L'alcalde de Massanassa, Paco Comes (PP), porta set anys amb la vara de comandament i dos legislatures governant amb majoria absoluta, amb pandèmia inclosa. El 29 d'octubre estava ingressat en la Fe esperant una operació i encara va tindre temps, abans d'entrar al quiròfan, d'ordenar que se suspengueren les classes i les activitats municipals.
El retorn al seu municipi, quasi 10 dies després de la riuada, va ser un cúmul d'emocions que es varen transformar en treball i més treball, com el mateix relata per a El Periódico de Aquí.
Eixe dia m'havien d'operar del braç, després d'haver patit un accident en bicicleta i estava tota la meua família en la Fe. De matí, estava en contacte amb l'arquitecte municipal per a preparar el ban i poder a tancar-ho tot perquè teníem alerta roja i una dada de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer que arribarien 200 metres cúbics per segon al barranc, quan la capacitat és de 850. El ban es fa sobre la una i se suspenen les classes dels centres educatius i totes les activitats, i als funcionaris se'ls envia a casa.
El següent que recorde és que em baixaren al quiròfan i quan despertí a l'habitació em diuen que no m'havien operat perquè tenia una infecció al braç que calia curar primer. Després, al voltant de les sis de la vesprada, la meua filla, en una cara desencaixada em va dir 'Papà, tu no pots fer res' i sabia que hi havia alguna cosa que no volien dir-me. Em varen ensenyar un vídeo del carrer Joanot Martorell de Massanassa i pareixia una pel·lícula de terror.
Vaig tractar de cridar als funcionaris, però s'havia perdut la comunicació i vaig posar-me en contacte en els que viuen a València, amb els que podia parlar i començarem a gestionar. Els metges insistiren que havia de quedar-me hospitalitzat i no vaig poder demanar l'alta. Vaig estar ingressat fins al 12 de
novembre.
"Amb els 54 milions d'euros del Govern anem a asfaltar tots els carrers, continuar la peatonalització del casc antic, reparar voreres i quilòmetres de col·lectors"
Doncs desesperat. No li ho recomane passar a ningú, però no podia ser. Carregava el mòbil dos vegades al dia perquè les telefonades eren contínues, des de les sis del matí fins a les 12 de la nit, organitzant i atenent a tots, sense parar. Em varen cridar consellers, directors generals,... fins a Pedro Sánchez, igual que a altres alcaldes i alcaldesses.
Jo m'informava cada dia, cada minut, de com anaven les coses i em deien que estaven abandonats, que no hi havia ningú, només estaven treballant els llauradors amb els seus tractors, apartant tot allò que podien.
Vaig arribar 10 dies després i no vaig poder aguantar les llàgrimes. Venia en el cotxe amb la meua dona i des de la Pista de Silla ja es veia la magnitud de la tragèdia. Va ser horrorós. Massanassa està molt afectada, com Catarroja, la part antiga menys, però en la part oest arribà el nivell de l'aigua fins als 2,50 metres. Al polígon industrial només es varen salvar dos o tres naus i la marjal també va quedar molt danyada. Tenim 1.200 plantes baixes afectades, 222 comerços i més de 350 empreses al polígon industrial.
Jo visc en un primer pis, però hem perdut la casa del meu sogre i el baix de ma mare, a més de l'empresa del meu germà al polígon industrial. Soc un afectat més. Nosaltres, tant jo com els regidors, som persones del poble i també ho hem patit.
El primer va ser instal·lar un generador i posar en marxa la megafonia municipal per a poder informar a la població de qualsevol cosa que sorgira, com la ubicació dels punts d'alimentació, i és una cosa que els veïns em varen agrair molt.
També immediatament vàrem traslladar el centre de salut que quedà inoperatiu a la primera planta de l'ajuntament per a atendre els ciutadans. Les prioritats eren l'alimentació, l'aigua, les comunicacions, la salut... i vàrem començar a treballar dividint el poble en
quadrants per a poder actuar i distribuir el que ens anava arribant.
