Les onze manifestants de 1911, una història que complix 110 anys

Entre aquell ambient conflictiu de principis del segle XX, Estivella també vivia preocupada. La realitat política estava confrontada. Al govern de Bautista Mateu Tortonda (1906-1909) li van succeir els de José Tortonda Martínez (1909-1912 i 1914-1915) i Francisco Obrer Bonet (1912-1913). Eren dos maneres diferents de governar.

Cadascuna representava una forma d'entendre el poble amb per ideologies distintes. El conflicte sorgit en les festes de 1909 per la utilització d'una banda de música o una altra ajuden a entendre la bipolarització de la societat estivellenca del moment.

Però, més enllà del que passava al món o al país, el mes d'abril del 1911 es va acabar a Estivella amb el cobrament de l'impost de consum de 1910. L'última part d'eixa contribució s'havia repartit de manera desigual. Els més pròxims a l'alcaldia l'havien pagada. No obstant, encara quedaven per fer-ho els qui no eren persones partidàries de l'alcalde. La situació no era fàcil. S'imaginava que el cobrament no seria tranquil, com així va ser. El 28 d'abril el cobrador inicià la ruta en el forn de Bautista Mateu Beltran, situada en la plaça Vella (nom tradicional que sempre ha tingut l'actual plaça d'Espanya). El veïnat es va resistir i s'ajornà l'acte. El 3 de maig es va repetir la situació però d'una forma diferent. Va estar present la Guàrdia Civil. Les protagonistes, en este cas, foren un grup d'improvisades dones que impediren l'acte. Aquell dia va marcar la història. Eixa actitud va fer que l'alcaldia promoguera una denúncia a les 11 principals que encapçalaren la manifestació que va recórrer el poble.

Per primera vegada, un col·lectiu de dones es fan protagonistes d'un expedient municipal. Per primera volta, també, les dones foren les protagonistes d'una manifestació en el Camp de Morvedre.

Mercedes Montesinos, Mercedes Villalba, Dolores Correcher, María Tortonda, Maria Obrer, Rosa Obrer, María Domingo, Francisca Blasco, María Álvarez, Rosa Obrer i Patrocinio Obrer passaren a formar part de les pàgines de la història, de la xicoteta història que acaba per crear la història en majúscula. Per la seua actitud, foren multades per l'alcaldia amb 11 pessetes.

Aquelles dones no foren escoltades pel Governador quan demanaren justícia. Potser pel fet que este mantinguera bona relació amb l'alcalde. Sortosament, acabaren sent escoltades pel Ministeri. Allà governaven persones de partits diferents dels qui havien sentenciat. En el govern entengueren que l'alcaldia s'havia extralimitat de les seues funcions i que el procés no s'ajustava a llei.

 Eixe podia haver sigut un final feliç, més feliç del que ho va ser per a les sentenciades. Per primera vegada s'havia escoltat en la comarca la veu de les dones. Era la primera volta que es va fer justícia amb elles. Però els anys, els camins de la política, els esdeveniments tràgics i moltes més causes que es desconeixen amb exactitud soterraren l'expedient i l'esdeveniment. Ni el fet que cronològicament es produïra el 1911, quan el món va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona, va valdre per a escriure en lletres grans la data.

La catalogació de l'Arxiu Municipal per part del cronista Lluís Mesa en el 1995 feren que l'expedient s'il·luminara. Amb ocasió de la cloenda del II Congrés d'Estudis del Camp de Morvedre d'eixe any, l'alcalde Robert Renau va entendre que era el moment de fer-ne una publicació i de traure a la llum l'expedient. L'interessant expedient va passar al món dels llibres però necessitava tornar al carrer.

L'any 2011 es va complir el centenari de la manifestació. La corporació presidida per M. Jesús Ramón va programar els actes per a la celebració amb el consens de tots els grups municipals. Es va acordar dedicar-les un carrer i va posar-se un taulell en el punt on s'inicià el conflicte.

Ara, 25 anys després que un primer raig tornara a il·luminar l'expedient i 10 anys del seu centenari, quedava encara pendent omplir de llum i intensitat aquell esdeveniment històric per a Estivella i la comarca, i perquè no per al territori valencià. Calia que aquell carrer aprovat lluïra la seua placa i que el nom de les manifestants vera la llum en un lloc públic. Així que l'actual corporació ha decidit acabar la recuperació d'eixe esdeveniment històric amb la intenció que aquell raig que il·luminà l'expedient de les manifestants fa 25 anys, impregne per sempre les manifestants d'Estivella, les primeres dones que així actuaren al Camp de Morvedre. Amb elles il·luminades, reconeixerem millor el nostre passat . Entendrem que el silenci de la dona ha de desaparéixer per sempre del relat del nostre passat i que finalment ha d'ocupar una part destacada del nostre temps.