La Mancomunitat de l'Horta Nord (I)

Allà pel juliol de 1979, a proposta del regidor de la Pobla de Farnals Josep Fontestad, van reunir-se els senyors: Luís Helenio Juanes, alcalde d'Albuixec; José María Simón Gimeno, alcalde de Museros; José Maria Izquierdo Soro, alcalde de Massamagrell; Pascual Bernet, alcalde de Massalfassar; José Vicente Peris, alcalde de la Pobla de Farnals; José Lluch, alcalde de Rafelbunyol; Eugenio Arnal, diputat provincial; Jesús Forner, diputat provincial, i el mateix Josep Fontestad, per tal d'informar-se i debatre al voltant de la creació d'una mancomunitat per a la subcomarca de l'Horta Nord formada, bàsicament, pels pobles propers a la carretera N-340.

Amb posterioritat, a finals de juliol de 1979, es van reunir a Albuixec els càrrecs públics abans anomenats per tal de començar a definir el que esdevindria amb el temps la Mancomunitat de l'Horta Nord (MHN). En aquesta reunió es van tractar fonamentalment dos temes:
1.La finalitat i els serveis que hauria d'oferir la MHN com ara: recollida de residus, subministrament d'aigua potable, tractament d'aigües residuals, Centre Sanitari Comarcal, Centre de Formació Professional Comarcal, mercat agrícola, gossera, neteja de platges i enllumenat públic.

2.El nomenament de la comissió encarregada de la redacció dels Estatuts de la MHN, que estaria formada per un únic representant de cadascun dels municipis i l'establiment dels mecanismes pertinents per a la seua aprovació, com ara: nomenament dels representants, constitució de la comissió, presentació del projecte d'Estatuts en cadascun dels municipis, exposició al públic, resolució per part de la comissió de les esmenes presentades, aprovació dels Estatuts en cadascun dels municipis per majoria qualificada de 2/3 dels regidors, emissió del pertinent informe de la Diputació i aprovació definitiva pel Consell del País Valencià.

Aprovació dels estatuts

Mesos després es van afegir al grup de representants municipals Vicente Cuello, alcalde de Puçol, i Aurelio Badía, alcalde del Puig. Van haver-hi reunions al Puig (octubre de 1979), a Rafelbunyol (novembre de 1979), i a Massamagrell (novembre de 1979), reunió, aquesta última, en què el representat de la Pobla de Farnals ofereix locals provisionals per al desenvolupament de la MHN; a més, es decideix començar amb la redacció dels Estatuts. Però en la reunió celebrada a Albuixec (abril de 1980) es posen de manifest els problemes existents amb la UCD de Puçol, el Puig i la Pobla de Farnals, que plantejaren molts entrebancs a l'hora d'aprovar els Estatuts; superats eixos entrebancs i discrepàncies, més polítiques que tècniques, en abril de 1981, a la seu de la Pobla de Farnals es van presentar les pertinents certificacions d'aprovació dels Estatuts per part dels plenaris dels municipis membres. Finalment en la reunió que tingué lloc a Massalfassar, el 18 de maig de 1981, els representants de Puçol, el Puig, Rafelbunyol, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Museros, Massalfassar i Albuixec signaren oficialment els Estatuts; amb posterioritat, a la sessió del Consell del País Valencià del 5 de juny de 1981, quedaren aprovats els Estatuts de la MHN. Tot seguit, el 29 de juny de 1981 queda constituïda la primera Comissió Gestora de la MHN, que estava integrada per: José V. Cuello, alcalde de Puçol, vocal; Aurelio Badia, alcalde del Puig, vocal; José Lluch, alcalde de Rafelbunyol, vicepresident; Josep Fontestad, regidor de la Pobla de Farnals, president; José M. Izquierdo, alcalde de Massamagrell, dipositari; José M. Simón, alcalde de Museros, vocal; Ramón Barres, alcalde de Massalfassar, vocal; Luis H. Juanes ,alcalde d'Albuixec, vocal; Ramón Salelles, secretari de Museros, secretari.

Al desembre de 1985 es va incorporar a la MHN Emperador i el 14 de desembre de 1993 feu el mateix el municipi d'Albalat dels Sorells, un total de deu pobles, que són els que encara integren la MHN.

