La Memòria a lEscola de la Diputació - EPDA"Escoltar la meua iaia m'ha permés entendre que recordar no és viure en el passat, sinó dignificar-lo. Moltes històries desapareixen perquè ningú es deté a escoltar-les". Amb estes paraules, l'alumne de l'IES Joan Fuster de Bellreguart, Miguel Català Morant, va agrair el primer premi de la sexta edició de 'Memòria a l'Escola', un reconeixement concedit pel seu projecte 'Àngela Morant FemenÃa: memòries latents en veu de dona', centrat en la recuperació del testimoniatge de la seua iaia.
L'acte d'entrega, celebrat en el Centre Cultural La Beneficència, va comptar amb la presència de la vicepresidenta primera i diputada de Memòria Democrà tica, Natà lia Enguix, que va estar acompanyada pel diputat de Cultura, Paco Teruel; la diputada d'Hisenda, Laura Sáez; el coordinador general de la FVMP, Toño Carratalá, aixà com l'alcalde d'Alaquà s, Toni Saura i la regidora de Bellreguard, Cristina Mateu, en una jornada que va reunir també alumnat, professorat, familiars i representants públics. L'emotivitat va marcar cada intervenció, cada paraula i cada gest que van contribuir a subratllar la importà ncia de preservar la memòria democrà tica des de les aules.
En la jornada, presentada per la periodista Maria Palau va comptar amb la interpretació musical de la cantant valenciana Ana Zomeño, que va acompanyar diferents moments de l'acte amb cançons pròpies com "A les meues" o les versions de "Les Oblidades" de Pedro Pastor o "Al meu paÃs, la pluja" de Raimon. En este context, Enguix va subratllar la consolidació d'un projecte que té un alt valor pedagògic i social perquè "sense memòria no hi ha democrà cia, i hui hem vist com les noves generacions saben cuidar-la".
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta va voler detindre's en el lema de l'edició, dedicada a les dones com a primeres guardianes de la memòria democrà tica, assenyalant que esta proposta "unix dos esferes essencials per a la democrà cia: la memòria i les dones", i recordant que, al llarg de la història, "la memòria ha sigut un territori profundament femenÃ, un espai de resistència on elles van mantindre encesa la flama del respecte i la dignitat". Enguix va destacar que moltes dones "van sostindre el record fins i tot quan els va ser arrabassat tot, fins i tot quan es va intentar reprimir fins al seu dolor", i va afirmar que esta edició i els treballs de l'alumnat homenatgen precisament a "aquelles que, en silenci públic, però amb un crit privat, van guardar el que no es podia perdre".
En este sentit, Enguix va agrair aixà mateix la implicació dels centres educatius i del professorat, perquè "fer memòria democrà tica és sinònim de ciutadania implicada en el futur del nostre model de convivència i en la defensa dels drets fonamentals". I va destacar la importà ncia de formar a les noves generacions en valors democrà tics, recordant que "esta edició demostra que els jóvens saben mirar al passat amb rigor, sensibilitat i compromÃs".
Durant la cerimònia, també va intervindre Tina Guillem, filla de Carmen Cuesta -una de les 13 roses-, qui va recordar que "l'educació en memòria democrà tica té tot a vore amb el futur que volem construir, i no és possible construir eixe futur suprimint o tergiversant aquelles parts de la història que resulten incòmodes".
L'entrega dels guardons que ha reconegut set projectes i ha repartit 12.000 euros en premis entre els alumnes, les alumnes i tutors va comptar amb l'acompanyament musical d'Ana Zomeño, que va interpretar 'Las olvidadas', de Pedro Pastor, una peça la lletra de la qual -"las silenciadas, las que del miedo quedaron mudas, las que parieron y les privaron de la semilla, las invisibles; hoy las nombramos pa' que su llama nunca se extinga"- va reforçar el sentit de reconeixement i homenatge que caracteritza a estos premis.
