La inauguració de la jornada. EPDALa dana que va arrasar la comarca de l'Horta Sud el passat 29 d'octubre de 2024 ha deixat algunes lliçons, entre elles la necessitat d'actuar amb antelació i de conéixer en profunditat el territori. Així ha quedat palés aquest dimecres, 1 d'octubre, en la jornada "Riscos geològics per inundació", que ha acollit la Mancomunitat de l'Horta Sud. L'activitat forma part de la programació de la institució durant el mes d'octubre, quan es complirà un any de la gran catàstrofe.
La Comissionada del Govern per a la Reconstrucció, Zulima Pérez, i la presidenta de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geologia, Nieves Sanchis, han obert una jornada, com a representants de les institucions organitzadores de l'activitat, al costat de la Mancomunitat de l'Horta Sud. Al matinal ha assistit prop d'un centenar de persones de l'àmbit de la Geologia i dels equips tècnics municipals, i ha comptat amb la participació d'una vintena de persones expertes.
En la seua intervenció, Zulima Pérez, ha valorat que "la reconstrucció és una oportunitat per a corregir errors del passat", així com de "repensar les ciutats i adaptar-les a la realitat climàtica i geològica". En aquest sentit, ha apostat per infraestructures verdes i sistemes de drenatge sostenibles", que es planifiquen "més enllà del curt termini". Així mateix, ha defensat "la importància d'unir ciència i reconstrucció per a intentar que, si torna a succeir una dana, tinga el menor impacte possible".
Mapes de riscos
Per part seua, la presidenta de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geologia, Nieves Sanchis, ha insistit en la importància que les institucions "elaboren mapes de riscos reals i els tinguen actualitzats" quan van canviant les circumstàncies, com a eina bàsica de prevenció davant les inundacions i un altre tipus de catàstrofes.
La jornada ha continuat amb les següents ponències: "La Geologia que prevé riscos", de Policarp Garay Martín; "Conseqüències econòmiques de la DANA", de José Luis Collantes Martín; "Funcionament de les planes d'inundació", de Julio Martínez Gallego; "5 milions d'anys de DANAs", d'Adrià Ramos Ordoño; "Canvi climàtic i Hidrogeologia mediterrània", d'Arianna Renau Pruñonosa; "Patrimoni geològic efímer, de Carlos de Santisteban Bové; "Riu Sot i Geologia d'urgència", d'Iván Reig Cerdà; "Riu Magre en acció", de Patricia Muñoz Soriano; "La complexa conca del Poio: exemples de Paiporta i Aldaia", de Policarp Garay Martín, i "Viaris i barreres lineals: exemples de Sedaví, Alfafar i Massanassa", de Patricio Vilafañe.
Per a clausurar el matinal, a les 13 hores, el director de Planificació i Obres de l'Agència Basca de l'Aigua, José María Sanz de Galdeano Equiza, ha reflexionat en la seua ponència magistral sobre "Entendre i aprendre de l'aigua: estratègia des de la complexitat ponència".
La jornada s'ha repres per la vesprada amb una visita amb autobús a diferents punts dels barrancs de Torrent i Horteta, en la qual ha col·laborat l'Ajuntament de Torrent. Entre les parades, destaquen el punt en el qual conflueixen els barrancs de Poio i Horteta, el barranc dels Cavalls, el barranc de Gils i els Arquets.
Ponències
Les ponències han insistit que l'estudi geològic de les riuades permet predir els efectes de les futures inundacions i han posat sobre la taula com les zones agrícoles són "un mitjà valuós i eficaç enfront de les inundacions", així com que la recàrrega d'aqüífers "és una opció per a atenuar les riuades". També s'ha prestat especial atenció en la millora dels mètodes de predicció i la importància que la geologia siga present en les administracions públiques.
L'investigador Adrià Ramos ha assenyalat que les danes que s'han registrat des de 1957, són sis, segons l'estudi que es va presentar a l'estiu de 2024, abans de la tragèdia del 29 d'octubre. Ramos ha estudiat els efectes d'esta última i ha precisat que en l'Albufera hi ha 700.000 tones de sediments amb una grossària màxima de 6 centímetres, la qual cosa rep el llac en 30 anys.
Quant a la repercussió econòmica de la dana es es remena que 2.200 persones estan en Ertes, 260 empreses han sol·licitat préstecs i avals, el 12% dels comerços i servicis no han obert i també s'ha produït el trasllat d'empreses de les zones inundables, com ha apuntat José Luis Collantes. En total s'han comptabilitzat 465.300 expedients d'ajudes que es traduïxen en 440.000 milions d'euros.
El geòleg Policarp Garay ha deixat clar que "el coneixement geològic salva vides" i ha posat com a exemple els simulacres de terratrémol al Japó, comparant-ho amb el post del dia 29 d'octubre en el qual s'advertia que la dana es desplaçava cap a la Regió muntanyenca de Conca.
"El que va posar això no tenia ni idea de geologia". A més, els ponents han revelat les dades arreplegades de les inundacions en els diferents municipis i com van actuar de barrera les infraestructures de la comarca com són les vies del tren, la Pista de Silla i la CV-400. En este sentit, Patricio Villafañe ha posat l'accent en com els túnels i els passos subterranis es van convertir en paranys mortals.
