La Fira del Llibre de València tanca amb xifres de facturació de rècord i llargues cues

La Fira del Llibre de València ha trencat els seus propis sostres en esta 59 Edició i s'ha consolidat com un fenomen sociològic. El bon temps general (excepte alguna pluja episòdica) ha afavorit la massiva afluència de desenes de milers persones no sols a les casetes, sinó també a les múltiples activitats previstes. El seu èxit demostra que la gent ha entés i apreciat les propostes que se li han fet des del Gremi de Llibrers en tots els àmbits.

Manolo Gil, director de la Fira del Llibre, "la valoració és molt positiva i coincideix amb la previsió que vam fer. Vam fer la previsió que anava a ser una Fira de rècords i no sols no ens hem equivocat sinó que s'ha convertit en la Fira de les Cues". 

D'estàs cues Gil ha destacat la dels fans de l'escriptora Inma Rubiales, que el divendres va superar les 700 persones. Com diu el secretari tècnic del Gremi de Llibrers, Pau Pertegaz, "comprar-se un llibre en la Fira s'ha convertit en un ritual ciutadà".

"Hem tingut 83 expositors en 120 casetes, més de 1500 activitats, i això s'ha traduït en una facturació molt important", ha puntualitzat Gil, que ha aventurat que la xifra de facturació s'acostarà al milió d'euros, que era el repte d'aquesta edició. 

També ha recordat que el sistema informàtic de les casetes impedeix un recompte més precís però ja saben que hi ha llibreters que han duplicat la seua venda alguns dies respecte a l'any passat. "Això es pot traduir en una pujada de vendes d'entorn del 5 o el 10%, amb rècords històrics en alguns casos", ha anunciat.

Augment de facturació

María Bravo, Presidenta de la Fundació Fira del Llibre, s'ha mostrat prudent però clara: "és l'últim dia, encara no tenim les dades definitives, però sospitem que efectivament la facturació és major que l'edició anterior i que el nivell d'acceptació de la gent, de participants i de lectors i lectores pensem que s'ha duplicat".

Quant a dades, i sempre amb la prudència que demana el que no s'haja clausurat encara la Fira ni fets els càlculs definitius, Bravo s'atreveix a donar una xifra: "estem parlant d'entre un 20 i 30% més de facturació en alguns casos, però és una dada aproximada".

El que sí que són dades contrastades són, en paraules de Bravo, "sobretot el bon ambient, la gent que està encara ací, la diversitat quant a gèneres però també quant a la llengua, que també és important". I ha recordat l'èxit de l'homenatge a Estellés, que han notat quant a vendes de l'autor valencià i, en general, en llengua valenciana.

Llibres més venuts

També és difícil avançar quins han sigut els llibres més venuts, però des de la direcció de la Fira tenen bastant clar un guanyador: 'El Abismo del Olvido' del novel·lista gràfic valencià Paco Roca, que a més ha sigut guardonat enguany amb el Premi Trajectòria de la Fira en castellà. La seua presència ha provocat algunes de les cues més llargues d'aquesta edició i els volums dels seus còmics no han cessat de vendre's durant aquests deu dies.

"En valencià el llibre més venut és l'Antologia de Vicent Andrés Estellés, 'Una Tendresa Oculta, Poemes Escollits', ha afirmat Manolo Gil, que ha recordat que també es va esgotar la seua 'Llibre de Meravelles', i "després fenòmens com que s'esgotaren els llibres de Ramón Gener, les vendes de Máximo Huerta, Sara Torres, César Pérez Gellida, Carme Chaparro, Anna Kadabra en infantil, la literatura especialitzada de Lucía Mi Pediatra i en literatura juvenil Inma Rubiales, Alina Not, María Martínez i Cherry Chic".

"Destacaria a més", ha continuat Gil, "que com a fenomen sociològic la Fira ha anat més enllà de la ciutat de València i s'ha convertit en una Fira de comarques. Ha sigut fàcil trobar ací gent de l'Alcoià, la Ribera, la Marina, la Safor, el Camp de Morvedre i Camp de Túria, etc. La gent sap que és el gran esdeveniment del llibre no sols de la ciutat de València sinó de tota la Comunitat Valenciana".