Els serveis

A la reunió celebrada a Puçol (maig de 1981), es declararen com a serveis preferents i d'immediata posada en marxa la recollida domiciliària de residus urbans i la recollida de gossos vagabunds.

Per tal de fer front a les despeses, l'1 de desembre de 1981 s'aprovaren els primers pressupostos de la MHN, per a 1982, amb una quantitat de 927.980 pessetes que eixien de l'aportació de 20 pessetes per habitant de tots els huit municipis de la MHN.

A finals de 1981, després de resoldre els contractes que cadascun dels municipis tenia per a la recollida de residus urbans, la MHN va adjudicar el servei, després del pertinent concurs, a José Alcover per 15.600.000 pessetes, i l'any 1983 es van implantar els primers contenidors, que van ser finançats per la Diputació amb una quantitat de 3.000.000 de pessetes.

També a mitjan 1982 es va implantar el servei de recollida de gossos abandonats, amb la compra d'un solar i la construcció de l'edifici que havia d'acollir la gossera de la MHN amb un pressupost total de 9.860.000 pessetes, dels quals la Diputació va aportar 7.043.531 pessetes i la MHN, 2.817.413 pessetes. Amb posterioritat s'han posat en marxa unes altres reformes i modificacions.

Va ser el 1984 quan es van implantar els que per a mi van ser els serveis més importants que prestava la MHN, els Serveis Socials Generals i el Programa de Prestacions Econòmiques Reglades amb les subvencions de la Direcció General de Serveis Socials, de la Conselleria de Treball de la Generalitat Valenciana, amb un primer pressupost de 4.610.000 pessetes. Uns Serveis que s'han anat ampliant amb el pas dels anys: Programes d'Ocupació, Servei d'Atenció a les Famílies, Prevenció Comunitària...

A partir dels primers anys, s'anaren instaurant nous serveis com ara: l'Oficina d'Informació al Consumidor; la Neteja Viària; Missatgeria... Tenim coneixement que al llarg dels últims anys s'han posat en marxa uns altres serveis, que en una segona part d'aquest article donarem a conèixer.

La seu

Al llarg dels anys 1992, 1993, 1994 i 1995, es va construir la primera fase de l'actual seu de la MHN amb un pressupost de 808.000 pessetes, que va ser finançada amb els PPOS de la Diputació dels anys esmentats (53%), de la Generalitat Valenciana (26%) i de les aportacions dels municipis integrats (21%), amb posterioritat la seu va patir fins a cinc ampliacions i modificacions fins a l'any 2006, que coincidint amb el 25è aniversari va ser inaugurada pel conseller de Cultura Miguel Peralta, sent president de la MHN Julio Ramón. El cost total de la seu de la MHN va ascendir a prop de 70.000.000 de pessetes, que van ser finançats per: Generalitat, el 10%; la Diputació, el 59%, i la MHN el 31%.

Conclusions

Hem d'agrair a Josep Fontestad la insistència i la tenacitat utilitzada per a fer realitat aquest important projecte.
No tots els objectius que es van marcar els pobles fundadors es van portar endavant i molts d'ells ho van ser perquè no eren de competència municipal: Centre Sanitari Comarcal, Institut de Formació Professional de la comarca..., però han sigut un enorme èxit el serveis d'Arreplegada de Residus Urbans, Serveis Socials, Neteja Viària...

És veritat que cal que la MHN prenga un fort impuls per fer realitat la prestació d'altres serveis com ara: Guarderia Rural, Assessoria Tècnica i Jurídica, Serveis Culturals i Esportius, Creació de la Àrea de Turisme, Central de Compres, celebració del Día de la Mancomunitat...

Vaja per davant el meu agraïment a tots aquells que han sigut representants dels seus municipis en la MHN, especialment aquells que han sigut presidents, com ara: Josep Fontestad (la Pobla), Vicente Cuello (Puçol), Vicente Sanchis (la Pobla), Francisco Gimeno (Emperador), Julio Ramón (Rafelbunyol), José R. Tamarit (Albalat) i José Vicente Andreu (Albuixec).