Portada
Albert Llueca: "en aquesta publicació fem un recorregut per la cultura popular de Sagunt, de gener a desembre -d'hivern a tardor-, començant per l'Adoració als Reis Mags passant per les falles, Sant Josep, i com a eix vertebrador les persones que fan la festa, destacant les festes d'interès turÃstic i les desenvolupades per les comunitats d'immigrants al municipi -aragonesos i andalusos."
Per a il·lustrar el llibre s'ha contat amb la col·laboració dels fotògrafs amateurs i professionals Belén Vilalta, CNP (Maria Aranzazu Carrera), Dani Tortajada (Levante EMV), Francisco Herraiz, Guardia Civil (Blas Porrero), Jose Carlos Muñoz, Kivi Osma, Provi Morillas (Levante EMV), Roberto MartÃnez, Victor Ballester, Vicente Peris Peña i Vicente Rico, aixà com el pròleg de Asun Moll regidora de festes de l'Ajuntament de Sagunt.
Les festes patronals i les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu carà cter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu carà cter popular.
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la penÃnsula al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.
I és allà on els elements de la festa cobren sentit amb els tocs manuals de les campanes (BIC), les bandes de música (BIC), la musica tradicional, protecció civil, els cossos i forces de seguretat de l'estat i les confraries que són associacions amb un nom propi (habitualment la de la devoció o patró), un objectiu definit, un reglament i una organització, estant habitualment dirigides per un mestre o superior. Algunes també tenen hà bits, robes o distintius. Es poden distingir diversos tipus de confraries segons les seues activitats principalsː les de carà cter gremial o professional (per exemple, les confraries de pescadors; les de carà cter assistencial o caritatiu, les dedicades al foment d'alguna devoció religiosa (per exemple, la Confraria la PurÃssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o la de la Confraria de Minerva), o les que promouen processons i altres celebracions populars.
Si que és cert que les actuals confraries son aquelles que celebren de cara cap a dins o cap a fora les diferents festes de la ciutat. Encara que hi han algunes que han desaparegut sobre tot al Port de Sagunt on existia la Confraria de la Verge dels Desamparats, Hijas de Maria, Damas de la Caridad entre d'altres.
L'enllaç per a poder accedir és
