La programació del 25N de la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Sagunt ha viscut un dels seus plats forts amb la celebració del XXII aniversari del Pacte Ciutadà contra la Violència de Gènere de Sagunt. L'acte ha sigut una reivindicació de la lluita per a erradicar la violència contra les dones en el qual s'ha reconegut la importà ncia de totes les associacions adherides a esta iniciativa. Cal destacar que en este XXII aniversari s'han sumat cinc noves incorporacions a una llista d'organitzacions involucrades que la que s'integren un total de 344 entitats.
L'acte s'ha desenvolupat en el Casal Jove Port de Sagunt amb el director de l'escola d'art dramà tic Camà de Nora, Sergi Juesas, com a presentador. L'esdeveniment reivindicatiu ha estat format per diverses intervencions de l'alumnat de l'EPA Miguel Hernández, l'IES Clot del Moro, l'IES MarÃa Moliner, aixà com de l'Escola Municipal de Teatre. Cal destacar que també s'han projectat peces audiovisuals que aprofundixen en la violència de gènere.
L'Ajuntament de Sagunt considera prioritari impulsar polÃtiques integrals que contemplen la prevenció, detecció i erradicació final de les situacions de violència contra les dones de la ciutat. Aixà mateix, este Pacte és el resultat d'un acord entre la societat civil i el Consistori que té per objectiu aconseguir un rebuig social de la violència de gènere, aixà com promoure models alternatius de convivència per a arribar a una tolerà ncia zero davant la violència de gènere.
La primera tinenta d'alcalde, MarÃa José Carrera, ha recordat a totes les dones assassinades per les seues parelles o exparelles, aixà com als fills i les filles d'estes: "Enguany ja són 38 les dones assassinades i des de l'any 2003 sumem més de 1.300". Però tal com ha assenyalat Carrera: "No parlem de números, parlem de vides. Dones amb famÃlia, amistats, amb les seues aficions, amb els seus treballs i amb els seus plans de futur. Dones com qualsevol de nosaltres, amb un projecte de vida que ja mai serà ".
En eixa mateixa lÃnia, MarÃa José Carrera ha assegurat que "el seu record ens dona forces per a alçar la veu i denunciar una realitat que ens colpeja" perquè les violències masclistes "continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans".
"Desgraciadament, vivim un moment en el qual els drets de les dones tornen a estar amenaçats", ha assegurat la primera tinenta d'alcalde qui, a més, ha afegit: "S'estenen discursos negacionistes que pretenen minimitzar les discriminacions i les violències que encara patim les dones. "Són relats amb els quals busquen enfrontar als homes contra les dones per a distorsionar el que ha aconseguit el moviment feminista en defensa dels drets i de la igualtat".
Per tot això, MarÃa José Carrera ha remarcat: "Les institucions tenim l'obligació d'actuar amb responsabilitat. És necessari oferir respostes integrals, transformadores i valentes per a garantir que totes les dones i les seues criatures tinguen una vida lliure de violències. Però també necessitem la implicació activa de tota la societat perquè erradicar la violència masclista no és una opció, és una obligació social i col·lectiva per a totes les persones demòcrates".
"Erradicar la violència masclista és imprescindible per a avançar cap a una societat lliure, democrà tica i igualità ria", ha asseverat Carrera. Per això, també ha destacat les labors que duu a terme la Regidoria d'Igualtat quant a treballs de coeducació i prevenció de la violència, formació especÃfica al personal de l'Ajuntament i proporció d'atenció integral a les dones vÃctimes de violència de gènere, aixà com als seus familiars.
La violència de gènere és "una violència especÃfica que naix del sistema patriarcal, el qual establix una relació jerà rquica de poder dels homes sobre les dones". El mateix Pacte informa que la violència contra les dones comprén la violència fÃsica i psicològica en la famÃlia, la violència en l'à mbit de la comunitat, incloses les violacions, l'abús sexual, la fustigació en el treball i en institucions educatives, el trà fic de dones i la prostitució forçada, la violència fÃsica i psicològica perpetrada o tolerada pels Estats allà on esta ocórrega (Plataforma d'Acció de PequÃn, 1995).