Medalles de Sagunt 2022

Des de ja fa cinc anys, 2017, l'Ajuntament de Sagunt realitza un acte institucional al Teatre del Col·legi de Begoña per tal de commemorar el dia 9 d'octubre, el dia de totes les valencianes i valencians, i fer un homenatge a les entitats i persones que han destacat en eixe any o que mereixen un reconeixement per ser meritòries del mateix.

Des d'eixe any s'han concedit Medalles de Plata de la Ciutat a Angel Morcillo, de manera pòstuma, Luis Madrid, Carmen Aranégui, Carmen Leal, Arturo Gonzalez, Vicente Madrid, Victoria Belis y Ángel Olmos. També s'ha entregat de manera excepcional diferents medalles d'or com la de 2020 a les institucions destacades en la lluita contra la Covid-19, i diferents entitats del municipi que complien els 100 anys de vida com el CD Acero, Comunitat de Regant o Societat de Caçadors de Sagunt.

En 2022 s'han otorgat en total 8 medalles de la ciutat dos d'elles d'or. Les entitats que han rebut aquest guardó han sigut el Club Atletico Saguntino.  El futbol arribà al nucli històric de Sagunt en 1921, quan va quedar constituït el Club Deportivo Sagunto, societat formada íntegrament per joves nascuts en la localitat mil·lenària. Presidit per Alfredo Estellés, van fer del Camp del Corraló, ubicat en els voltants de l'actual plaça del Cronista Chabret i antic hort del convent de Sant Francesc, el seu feu. En 1922 sorgí un club competidor, el Cova Foot-ball Club, societat presidida per Miguel Escrig. Els dos rivals van compartir immediatament el Camp del Corraló. Les bones relacions entre les dues entitats van propiciar-ne la fusió; en conseqüència, a la fi de 1922 es constituí el Sagunto Foot-ball Club, Al llarg dels quasi cent anys d'història, el club ha compaginat anys daurats amb èpoques més complicades en què, gràcies a la implicació de la societat saguntina, ha aconseguit sobreviure. Pel que fa als èxits recents, cal destacar l'ascens a la Segona Divisió B, aconseguit durant la temporada 2015/16, i la consecució de la Copa RFEF, trofeu d'àmbit estatal, en la temporada 2016/17, aconseguit per primera vegada per un equip valencià. Tot plegat, totes les vivències i situacions han comportat un fort arrelament d'aquest club en la societat saguntina. 

La Societat Vitivinícola Saguntina, segons Chabret: «Encoratjats amb el brillant èxit, que els seus productes aconseguien en els mercats estrangers dels vins, per a inculcar als seus socis quantes millores abraça aquesta matèria i apartar-los de la rutina i apatia, que tant entorpeix la marxa progressiva d'aquest interessant ram de l'agricultura. No sense remoure poderosos obstacles es va aconseguir en 1875 la fundació de la societat que porta per títol Vitivinícola Saguntina, i des d'aquest temps comença una nova era per a la viticultura d'aquesta zona. Aquesta societat es va presentar en l'Exposició Vinícola nacional (1877), la de Filadèlfia (1876), la de París (1878), la de Bordeus (1882), i últimament la de València (1883), en els certàmens de la qual van aconseguir els vins saguntins un vertader triomf, atorgant als seus expositors els diplomes més honorífics».

La dependència de l'economia vitícola durant els segles XVIII i XIX va ser un dels aspectes més característics de la vida saguntina, i d'això és bon reflex la creació de la societat, una de les primeres d'Espanya, fundada per un grup de grans colliters.

A aquesta mateixa Societat Vitivinícola es deu també la construcció de la primera Estació d'Enologia d'Espanya, en 1881, així com la introducció de l'arada «Vernet» en terres valencianes, un instrument fonamental per al desfone dels camps destinats a ser plantats de vinya i de molta utilitat en les acaballes del segle xix i començaments del xx. Quan es va produir la invasió filoxérica, i després d'haver intentat inútilment salvar les seues vinyes mitjançant la introducció de peus americans, va ser la mateixa Societat la que va promocionar la captació d'aigües subterrànies mitjançant pous i la transformació de les vinyes en taronjars.

Pel que fa al es Medalles de Plata destaquen les entregades a Victoria Sevilla que amb 29 anys és la cuinera més jove d'Espanya a aconseguir una estrela Michelin per al seu restaurant Arrels, referent de cuina d'autor i creativa, que defensa el propi i cerca entre les seues arrels vivencials i gastronòmiques. 

Rosa Graells, que els últims dotze anys de vida activa els ha dedicat a l'ensenyament en el centre de FPA Miguel Hernández. Durant tots aquest anys participa en el moviment de renovació pedagògica "Moviment Freinet d'Escola Popular". Va participar en els primers moviments de mestres per la democratització i qualificació de l'ensenyament públic. I des del seu inici és membre afiliada al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament. Va ser regidora de l'Ajuntament de Sagunt l'any 82 per una candidatura d'independents durant el conflictiu període de la reconversió industrial. S'ha significat pel seu treball actiu en el moviment de les associació de Veïns i Veïnes de Sagunt-Port (Esperanza-Marina). Forma part de Les Comunitats Cristianes Populars i va formar part de la coordinació estatal d'aquest col•lectiu. És dona fundadora de l'Associació de Dones Creients del País Valencià, on hi dedica gran part de la seua activitat actual. Fa una important tasca teixint una xarxa de relació amb dones d'altres religions, cultures i creences. Coopera amb l'Associació Amanecer Solidario relacionada amb El Salvador on va passar dos mesos com a cooperant després de la seua jubilació. Desenvolupa una tasca important en el camp de la immigració dintre de l'Associació Morvedre Acull. 

Concha Cañete, fundadora i presidenta L'Associació Morvedre Acull treballa des de fa setze anys amb diferents grups humans de desplaçats que arriben al municipi de Sagunt, atenent-los en les necessitats més elementals: cerca d'habitatge, treball, pagament de lloguers, acompanyament persones malaltes, etc... També va ser secretària general del Sindicat Intercomarcal de de la Federació de Sanitat i Sectors sociosanitaris de CCOO PV.

Continuem amb Juan Picazo, el poeta del poble, és un jove poeta de 77 anys, perquè malgrat l'edat, encara perduren algunes de les actituds més característiques de la joventut que sempre hem contemplat i valorat com a positives: la predisposició a la rebel·lia, l'inconformisme constant, la lluita per uns ideals irrenunciables i una fe immensa en l'individu, en la seua llibertat i en la seua força.

Enrique León Llorens, conegut internacionalment com Kike León. Artista i professor d'art floral. En 1993 va crear l'escola Kike Lleó en les antigues cavallerisses del palau del comte de Gaeta, en el centre històric de Sagunt. Artista de reconegut prestigi pels seus innovadors dissenys florals. La seua escola ha sigut distingida amb el premi de la Cambra de Comerç de València.

Manuel Hernández és un músic porteny que, entre finals de 1960 i principis del segle XXI, va tindre una trajectòria notable en diferents formacions musicals, sent 'Nova fase' la de major trajectòria. A més, va compondre un extens repertori de cançons que es van recopilar en l'últim disc, editat el 2003 sota el títol: 'El Puerto, Cien años de historia a través de la música'.

Encara que els seus pares procedien d'Agua Amarga, Manuel Hernández Ruiz va nàixer en Port Sagunt, i ha fet la seua vida en aquesta població, el topònim de la qual sempre ha portat per aquells escenaris d'Espanya on actuava l'orquestra.