La família dels Pròxida i Quart de les Valls

En algun dels articles passats ja mencionàvem l'adscripció de Quart de les Valls a un senyor, malgrat el breu període que va pertànyer a la reialesa en l'Edat Mitjana. Des del segle XIII les fonts ens parlen d'un tal Çau Fabre com a senyor del lloc, igual que de Francisco Muñoz, en temps de Pere el Cerimoniós. Unes fonts documentals, moltes vegades poc fiables, ja que sovint solen ser trasllats documentals redactats segles enrere.

D'ençà que en 1356 Gilabert Centelles va adquirir la jurisdicció de Xilxes, aquest senyor posseïa també Nules; per la seua part, la possessió de Quart apareix documentada en temps d'un dels descendents, Pere Centelles, que estava casat amb Beatriu Boïl de Castellet. L'herència d'aquests dos va recaure en la seua filla, Leonor Centelles i Castellet, que ja tenia segurament un palau a Quart. Quan aquesta es va casar amb Nicolau de Pròxida, el senyoriu de Quart passaria a formar part de les possessions d'aquesta estirp.

Els Pròxida, en la baixa Edat Mitjana, tenien una bona posició al Regne de València. Havien escalat llocs dins de la cort del rei Alfons el Magnànim i també de la seua esposa, la reina Maria de Castella, com per exemple veiem amb Joan de Pròxida: documentat a la casa de la reina des de 1427 com a camarlenc (la persona que dirigia la cambra de la reina), i també el seu fill Nicolau, documentat a la cort de la reina des de 1445. Va ser, precisament, Nicolau de Pròxida, qui es va casar amb Leonor Centelles i Castellet, quan, amb aquesta unió, aniria adquirint possessions territorials a part de la seua vida a la cort reial. Una d'aquestes era el lloc de Quart.

Del matrimoni de Nicolau amb Leonor naixeria Joan Francesc de Pròxida i Centelles, el descendent del qual va ser Gaspar de Pròxida, que mantingué el lloc de Quart i Xilxes, amb tota la jurisdicció, i el comtat d'Almenara. A aquests se sumarien el senyoriu de la Llosa i Quartell, entre altres.

La residència senyorial de Quart ocupava el vessant sud de la plaça de Sant Miquel, enfrontant directament amb l'antiga mesquita, després reconstruïda en església. D'aquest edifici, ara compartimentat en cases particulars, es van donar a conèixer fa uns anys, després d'unes excavacions arqueològiques, alguns dels arcs en què estava construït en el seu interior. El més significatiu és que es va constatar l'edificació medieval (almenys del segle XIV-XV) per l'aparició d'un arc gòtic fet amb dovelles de pedra dolomítica, a més d'altre arc de rajoles d'una època molt posterior (segle XVII o XVIII), que evidència la contínua utilització de l'espai, almenys fins a l'abolició dels senyorius.

A més d'aquestes proves materials, es constata, en un document notarial del segle XIX, que aquest edifici tenia, o bé un pati intern o bé posterior, de l'estil d'alguns dels palaus de Les Valls, a més d'un hort. Concretament, es menciona que en Quart estava la casa-palau en peu encara en la primera meitat del segle XVIII, i que aquesta tenia una garrofera situada a dintre de la casa, a més d'un xicotet hort annex.

Hui en dia poc resta de l'antic palau de Quart de les Valls: els grans carreus de pedra de les cantoneres de l'edifici, que encara es poden contemplar a la casa que mira cap a la plaça de Sant Miquel, a més a més d'un emblema heràldic que es pot atribuir a la família Pròxida, fet en un carreu de pedra dolomítica, que presenta un baix relleu d'una torre sobre unes ones de mar pròpia de l'emblema heràldic d'aquest llinatge. Des del punt de vista formal, aquest artefacte presenta esculpida una arma llisa o plana (significa que no presenta cap partició) que mesura 48 x 35 cm amb una bordura de 6 cm. Al centre s'esculpeix una torre rematada per merlets. Si poguérem veure els colors, aquest emblema estaria pintat en gules (roig) amb el castell en plata (gris) sobre unes ones de mar en plata i azur (blau), cosa que podem constatar a l'església del monestir del Corpus Christi de Llutxent, que també va ser patrocinada pels Pròxida, d'on van ser també senyors. Respecte al de Quart, a l'estar fora de context, és difícil saber on podria estar aquest emblema, però és molt probable que formés part de la porta principal de la casa, on va ser habitual col·locar els escuts des de l'Edat Mitjana, o bé en alguna de les estances interiors d'aquest edifici.