehicles motoritzats i posar en marxa tot un ventall de mesures de foment de la mobilitat sostenible. És en eixe marc que des del govern municipal en el seu conjunt s'han impulsat les 17 estratègies d'actuació contingudes en el Pla.
En primer lloc, afavorir els desplaçaments peatonals de qualitat: en quatre anys les zones peatonals s'han incrementat en 33.000 metres quadrats i el percentage de persones que caminen ha passat del 48 al 52% segons la recent enquesta de mobilitat del Pla de Mobilitat Metropolitana.
En quant a la millora del servei de l'EMT, s'ha incrementat el pressupost un 29%, que ha permés contractar a vora 400 nous conductors i conductores (de 2011 a 2015, amb el PP, sols en varen ser 96), comprar 176 nous autobusos híbrids convencionals i articulats i altres 150 arribaran en els propers tres anys (de 2011 a 2015 sols se'n varen adquirir 2), s'han reformat més de 20 línies incrementant freqüència i millorant l'eficàcia, regularitat i velocitat. Resultat: un increment de viatgers i viatgeres de més d'un 11%, valoració de l'EMT d'un 7,69 sobre 10 per part de les persones usuàries i premi a millor empresa de transport urbà de l'any 2017. Tot sense rebre les subvencions estatals a què tenim dret.
En quant als carrils bici, s'han incrementat en un 26%, de 123 a 156 km, per conformar una vertadera xarxa interconnectada i segura, àmplia i en la calçada, per afavorir l'ús de la bici i els patinets. Això ha fet que València siga un emblema del canvi de model, sent ara mateix la ciutat mediterrànea on més s'utilitzen els carrils bici. Finalment, això ha comportat la reducció de l'ús dels vehicles motoritzats, amb una baixada continuada en els últims 17 mesos, cumplint d'esta forma els objectius del PMUS.
En
quant a la millora del Metro, hem demanat a la Generalitat en moltes ocasions que a l'igual que hem fet en EMT, incrementaren les inversions per millorar la freqüència i en general el servei que es dóna. S'han donat passos en eixa direcció (per exemple en quant a horari nocturn els caps de setmana), no obstant això, s'han de fer més esforços i dotar de més recursos a l'empresa així com a l'Autoritat Metropolitana.
Sí, de fet ja des de l'any 2016 sols es paga el 25% de l'impost de circulació. A més ja hem instal•lat 40 punts de càrrega a 22Kw en el nou parking del Centre Històric-Mercat Central, que hem obert després de 10 anys deixat abandonat pel PP. I durant este 2019 instal•larem 9 punts de càrrega ràpida a 50Kw en punts estratègics de la ciutat. A tot això, seguirem impulsant reformes, per exemple en la gestió de l'ORA, que afovorisca la 'penetració' dels vehicles elèctrics en la nostra ciutat.
És el que s'ha fet: una aposta pel canvi de model, impulsant totes les alternatives, combinant totes les mesures, com he comentat abans. I la petició continuada a la Conselleria per posar en marxa el Pla Metropolità que preveu la creació dels aparcaments dissuasius, la creació de carrils VAO, d'alta ocupació i completar el mapa de concessió dels autobusos metropolitans, que no s'ha acabat de fer després de quatre anys en la legislatura passada. Amb totes eixes mesures, que encara estan pendents per part de la Generalitat i que desitgem que estiguen el més prompte possible, es donaran les alternatives per tots els desplaçaments de fora de la ciutat de València que demana la ciutadania.
Així ho hem fet, perquè les reformes de mobilitat dutes a terme en la nostra ciutat en estos quatre anys han permés un canvi de tendència en els hàbits de mobilitat, tal i com he comentat. A més a més, amb la creació de l'Autoritat Metropolitana s'han posat les bases de la futura gestió integral de la mobilitat. Ara, que es completen les reformes iniciades per la Generalitat amb tota la rapidesa necessària, a l'igual que hem fet en València, per impulsar, per exemple, la integració tarifària en una única tarjeta de viatge; millorar les freqüències del Metro, com reclama per exemple la plataforma '15 minuts' en tren a Lliria i l'Eliana; completar l'Anell Verd CiclistaMetropolità, un recorregut de 50 km del qual s'han executats alguns trams; les línies de bus metropolitans, els aparcaments dissuasius, la mobilitat als polígons i centres tecnològics, etc. Des de València ens hem posat a disposició de l'administració autonòmica amb tota l'experiència i el bagatge adquirits durants estos quatre anys de mesures que funcionen i s'han consolidat.
El tema té una gran complexitat, perquè estem parlant de pobles de València ubicats en el Parc Natural del Saler i l'Albufera, que té una especial protecció i que a vegades impedeix prendre determinades mesures que poden afectar a la seua protecció. A més, si tenim en compte que hi ha una única carretera que connecta els pobles, que sobre tot en estiu i en determinats periodes de l'any té una gran afluència de persones visitants i les persones residents que disfruten de la segona residència, les solucions han de passar per seguir impulsant les alternatives, seguir millorant el transport públic com hem fet fins ara i establir un recorregut ciclista segur i connectat per tots els pobles.
No sé qui pot haver acunyat eixa 'definició', s'hauria de preguntar a qui té eixos plantejaments. Algú diu que potser vaig ser la 'bèstia negra' i fins i tot 'el azote de la corrupción' del PP, durant l'època més fosca i autoritària que hem viscut a la nostra ciutat. En quant al balanç de quatre anys de gestió, tinc la impressió que l'oposició, amb eixa fixació quasi obsessiva contra la meua persona i sobretot contra les mesures de mobilitat, ha demostrat tindre poques idees i molt confuses (que diria Groucho Marx). Perquè no es pot definir d'una altra forma l'absència total de propostes de gestió per oferir a la ciutadania, limitant-se a demonitzar les mesures de mobilitat, que a la postre portaven al seu programa del 2015 (fins i tot prometien fer 100km de nous carrils bici; nosaltres n'hem fet 33...). En les eleccions recents, la ciutadania ha sentenciat i ha posat a cadascú al seu lloc, una demostració potser de la llunyania que a vegades existeix entre determinats fòrums d'opinions i la realitat de la societat a peu de carrer. Una realitat viva, amb una mirada i uns horitzons molt més amplis que la visió estreta que en un determinat moment han pogut tindre algunes persones. Estic segur que amb la nova i renovada etapa que encetem el debat serà molt més ssé, basat en el rigor i les propostes de futur de la València del segle XXI que totes desitgem.
L'oposició tindrà temps per reflexionar i fer balanç. Seria bo que deixaren de costat el frentisme i se sumaren a l'aposta per la mobilitat sostenible, que ha de deixar de ser matèria de confrontació i d'enfrontaments ideològics. A l'igual que passa en moltes altres ciutats de tot el món, on debats com estos estan resolts i ningú discuteix els indubtables avantatges que aporta a la societat i a la economia l'aposta per les polítiques de pacificació del trànsit, l'aposta per les alternatives sostenible de millor qualitat i la recuperació de l'espai públic. Personalment, m'ha omplit d'alegria la maduresa de la societat valenciana, que s'ha sumat amb entusiasme a tots els canvis que hem proposat i que ha donat suport de manera decidida. Podem dir que València camina cap al futur.
