Més de 1.000 persones marxen contra la violència masclista a l'Horta Sud

Una gran marxa feminista, que va reunir 1.000 persones, va recórrer l'Horta Sud aquest diumenge per a mostrar la seua repulsa contra la violència masclista en totes les seues formes, dins de la iniciativa Agermanades. Les unitats d'Igualtat dels ajuntaments de deu municipis, amb el suport de la Mancomunitat de l'Horta Sud, impulsen aquesta mobilització, a la qual es van unir associacions de dones i col·lectius diversos.

La marxa va partir de diversos punts i va recórrer Albal, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví. Les associacions de dones d'aquestes poblacions, juntament amb altres col·lectius feministes de municipis com Torrent o Alaquàs van participar en la caminada, com també els CLER de diverses poblacions i altres entitats.

El grup va fer la seua entrada en la plaça principal de Sedaví portant pancartes i corejant eslògans. Aquest municipi havia d'haver albergat l'activitat en 2024 però la dana ho va impedir. D'aquí ve que el matinal fora també un cant als vincles que la catàstrofe ha forjat a la comarca, entre els seus ajuntaments i en el seu moviment associatiu.

El president de la Mancomunitat i alcalde de Sedaví, José F. Cabanes, va donar la benvinguda com a amfitrió i va recordar que, si bé la Llei Integral contra la Violència de Gènere va suposar un salt qualitatiu en la protecció de les dones, "quan els drets es guanyen en les lleis, cal continuar treballant per a traslladar-los a la realitat i continuar alerta en la seua defensa". 

Per això, va instar el treball conjunt d'administracions, forces de seguretat, col·legis i societat civil per a erradicar la violència masclista i la violència vicària en totes les seues formes, a més d'alertar sobre el negacionisme creixent o el retrocés de drets en alguns països suposadament democràtics.

L'acte va estar conduït per la periodista Laura Sena, de la Mancomunitat de l'Horta Sud. A continuació, una desena de regidors i regidores dels municipis organitzadors va llegir un manifest consensuat prèviament: Ana Giménez Piquer (Benestar Social i Igualtat), de Beniparrell; Noelia Moreno Luján (Igualtat), d'Alfafar; Ana Martín Valero (Igualtat, Educació, Personal i Festes), de Benetússer; Julián García Polit (Igualtat i Educació), d'Albal; Llavor Alapont Llopis (Igualtat), de Llocnou de la Corona; Marta Ramón Castillo (Cultura, Participació Ciutadana, Benestar Social, Persones Majors, Igualtat i Infància), de Massanassa; Elena Ruiz Pérez (Educació), de Picanya; María Jesús López Sanz (Benestar Social i Igualtat), de Paiporta, i Tall Baixauli Chornet (Igualtat), de Sedaví.

Música i reivindicació

Un dels moments més emotius va ser la lectura dels noms, edats i comunitat autònoma de procedència de les 39 dones assassinades per violència masclista en 2025 i les tres criatures per Neus Roy, que es va acompanyar de la col·locació de símbols en un mapa d'Espanya situat en l'escenari, per part de Paqui Serrano. Al costat del mapa hi havia un llenç amb els noms de totes les víctimes, elaborat pel Col·lectiu per la Sororitat d'Albal.

També van participar en l'acte reivindicatiu les promotores del projecte "El bàtec de les papallones", Isabel Gallardo Sánchez i Itziar Prats Fernández, una iniciativa que va nàixer després de l'assassinat per violència vicària de Nerea i Martina, i que ha passat per diversos municipis de la comarca, a través de tallers. 

Per a finalitzar, la formació feminista "Cor. Dona. Veu" va realitzar una actuació a base de temes tradicionals, cançons de diferents cultures i altres himnes, amb els quals va denunciar la violència masclista en el món i va exaltar la lluita feminista.