Manolo Civera, alcalde de Llíria. EPDA.Una part de la vida està formada pels moments de novetat, de nervis per conéixer què ens depararà el futur. No obstant això, també pels acomiadaments quan tot s'acaba i ja no queden més pàgines per escriure. A Manolo Civera, alcalde de Llíria, ja no li queden més pàgines en el llibre del municipalisme, després de 22 anys dedicant-se a la gestió pública. Posa punt i final al seu recorregut, que passarà a mans dels socis de govern, Compromís, pel pacte de les eleccions municipals de 2019. Com deien en alguna pel·lícula, sempre li quedarà Llíria.
Llíria és una ciutat meravellosa, i ha sigut una experiència en la meua vida molt important. Des de molt jove he estat en política i he tingut la sort de conéixer a moltíssima gent, i a mi m'interessava la política per la condició humana. Haver sigut alcalde d'Alcublas t'ensenya molt del món rural, i Llíria és una ciutat apassionant. Hi han hagut moments difícils, com sempre.
Evidentment seré l'alcalde de la pandèmia, com els meus companys dels diferents municipis, perquè som els que hem assumit la responsabilitat. Hem hagut d'enfrontar-nos cada dia a situacions molt complicades, amb famílies que han patit molt. Havíem aprés de l'altra crisi, on s'havien inclinat per les retallades i el 'sálvese quién pueda'. Els governs a nivell espanyol i europeu han canviat molt la forma de veure les coses. Hem fet tot el que hem pogut.
Corregir alguns desequilibris que hi ha encara, com desequilibris urbans. Hi ha una part de la ciutat que té una plusvàlua molt alta. Per altra banda, el centre històric com el nucli antic està infradotat i el barri està envellint. Cal corregir-ho amb imaginació i moltíssima dedicació. L'altra assignatura pendent és integrar el món de les urbanitzacions, perquè Llíria té un terme amplíssim, per la qual cosa hi ha milers de vivendes que no estan integrats en el nucli urbà. És una població flotant molt gran que ha d'identificar-se amb la població de Llíria. Hem aconseguit tirar endavant projectes, com la CV-35 es vaja complint, i eixa artèria de vida ha afavorit la visió de la ciutat internacional de la música.
Serveix per adonar-te que no només cal tindre un gran potencial. Ciutats Creatives de la UNESCO a Espanya només en som nou. Com a Ciutats de la Música tan sols estem Sevilla i Llíria, apassionant veritat? Formar part d'això és quan tens durant anys una gran fortalesa, i també quan creuen en tu, quan creuen que pots estar a l'altura de tindre eixos reptes internacionals. Tindre el reconeixement per la UNESCO és molt important, i crec que encara no som conscients de la importància que té i de les possibilitats de creixement o promoció que ens pot oferir. De fer programes, formació i il·lusions per als joves. Jo voldria que altres ciutats que participen, com Aldaia o Manises, pogueren passar el filtre del Ministeri i competir en l'escenari internacional. Nosaltres hem tingut la sort d'aconseguir-ho a la primera. , i ha sigut amb molt de treball
Sí, és contradictori. Són molt importants els alcaldes i els regidors, sobretot al món rural, on el 20% de la població sosté un 80% del territori. Fan un paper imprescindible, sense mirar colors ni partits. Mentrestant, també es veu com de desconsiderada pot ser l'altra esfera política cap al municipalisme. Seré sempre un regidor dels alcaldes i alcaldesses. Creus que un alcalde d'Alcublas o Sot de Chera té menys mèrit que un regidor de l'Ajuntament de València? Evidentment està descompensat. I això condiciona recursos i pressupost. També l'exposició mediàtica. Es parla massa de la política d'administracions superiors i grans ciutats, i no del treball a xicoteta escala. Igual que s'ha de fer un esforç per pal·liar els desequilibris en la meua ciutat, això també requerix d'un esforç intel·lectual, perquè si no el futur serà complicat.
La humilitat de saber que sempre estem de pas, que ningú és imprescindible, però que la vocació de ser útil et fa fer un exercici permanent d'empatia. Saber que jo estic per fer-ho el millor possible, encara que sempre hi ha gent que no pensarà el mateix. Això en la vida t'ajuda també, en els amics o la família. També tots els amics i la gent coneguda. Això és el que jo li agraïsc a la política.
No, la veritat és que no. És de veres que mai som com ens agradaria ser sinó com ens veuen els altres. M'agradava molt perquè admirava a persones que havien lluitat per la llibertat, per la democràcia, soc d'eixa generació de joves que està a cavall del règim anterior i l'etapa democràtica. La primera vegada que participe en unes eleccions és per votar la Constitució. En aquell moment jo anava amb la meua guitarra amb el grup All i oli reivindicant l'Estatut d'Autonomia... No pensava que anava a dedicar-li tant de temps en la meua vida, perquè tenia altres aficions com la música o el hàndbol. Però poder aprendre i estar envoltat de tantes persones és el que em va agradar.
Clar, era un moment apassionant. Jo diria que tots els de la meua quinta, el mateix president de la Generalitat o José Luis Ábalos, que érem aquells xavals que ens vam enganxar d'esta forma a la vida pública.
Crec que hi ha hagut alguna mal interpretació en alguns mitjans, perquè jo el que deixe és el municipalisme. He donat tot el que podia donar, havent sigut regidor i alcalde de Llíria i Alcublas, i és una etapa que he complit. Però pel que fa a la política no es pot dir mai, perquè vull dedicar-me a la meua agrupació i ajudar a altres. Si en el partit em necessita ja vorem, però jo de moment, vaig lleuger d'equipatge i no m'agafe a ninguna cadira. Necessite airejar-me mentalment després de 22 anys.