En esta qüestió he de deixar constància del meu agraïment a tot l'equip de gent de l'ajuntament, tant
polítics com funcionaris. Des del primer moment, l'oposició participà en el Cecopal, que es reunia cada
dia i es posaven damunt de la taula els treballs, tots teníem la mateixa informació per a decidir, o ajudar a decidir. Jo crec que en estos moments calia deixar la ideologia de banda i posar-se a treballar pel poble. Però sí va ser molt complicat i, si s'ha de dependre alguna cosa de tot açò, que es faça, perquè pense que ni un alcalde, ni el president d'una comunitat, ni tampoc el president de l'Estat, està preparat per a una tragèdia d'estes dimensions.
Els alcaldes amb els quals he parlat coincidim en el fet que no estem preparats per a gestionar una emergència com esta, la major catàstrofe dels últims 100 anys de tota Europa. Nosaltres no tenim la capacitat per gestionar açò, no tenim el múscul suficient. Jo crec que hauria de ser des del primer minut un comandament únic. Cinc dies després de la barrancada no havia entrat maquinària pesant de l'exèrcit i només arribaren vint o trenta voluntaris, que no sé ni com, però el contingent important no entrà fins molt de temps després.
Esta va ser una reclamació que féiem tots els alcaldes i la meua va arribar perquè recorde que em va cridar la persona que duia tot el contingent després de fer declaracions en un mitjà de comunicació. Eixa mateixa nit començaren a arribar al nostre poble.
Hem de aprendre a gestionar tot açò, perquè el canvi climàtic està ací, el Mediterrani té dos graus més, la DANA es repetirà i pot tornar a passar. A partir d'ací crec que hem d'avançar i treballar molt en emergència.
Jo no vull eludir responsabilitats perquè estant lesionat i tot no he agafat la baixa ni he parat ni dos minuts, però pot ser que nosaltres no siguem els que hem de decidir fer un ban o no, perquè si a mi em donen les dades reals, haguera pogut dir als veïns que pujaren al primer pis. Jo encara vaig posar
tanques en els carrers al costat del barranc perquè la gent té el costum d'anar a veure com va i no sé què haguera passat si no suspenem les activitats, potser hauríem de lamentar molt més...
"Potser nosaltres no siguem els que hem de decidir fer un ban o no, perquè si a mi em donen les dades reals, haguera pogut dir als veïns que pujaren al primer pis"
Jo he lluitat molt cada qüestió directament, inclòs en consellers... En tot açò, hem tingut la desgràcia de
patir un accident laboral on va perdre la vida un operari en el col·legi Lluís Vives i això va provocar algunes friccions en conselleria. Nosaltres al que ens hem dedicat en este municipi, i pense
que ha anat molt bé, ha estat a gestionar.
L'ajuntament pareixia un quartell, cada matí a les 9 ens reuníem tots els responsables, i hem optimitzat molt els recursos que teníem en cada moment, més
que reclamar o dir que hem anat... no hem polititzat gens si les decisions són de la Generalitat o de l'Estat, encara que jo també soc d'un partit, però només ha segut treballar i treballar. Ho he viscut
també des de la Diputació en el problema dels garatges que encara que no és de la seua competència ha netejat prop de 605.
No m'ha passat, però sí que lamente moltíssim les sessions que he vist d'altres companys i companyes perquè pense que els alcaldes al final són persones que estan a peu d'obra, que no tenen totes les competències que la gent pensa. Són uns veïns més que també han patit la DANA, però que en este moment tenen una responsabilitat i s'han enfrontat a moltes dificultats. Jo sempre he empatitzat en la
gent i entenc el seu enuig.
Esta mateixa setmana hem convocat una reunió per explicar la subvenció de l'Estat de 54,8 milions
d'euros i com funcionarà la reconstrucció, i han vingut mig centenar de veïns. El problema és que qualsevol contractació d'obra pública té un procediment administratiu molt llarg; cal pujar el projecte a una plataforma, publicar-ho, redactar les bases... més una memòria que has de presentar abans i després de tot açò el ministeri ho aprova o no. Això no és reconstrucció.
