Lalcalde de LlÃria, Joanma Miguel, al seu despatx durant lentrevista concedida a El Periódico de AquÃ. - JUDITH CELMAA nivell local, jo crec que s'ha valorat molt la llista que hem presentat. Ha sigut una llista centrada exclusivament en el poble, per això hem tret uns bons resultats. Som el partit que més ha incrementat el vot: hem pujat un regidor i 800 vots més. Som l'únic partit que ha tingut més vots locals i autonòmics. Això vol dir que la gent ha valorat el plus de la candidatura i és el que més satisfacció ens dona, després de tota la desfeta que hi hagué a nivell paÃs.
En el fons, ha sigut fà cil, perquè tant nosaltres, des de CompromÃs-MOVE, com el Partit Socialista tenÃem clar que volÃem un Govern de progrés per a la ciutat de LlÃria. Tot i això, sempre cal negociar, perquè encara que siguen mÃnimes, sempre hi ha alguna diferència que cal acordar.
Al final, el tema ha sigut que compartÃem moltes coses del programa, perquè també venÃem d'haver estat governant junts. La base del pacte és el canvi de LlÃria que volem fer i, per tant, continuar fent totes eixes actuacions per millorar la ciutat, previstes en este Acord de l'Almoradà II.
A nivell autonòmic, no ha sigut un bon resultat. La gent no ha valorat la gestió. Ha sigut més important contar un relat que totes les coses bones que s'han fet. El Govern del Botà nic ha donat barbaritats de resultats: més ocupació i de més qualitat, estan venint més empreses importants a LlÃria, i a la provÃncia de València, som referent per coses bones, tenim la renda valenciana de protecció a les persones més febles… Però això no ha valgut per a res. La gent no ha valorat si està millor o està pitjor. Ha sigut la gran ensenyança de com està canviant la polÃtica i com van a ser, a partir d'ara, les campanyes.
De la pandèmia no se'n recorda ningú i ha sigut un gran desgast, una preocupació i un treball… En eixe moment, es valorava molt la gestió, igual que als metges, a qui, als mesos, hem passat a denigrar-los perquè no donen cita, per exemple. Tenim una memòria molt curta. Acà en LlÃria hem tingut ajudes de la Generalitat de 5 milions d'euros per a generar ocupació, 1 milió per als comerços, repartirem mascaretes, atenÃem telefònicament a tota la gent de LlÃria, especialment a la gent que estava assoles, etc. Això ha passat de ser valorat a ser oblidat a una velocitat enorme. Està clar que les societats avancem grà cies a què oblidem els moments roïns, però en LlÃria hem passat de tindre 5.000 persones treballant en 2015, a més de 8.800 hui en dia, de tindre 2.800 aturats a tindre'n 1.700. La mitja de renda ha passat de ser de 19.000 a 24.000 euros. Tot això, que és augment de qualitat de vida, la gent no ho ha valorat. Al final, ens menegem, per emocions i sensacions i, a nivell de la Generalitat, no s'ha sabut transmetre. En canvi, crec que nosaltres sà ho hem fet, perquè hem estat presents en tot i, especialment, en atendre a les persones.
Han fet algun anunci ja de què el que és públic serà privatitzat. S'haurà de vore per on ixen. El tema de serveis socials, dependència, igualtat i dona també estan pegant "tumbos". Jo crec que hi ha camins que són irreversibles. Si la societat no els valora és perquè els té assolits i interioritzats com a que són una cosa aconseguida. Tornar arrere seria un error en moltes coses. Jo treballe per LlÃria i tots els seus ciutadans, la gent que estiga per dalt de nosaltres haurà de millorar i pensar com facilitar la vida a tota la gent de València. Si comencem amb els sectarismes, mal anirem. Nosaltres estarem reivindicatius i col·laboradors cent per cent amb el que ens corresponga com a ciutat.
