Joan Ribó (Compromís): "Mentre estiga en la meua mà, propiciaré un govern de progrés"

Estem a escassos mesos de finalitzar la legislatura, del que ha engegat baix el seu mandat, amb el seu govern tripartit, de què està més orgullós?

El més proper en el temps és l'eixida del Pla d'Ajust del Partit Popular, que ens ofegava com a administració. Hem reduït a la meitat el deute heretat, i ara paguem als proveïdors quan toca i com toca. Estic orgullós d'una ciutat que ha recuperat la seua hipoteca reputacional gràcies a la transparència que hem engegat, després dels escàndols de corrupció dels anteriors gestors. Hem aconseguit eixir del furgó de cua de la neteja quant a inversió per habitant, destinant un 19% més de pressupost, i hem fet un treball de rehabilitació i reparació global en la ciutat.

I del que menys?

Estem donant els passos per a canviar un model d'administració que estava anquilosat. Quan vaig arribar el primer dia a l'alcaldia no hi havia ni ordinador en el meu despatx… hem començat un pla de modernització, de treball per objectius i de carrera professional destinat a agilitar els tràmits, adaptar-los a les possibilitats tecnològiques del segle XXI i al fet que responguen a les necessitats ciutadanes. Per tant, els temps de la burocràcia diria que és el més difícil d'assumir, encara que estem treballant en açò per a canviar-ho.

Nomenava vostè el Pla d'Ajust. En què consistix haver eixit del Pla d'Ajust?

El Pla d'Ajust és 'el corsé' en què ens tenien ficada a la ciutat de València. En 2012, el govern municipal del PP va aconseguir el rècord de deute municipal: 1.046 milions en el mes de maig. De fet, eixe any es va tancar amb un deute que rondava el 135% del pressupost municipal. El mai vist. Doncs bé, eixe mateix partit que tan malament va gestionar els comptes públics –el PP- des del govern central va decidir castigar doblement a València per açò, incloent-la en un Pla d'Ajust econòmic a 10 anys (finalitzava en 2022) que impedia a l'Ajuntament invertir autònomament en allò que considerara necessari, i obligava a una tutela permanent. Em sent molt orgullós que ara, quatre anys abans del previst, hàgem pogut eixir del Pla d'Ajust.

És evident que no es pot canviar la direcció d'un barri en tres anys, però en el cas del Cabanyal potser hagen pensant més en el llarg termini, que en l'urgent? És a dir, que han preparat un pla, i s'han oblidat d'evitar els conflictes, el tràfic de drogues, les festes, les molèsties que originen nombroses famílies?

El Cabanyal-Canyamelar és la zona de València on major inversió ha planificat aquest govern municipal en estos 3 anys. I s'ha notat en alguns aspectes, com són la neteja, l'urbanisme, les activitats vinculades a la cultura… I també invertim en convivència i en serveis socials, encara que no es note tant. El Cabanyal va ser un barri on es va programar durant 20 anys la seua destrucció sistemàtica: quasi un quart de segle abocat a la marginalitat a causa de l'acció directa d'un govern municipal. No, no és fàcil canviar la direcció, i malgrat açò ho estem fent.

Els acusen de 'buenistas', ha faltat mà dura?

Què vol dir mà dura? En el Cabanyal-Canyamelar no caben polítiques d'expulsió d'una part del veïnat. El que cal assegurar és que tothom respecte les regles de convivència. Per a açò no podem posar un policia en cada casa, però sí augmentar la pressió policial de vigilància i, si cap, de denúncia. Per açò apostem per la coordinació de les diferents policies ja que, en el cas concret de la persecució de la droga, és competència de la Policia Nacional.

En dos anys han anunciat dos plans d'acció al costat de la Policia Nacional, què va fallar en el primer? Per què els veïns han de creure que este és el bo?

Perquè les polítiques funcionen fa falta, en primer lloc, voluntat política, i en segon lloc, els recursos per a desenvolupar-les. Tinc el convenciment que amb el nou delegat del Govern serà més fàcil l'acció coordinada en el Cabanyal.

MARINA i GRAU

La condonació de gran part del deute de la Marina, és una gran notícia per als valencians? Aclarix el futur de la Marina de València?

L'actual gestió de la Marina de València és positiva. Per primera vegada en la seua història hi ha beneficis del seu rendiment, però el deute heretat de 460 milions d'euros l'ofega. El govern central ha de condonar este deute, igual que va sufragar les despeses d'esdeveniments de caràcter internacional com les Expo de Sevilla i Zaragoza, o els Jocs Olímpics de Barcelona. A la ciutat de València no volem ser més que ningú però també he de dir que no puc permetre que ens tracten pitjor que a la resta de ciutats.

Li agrada com estan planejant i configurant el futur de la Marina a la nostra ciutat?

La Marina de València ha de sustentar-se sobre 3 eixos: en primer lloc, el de la innovació, amb l'assentament d'empreses dedicades a promoure el coneixement i les noves tecnologies. En segon lloc, l'esportiu, amb la nàutica com a principal protagonista. I en tercer lloc, l'eix cultural, per al qual hem estat dissenyant un model de gestió i d'urbanització que promoga la cultura i la participació ciutadana en açò.

Li agrada més que com queda el planejament del GRAU?

Després dels oportuns canvis, podem començar a parlar del PAI del Grau.

Però professors com el senyor Sorribes, autor de 'Rita Barberá: El pensament buit', considera que eixe pla fa olor a l'urbanisme especulatiu d'antany…creu vostè que diferix molt eixe projecte del que presentava el PP?