Al costat del primer premi de Miguel Català Morant, el jurat va atorgar dos segons premis: un a Banina Mouloud Lehbiby i SofÃa Monleón Vicente, de l'IES Francesc Ferrer i Guà rdia de València, per l'obra de creació 'El pes del silenci'; i un altre a Emma Cervera Subirà i Adriana Picó Muñoz, del Col·legi Puresa de MarÃa-Cid de València, pel projecte audiovisual 'Les dones: guardianes de l'oblidat'. Van completar el palmarés els tercers premis concedits a Claudia Pires State, de l'IES Clara Campoamor d'Alaquà s, per 'Filles del silenci, mares de la memòria'; a Ellia Clancy-Navarro i Kilian Clancy-Navarro, de l'IES Joan Fuster de Sueca, per 'Les guardianes de la memòria històric'"; i a Gael Nafre Moyano i Lluc Moncholà Jorge, de La Nostra Escola Comarcal de Picassent, pels treballs 'Dones, el camà de la memòria' i 'Veus de fil', respectivament.
Projectes guanyadors
Al detall, els treballs premiats en esta sexta edició han abordat la memòria democrà tica des de perspectives diverses, però amb un denominador comú: la reivindicació del paper fonamental de les dones en la transmissió de la memòria col·lectiva.
El projecte de Miguel Català Morant, centrat en el testimoniatge de la seua iaia Àngela Morant FemenÃa, combina entrevistes, documents familiars i fragments de veu que permeten reconstruir l'experiència d'una dona de l'à mbit rural en els anys de la dictadura i la transició. La seua obra enllaça la memòria Ãntima amb la memòria històrica i convertix una història familiar en un relat col·lectiu.
Eixe paper femenà apareix també en l'obra teatral presentada per Banina Mouloud Lehbib i SofÃa Monleón Vicente, que traça un recorregut per l'evolució dels drets de les dones des de la Segona República fins a l'actualitat, i en el documental d'Emma Cervera Subirà i Adriana Picó Muñoz, que situa la llar com a espai de resistència, de transmissió lingüÃstica i de defensa de l'educació igualità ria durant la repressió franquista.
Altres projectes, com el de Claudia Pires State, articulen la memòria de dos generacions que van viure sota dictadures distintes -la de Franco i la de Ceaușescu-, mostrant com la memòria femenina sosté la història familiar i aporta claus per a comprendre els grans processos històrics. La investigació de Ellia i Kilian Clancy-Navarro partix d'entrevistes a dones del seu entorn més pròxim i s'expandix cap a figures nacionals i internacionals vinculades a la defensa dels drets humans, reafirmant la importà ncia de preservar la veritat enfront de l'oblit.
La memòria infantil vinculada a l'experiència femenina apareix en l'audiovisual de Gael Nafre Moyano, construït a partir del testimoniatge de la seua besiaia Gloria Reiz Macià i acompanyat de fotografies i materials d'arxiu que ajuden a reconstruir la seua infà ncia durant la Guerra Civil. Per part seua, l'obra artÃstica de Lluc Moncholà Jorge, un acrÃlic amb tèxtils que recrea l'interior d'una llar durant la dictadura, convertix elements quotidians -com les cortines de punt de ganxo- en sÃmbols visuals de silenci, resistència i memòria transmesa.
Cal recordar que esta edició es va obrir la convocatòria a la participació d'alumnat d'FP Bà sica, que s'unia a la resta d'alumnes i alumnes de 4t de l'ESO, 1r i 2n de Batxillerat havent rebut un total de 25 projectes realitzats per alumnes de centres educatius de municipis de la provÃncia com València, Alaquà s, Ontinyent, Buñol, Picassent, Catarroja, Sueca, Bellreguard o Burjassot; i de localitats de la resta de la Comunitat com Alcoi, Novelda, Ondara, Monforte del Cid i la Vall d'Uixó.
Durant la cerimònia, la vicepresidenta Natalia Enguix va anunciar que en les pròximes setmanes s'obrirà la convocatòria de la sèptima edició de "Memòria a l'Escola", que estarà dedicada a "les fonts de la memòria". Esta nova proposta convidarà a l'alumnat a treballar directament amb materials documentals, arxius i recursos disponibles en la Diputació de València i altres institucions, amb l'objectiu de reforçar la investigació, l'anà lisi crÃtica i el coneixement directe de les fonts històriques per a "connectar a les noves generacions amb els materials que custodien la nostra memòria democrà tica. És essencial per a comprendre-la amb rigor i consolidar una ciutadania informada", va destacar Enguix.
Aixà mateix, la vicepresidenta va recordar que la Diputació és "l'única institució pública en tot el territori valencià que desenvolupa un programa integral de memòria democrà tica, amb ferramentes com a noves lÃnies d'investigació, materials didà ctics i suport a familiars que continuen buscant als seus desapareguts per a donar-los un enterrament digne", va concloure.