Nosaltres hem rebut altres ajudes de Paco Roig, la Fundació de l'Osasuna o la d'Hortensia Herrero que s'han resolt de seguida perquè ho han fet directament, o també les d'Amancio Ortega. Amb estes ajudes, li hem donat prioritat, al tindre els diners ja, a posar en marxa totes les instal·lacions esportives, piscines i pavellons que són molt utilitzats per la població. Ja és una realitat el camp de futbol i el poliesportiu estarà acabat a l'estiu perquè els veïns recuperen més o menys la normalitat.
També, tenim una altra prioritat que són els col·legis Ausiàs March i Lluís Vives, que hem aconseguit que s'incloguen en els pressupostos de la Generalitat, amb cinc milions d'euros. De moment l'alumnat està desplaçat a Alcàsser i València, però si no falla res, començaran prompte a muntar les aules prefabricades en el poliesportiu per a iniciar el curs al setembre allí.
"Des del primer moment, l'oposició participà en el Cecopal, que es reunia cada dia i es posaven damunt
la taula totes les qüestions"
Per descomptat. Amb els 54 milions d'euros del Govern asfaltarem tots els carrers, continuarem la personalització del nucli antic, reparar voreres i quilòmetres de col·lectors. Per açò últim hem de fer un diagnòstic i una programació per començar en els que pitjor estan.
Respecte als edificis municipals, volem que si açò torna a passar no es repetisquen situacions que es poden evitar i per això algunes activitats que es feien en els soterranis passaran a quota zero. Per exemple, en la reparació de l'Auditori, tota la maquinària quedarà en alt, igual que l'arxiu municipal, o els col·legis que tindran les aules en el primer pis. Ja no es tracta només de rehabilitar sinó de previndre i canviar d'ubicació.
Des del primer moment la meua preocupació varen ser els afectats. Només rebre els 3,2 milions no podia consentir que estigueren en un banc i no en les butxaques dels veïns, amb 1.200 vivendes afectades. Vàrem consultar els nostres serveis jurídics i ho vàrem ingressar d'ofici, segons el rebut de l'aigua i el
5 de desembre ja havia cobrat el 85% d'afectats.
Nosaltres ens posàrem molt prompte a treballar junt amb els empresaris, quant a la indústria i si la Generalitat posava cinc màquines i faltaven dos més per anar més de pressa ho posava l'Ajuntament amb recursos propis. L'Ajuntament es va gastar 1,6 milions de les arques municipals per accelerar les reparacions. També ens bolcàrem en els comerços i donàrem ajudes de 1.000 euros.
En estos moments ha obert quasi la meitat dels 222 establiments. Respecte als agricultors, la marjal es va veure molt afectada i estem treballant en coordinació amb Tragsa i ells mateixos, juntament amb els regants, reunint-se cada setmana. El problema és que teníem una empresa farmacèutica al polígon que va ser arrasada i els medicaments acabaren en esta zona de la població i s'ha hagut de retirar en maquinària però també de manera manual, amb voluntaris.
"La recuperació serà molt llarga i potser que fins d'ací cinc anys sent optimista"
La recuperació serà molt llarga. L'únic que demane a les administracions de dalt es que ens deixen córrer, poder contractar d'emergències, perquè la gent necessita tornar a la normalitat com més prompte millor. Sent optimista crec que açò encara durarà cinc anys. I vull destacar que ens enfrontem també a un
problema molt gran, pot passar que després de tot el treball fet ens troben amb licitacions desertes perquè no hi ha mà d'obra.
Es trobem amb una situació que a més del dia a dia i hi ha molta feina. Hem de facilitar que les empreses puguen d'alguna forma presentar-se a les licitacions, amb preus realistes i adaptats a la situació actual.
Som conscients que no és un any normal, el mateix que ha passat en les falles, tindrem festes de Sant
Joan, però menys que mai perquè encara estem de dol. Tot i això, els ciutadans també necessiten recuperar certa normalitat i passar-ho bé i hem procurat mantindre un equilibri. Ens hem reunit amb la comissió de festes i les paelles no es faran perquè el poliesportiu encara està per arreglar, no obstant
hi haurà actes per als majors i els xiquets. Seran unes festes de la Dana, però que donaran alegria al poble sense gastar massa.
