L'Ajuntament de Sagunt se suma a la celebració del Dia Internacional de la Fibromiàlgia

El ple de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar ahir per unanimitat sumar-se a la celebració del Dia Internacional de la Fibromiàlgia, que és el 12 de maig, així com mostrar el seu suport a les persones afectades per fibromiàlgia o altres síndromes de sensibilització central i treballar dins dels seus àmbits competencials per a potenciar la visibilització i el coneixement d'estes malalties entre la població, amb la condició d'aconseguir la sensibilització sobre esta malaltia i la plena integració social, econòmica i laboral dels afectats. L'acord va ser proposat pel Grup Socialista a través d'una moció presentada pel seu portaveu, Javier Timón.

En este sentit, el ple va mostrar el seu compromís per a col·laborar des de l'àmbit institucional per a fomentar accions transversals entre l'àmbit sanitari, educatiu, laboral i social amb la condició de millor la integració, l'autonomia, la conciliació amb el món laboral quan siga possible i la qualitat de vida de les persones afectades i les seues famílies.

Així mateix, manifesta el seu suport al treball que realitzen totes les associacions i els familiars dels afectats i afectades per esta malaltia.

Tal com s'indica en la moció l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconéixer la Fibromiàlgia l'any 1992, tenint en compte que afecta la població mundial en un índex que se situa entre un 3% i un 6%. Un percentatge que podria ser encara major, ja que es tracta d'una malaltia infradiagnosticada.

El 12 de maig és el Dia Internacional de la Fibromiàlgia, una data per a difondre el coneixement i sensibilització professional, institucions, agents socials i la societat en general, respecte a la malaltia.

La fibromiàlgia és una condició que causa dolor en els músculs i cansament generalitzat. Genera moltes dificultats per a dormir, rigidesa muscular, mal de cap i deteriorament cognitiu, entre altres seqüeles, que dificulten la realització de les activitats de la vida diària i minimitzen la qualitat de vida. És una malaltia crònica, oscil·lant i no degenerativa, és a dir que pot tindre períodes amb més hipersensibilitat al dolor que unes altres, per la qual cosa no s'ha d'esperar la curació i no hi ha cap tractament específic i per tant l'única opció terapèutica són els antidepressius i la psicoteràpia sense un clar benefici, se cita textualment en la moció.

No es coneixen les causes concretes de la Fibromiàlgia. Qualsevol persona pot tindre-la, però és més comuna en les dones  de mitjana edat (90-95%).

Es tracta d'una de les denominades síndromes de sensibilització central, conjuntament amb uns altres com la síndrome de fàtica crònica ( que causa una fatiga significativa i persistent davant xicotets esforços, tant físics com mentals, que empitjora amb l'activitat i no millora amb el repòs i provoca, fins i tot més un dolor generalitzat i una disminució del rendiment cognitiu, insomni i somni no reparador); la sensibilitat química múltiple (que provoca la perduda de tolerància a substàncies químiques nocives presents en el nostre entorn, com els combustibles, dissolvents o pesticides i productes d'ús habitual com a ambientadors, desinfectants, perfums o suavitzants, que es manifesta amb símptomes en diferents òrgans i sistemes, en exposar-se en xicotetes quantitats d'agents químics diversos), i també l'electrohipersensibilitat (que és la intolerància als camps electromagnètics que es troben en el nostre entorn, com la telefonia mòbil, wifi o les línies d'alta tensió, i provoca en les persones afectades símptomes de diferent intensitat, fins al punt de perjudicar la seua vida professional, acadèmica i familiar).

És indispensable avançar en l'àmbit de la investigació científica per a aconseguir la detecció precoç, amb diagnòstic i tractaments més eficaços que puguen ser incorporats al sistema d'atenció sanitària, a través dels protocols unificats que garantixen la igualtat d'oportunitats en l'accés als recursos del Sistema Públic de Salut. Es fa necessari vincular la intervenció multidisciplinària en els abordatges integrals i d'atenció centrada en el pacient, així com establir barems específics de diversitat funcional que garantisquen millores, tant en l'accés com en l'adaptació dels llocs de treball mitjançant noves fórmules d'inserció laboral i unes prestacions socials justes.

També en l'àmbit social, encara en el dia de hui, per desgràcia, es tracta d'una malaltia menyspreada per la societat i molt sovint les malalties partixen de l'estigmatització, ja que moltes vegades es qüestiona el dolor i es pensa que es tracta d'una simulació, etc. Per això es requerix la implicació de l'administració pública per a donar a conéixer la realitat que viuen estes persones malaltes que la patixen.