Jo, el dilluns després d'eleccions, a les 9 estava en l'Ajuntament. Jo he vingut tots els dies a les 8 del matÃ, perquè no podem parar. El que volem mostrar és que tenim una continuïtat i un model de ciutat que no ens havia donat temps a fer en dos anys. Volem continuar treballant i deixar LlÃria enllestida per al futur. En les pròximes setmanes, van a començar diferents actuacions per portar aigua a determinades parts de LlÃria, que no tenien aigua potable. Eixes coses no poden parar per molt que hi haja eleccions. Anem a traure la licitació d'un altre carrer de LlÃria, per a arreglar tota la conducció d'aigua, on a més la vorera no arriba ni al metre, per on els xiquets han d'anar a escola. Hem de traure l'annex del pavelló. Està també fent-se ara junt amb la Diputació el tema d'uns camins de LlÃria molt transitats per ciclistes i agricultors. Seguim amb l'institut que està construint-se, el col·legi està també ja a punt d'adjudicar-se, estem adequant el tercer col·legi. Tot això hem de fer-ho ara, no podem parar.
Totalment. De fet, hem tret molt bons resultats en les urbanitzacions. De 29 taules en LlÃria, hem guanyat 5: una, que és el meu barri, i quatre d'urbanitzacions. Això vol dir que les urbanitzacions han apostat perquè hi haja un nou model, la gent té assumit que cal involucrar-se per a aconseguir les urbanitzacions dignes del segle XXI. Perquè molta gent viu ja ahÃ, no com abans que només anaven a fer-se una paella. Nosaltres estem dignificant les urbanitzacions de LlÃria duent aigua potable, hem adequat també accessos, estem en el tema de les contribucions especials… Tenim molts projectes per fer, perquè la gent ha de sentir-se ciutadana de LlÃria. No pot ser que una persona que visca en una urbanització durant 25 anys diga que és d'un altre poble. Ha de vindre a fer vida social a LlÃria, a les societats musicals. I això s'aconseguix fent que la gent estiga contenta d'on viu i la nostra meta és aconseguir-ho. És un treball a molt llarg termini, perquè LlÃria té 100 nuclis diferents fora del casc urbà , dels quals hi ha molt poquets que estiguen en condicions. Anem a anar donant-los més facilitats perquè vulguen formar part de LlÃria i consumisquen i facen vida en la ciutat.
Va a ser una legislatura en la que es van a acabar totes les grans inversions de LlÃria. Es va a acabar el Palau de JustÃcia de LlÃria que ja està construint-se, l'institut, el col·legi (on hi ha més de 35 milions d'euros d'inversió) i també s'acabaran de millorar les entrades a la ciutat. Va a ser la legislatura de les xicotetes coses. En el sentit de que anem a ficar un pla renove d'urbanitzacions i del casc urbà i, especialment, les zones més antigues. Hi ha carrers on fa 60 anys que no s'ha canviat res i també anem a canviar tota LlÃria a llum LED. Anem a tindre les grans infraestructures per un costat i el dia a dia per un altre. Tampoc hem d'oblidar-nos del que ens hem ocupat en els últims dos anys: que hi haja una vida cultural i social per a la gent jove diferent a la que hi havia. Tenim unes bandes molt potents i té que continuar havent una oferta cultural per a tots els públics, però també hem començat a treballar un poc amb la gent jove, perquè senten la necessitat de dir "jo soc de LlÃria i ho dic amb orgull". Ho hem fet amb més festivals i música actual i altres activitats.
Hi ha quatre empreses que, si les coses no van mal, en els pròxims mesos començaran a tramitar ja per a instal·lar-se en LlÃria i seran generadores de milers de llocs de treball i una inversió considerable. Eixes coses estan avançades, però per precaució i interés de què es queden en LlÃria no podem avançar res. Estes empreses permetran dinamitzar l'economia de LlÃria, perquè estan molt centrades en les noves tecnologies i el medi ambient. Això pot donar-nos un treball de mà de obra menys qualificada, però també llocs de treball per a gent qualificada. Al final, repercutix en que la gent de LlÃria que està estudiant puga quedar-se acà i s'incrementa la qualitat de vida, el consum… La possibilitat de construir més habitatge. Jo no vull una ciutat gran, vull una gran ciutat, sempre ho he dit.
Una de les coses que teniem parlat amb la Direcció General de Formació, fer formació a la carta en l'institut de LlÃria, perquè treballaren per formar-los exclusivament per a empreses com Power o unes altres. Intentarem tornar a plantejar-ho. És molt important formar a la gent per a eixides laborals que hi ha hui en dia. Hem fet algun curset anteriorment i també hem estat parlant de la possibilitat d'organitzar cursos des de l'Ajuntament per al sector del plà stic.