Tinc confiança en la gestió que realitza en l'àrea d'Urbanisme el company Vicent Sarrià. És més, dels debats en el si del govern municipal han fructificat propostes com donar-li una major amplitud a la zona enjardinada del llit del Túria al seu pas pel PAI del Grau, la reserva d'un 30% d'habitatges protegits, la imperativa necessitat de soterrar les vies del tren fins a l'avinguda Primo Yúfera, la interlocució amb la conselleria de Medi Ambient i amb la delegació del Govern per a dirimir el futur dels edificis que disposen ambdues institucions…

És el que s'ha pogut fer perquè si no, els agents urbanitzadors no seguien endavant? Hi ha massa interessos com per a repensar el projecte?

El principal interès d'aquest govern municipal és i ha de ser el ciutadà. Configurar una ciutat moderna, aglutinadora, inclusiva, consolidada… és també tasca de l'urbanisme que ha de dur-se a terme en una ciutat com València.

MOBILITAT

Ja li l'han preguntat en mes d'una ocasió, però en matèria de mobilitat, de pacificació del trafic, etcètera, han intentat fer les coses més de pressa del que haguera sigut desitjable?

No, el que passa és que a València no hi havia hagut cap adaptació en matèria de mobilitat en els últims 15-20 anys. El model de València, fins a 2015, era el de transport i absorció de quants més vehicles motoritzats, millor. València, ara, s'ha posat al nivell de les polítiques europees de mobilitat sostenible: ho estem veient a Copenaghe, a Londres, a París, a Madrid…

Però dóna la sensació que han volgut deixar com un llegat del seu govern, d'anar a tota velocitat , per a distanciar-se de l'anterior govern municipal?

Qui sens dubte no podia esperar era la ciutadania. Hem posat en primer plànol al vianant. Després d'ell hem prioritzat el transport públic. Tot seguit, els mitjans de transport sostenibles, com la bici (encara que no és l'únic), i finalment el vehicle privat a motor. L'espai públic és de tots i totes, i entre tots hem de compartir-ho, respectant unes normes de convivència.

Amb mes diners podria tenir mes eficiència el transport public a València? Podrien augmentar les freqüències de l'EMT, que no descendira el servei a l'estiu, a les nits, i que amb l'oferta es capte a la demanda?

Per descomptat. L'Ajuntament de la nostra ciutat fa un gran esforç cada any destinant 64 milions d'euros al transport públic a València. Portem 3 anys exigint al govern central una aportació per a la mobilitat en l'àrea metropolitana, tal com ja fa en la resta d'àrees metropolitanes d'Espanya. Són 38 milions d'euros que ens servirien per a millorar més el transport urbà i interurbà.

Ergo, si fa falta mes diners perquè segueixen sense caure milions de l'Estat, per exemple per a l'Autoritat del Transport Metropolità, no era millor canviar el model a poc a poc?

A València hem fet els deures. Hem constituït l'agència del transport metropolità, hem fet la posada a punt de tot quant feia falta per a rebre aquestes aportacions per part del govern central… Fins i tot diputats valencians en el Congrés com Joan Baldoví (Compromís) han fet esmenes en els diferents pressupostos. Espere que en els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat es complisca.

TRIPARTIT

Giusseppe Grezzi és el regidor que més ha captat l'atenció mediàtica del seu govern… Per a vostè Grezzi és intocable? En la seua llista ideal per a les eleccions, el seguixen veient com a responsable de mobilitat o per a altres funcions?

Giuseppe Grezzi és un bon company de govern. A València li feien falta polítiques valentes de mobilitat, que repartisquen l'espai públic de manera equitativa i raonable, i que aposten per un model de ciutat més amable i molt menys contaminant. Li ho pot preguntar als veïns de Ciutat Vella, que han vist reduir de manera dràstica la contaminació en el seu barri.

Li agradaria repetir el tripartit o, com vostés diuen, 'el govern de la Nau'?

Per descomptat que sí, i tant. Per dues raons. En primer lloc perquè València es mereix un govern municipal de progrés, que la faça avançar com hem fet estos anys, en matèria de gestió econòmica, de serveis a la ciutadania i d'inversió social. En segon lloc, perquè les coalicions ens obliguen a dialogar cada dia, a debatre i a promoure consensos. Mentre estiga en la meua mà, jo propiciaré un govern de progrés a València.

Canviaria alguna cosa en la forma de desenvolupar l'acord de govern després d'estos tres anys?

Crec que és un bon acord. A voltes els equips de govern temen tenir frecs per l'àmbit competencial de cadascú, però açò el que ens obliga és a parlar, a perfilar quin serà el treball de cadascun, a establir sinèrgies i a haver d'arribar a acords en el pla de treball per a arribar a bon fi.

----Giner vs. Ribó----

El portaveu de Ciudadanos a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, sol assotar al primer edil acusant-lo d'haver 'catalanitzat' València i donar ajudes a entitats properes a eixos postulats. Ribó creu que aquesta és una estratègia equivoca i passada de moda. I va més enllà. "Alguns pensen que promoure la xenofòbia o l'enfrontament entre identitats, territoris o llengües els donarà més vots. Jo crec que és un error. València té dues llengües, i una d'elles, com establix el nostre Estatut d'Autonomia, és la llengua pròpia de la ciutat: el valencià. El valencià és patrimoni de tots, parlem la llengua que parlem, perquè forma part de la nostra cultura. Al final, tothom té dret a expressar-se en la llengua que preferisca, al mateix temps que promovem una estima per la nostra llengua pròpia i patrimoni de tots'', ha explicat a El Periódico de Aquí.