Llibre de LluecaEn aquesta publicació fem un recorregut per la cultura popular de Sagunt, de gener a desembre -d'hivern a tardor-, començant per l'Adoració als Reis Mags passant per les falles, Sant Josep, i com a eix vertebrador les persones que fan la festa, des-tacant les festes d'interès turÃstic i les desenvolupades per les comunitats d'immigrants al municipi -aragonesos i andalusos.
Les festes patronals i les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu carà cter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu carà cter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals.
El seu carà cter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres sÃmbols identitaris locals o nacionals, o per què continuen tenint tant d'arrelament popular en una societat majorità riament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en por-tar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què eixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artÃstic, entre altres coses. Per a explicar tots eixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre'n l'origen, el desenvolupament i les caracterÃstiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada perÃode històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els sÃmbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores.
Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la penÃnsula al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.
Per a dividir les festes s'ha gastat el mètode astronòmic. En astronomia, els solsticis i equinoccis marquen l'inici de l'estació respectiva. Per exemple, el solstici d'hivern, que és el dia de l'any amb menys hores de llum diürna, indicaria l'inici d'aquesta estació.
Sempre destaque una, la festa de Sant Antoni, o de Sant Antón, la qual, encara que no ho semble, és la més celebrada ja que hi ha fins a quatre associacions que realitzen la festa per als dies 16 i 17 de gener. Tenim la Associació Amics dels Cavalls, la Diabòlica de Morvedre, Associació Sant Antoni de Sagunt i Foguera de Sant Antón de Port de Sagunt, entre les activitats que es realitzen són una gran foguera en cadascun dels nuclis de població, un correfoc i la benedicció dels animals donat el carà cter del sant. La benedicció dels animals també se celebra en cada parròquia i hi ha fogueres en cada barri de manera casolana. Tot això fa de Sant Antoni la festa més popular i representativa del municipi, i possiblement de la comarca.
Si que és cert que els bous al carrer son part de la festa però no únicament. En les festes de barri si que hi ha esta manifestació de la festa però en general no es la part principal de cap festa del municipi. Si agafem el catà leg de festes podem vore com hi han coses més representatives i importants en cadascuna de les festes de la localitat.
Totalment fals. No hi ha cap festa que se realitze de manera privada i que no s'integre en l'entorn. Per exemple sempre se parlen de les falles com una festa feta sols per als fallers i falleres però podem vore el programa de festes de la setmana fallera i hi hana activitats per a tots els públics i de manera gratuïta com orquestres, masacletaes, etc.
Cada una de les persones que estan relacionades amb les festes i perden un minut per poder organitzar-les tenen la meua admiració. Pot ser que les persones que se encarreguen de les festes més grans, les patronals, tenen més lio per això podria destacar a Ricardo i a Manel ja que les festes de juliol i agost son les que més gent menegen i les que més pressupost i dies engloben.
També destaques els elements de la festa, quin seria per a tu el més important?
Les confraries i associacions que fan i organitzen les festes sense cap dubte. També les bandes de música, xarangues, els campaners de Morvedre i en especials a les forces i cossos de seguretat de l'estat que vetllen per l'ordre en les mateixes.
En aquest punt, si em deixes, vull donar les grà cies d'una banda a la regidor per assumir el repte i no deixar de costat mai a les festes encara amb el COVID pel mig i vull enaltir la bona faena que realitza el departament de Festes a l'Ajuntament de Sagunt Albert, MarÃa José, Carmen, Elisa elles són el gran suport de les associacions festives i de les diferents confraries del municipi. Sense Ajuntament quasi cap festa seriosa possible, sense la sensibilitat d'aquestes persones que gestionen no seriosa possible tota l'activitat festiva, que és molta, d'aquest municipi igual que dels diferents departaments municipals que participen de l'una o l'altra manera de la prèvia i la posterior ordenació de la ciutat després de cada festa.
Actualment tenim dos festes d'interès turÃstic nacional, les falles i la setmana sanat del nucli històric, però és realitza alguna activitat relacionada amb el turisme i aquestes festes? Si les duen a FITUR. Però alguna cosa més? No. Cal destacar que son les associacions o persones que han demanat eixe reconeixement, no l'ajuntament, qui ha de fer-ho. Privadament fa uns anys que
En aquest llibre han col·laborat, en primer lloc, Vicent López Borrà s, president de la Confraria de Begoña i estudiós de la religiositat en Port de Sagunt, aixà com diferents fotògrafs tant professionals com amateurs: Belén Vilalta, Maria Aranzazu Carrera, Dani Tortajada, Francisco Herraiz, Blas Porrero, Jose Carlos Muñoz, Provi Morillas, Roberto MartÃnez, VÃctor Ballester, Vicente Peris Peña, Vicente Rico i vull destacar la col·laboració de Kivi Osma.
Com ja no fem grans edicions està disponible en les xarxes a bit.ly/festesmorvedre i en les xarxes socials de L'ARXIU Camp de Morvedre
