Morvedre busca salvar tres tresors històrics marcats en roig pel risc de degradació

El Camp de Morvedre compta amb un ric llegat patrimonial que reflectix segles d'història industrial, civil i militar. No obstant això, tres dels seus emblemes més destacats estan inclosos des de fa anys en la

Llista Roja del Patrimoni

, una classificació que alerta sobre béns en risc de pèrdua o deteriorament. Malgrat el seu estat crític, els tres casos presenten ara un horitzó esperançador: s'han posat en marxa projectes de restauració i posada en valor que busquen garantir la seva supervivència i la seua integració en la vida cultural i social de la comarca.

1. El Pantalà, al port martítim de Sagunt

El Pantalà del port de Sagunt,

construït entre 1975 i 1977

, és una superestructura que formava part de l'explotació minera de la Compañía Minera de Sierra Menera i de l'activitat siderúrgica de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo. Durant la seua dècada d'activitat, permetia carregar vaixells de fins a 100.000 tones amb mineral procedent de Terol, així com carbó i ciment. Amb 1.653 metres de longitud i 46 vanos, es tracta d'una fita de l'enginyeria industrial que es projecta mar endins, prop de la dàrsena de l'espai marítim portuari principal de la comarca.

L'abandonament de la protecció catòdica des de 2004 i els efectes de la meteorologia varen provocar el

col·lapse de tres vanos

, situant el Pantalà en una situació crítica i, durant anys, amenaçant amb la seua demolició. No obstant això, segons les últimes notícies d'octubre de 2025, la Autoritat Portuària de València (APV) ha reafirmat el seu compromís de

restauració i d'integració port-ciutat

.

La presidenta de l'APV, Mar Chao, va anunciar la licitació d'un

estudi tècnic i jurídic

per replantejar la rehabilitació amb garanties i assegurar la compatibilitat legal del projecte. Per a l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, la intervenció en el Pantalà és una prioritat, i la integració de la dàrsena amb la ciutat permetrà alliberar espais i reforçar la capacitat logística del port, mantenint la seua rellevància industrial i comercial. Així, un element que semblava condemnat a desaparéixer comença a vislumbrar un futur de ús i revalorització urbana.

2. El Palau de Quartell, una joia del gòtic valencià

En segon lloc, el Palau de Quartell,

edificat el 1741

, és un palau senyorial d'estil gòtic valencià amb pati central i elements que recorden la tradició arquitectònica dels segles XVII i XVIII. Fins fa uns mesos, l'edifici estava deshabitat, en estat de ruïna i en la Llista Roja de Hispania Nostra des de 2014. El seu abandonament no només posava en risc l'estructura, sinó també la memòria històrica de Quartell, on el palau va ser escenari de diverses activitats socials i educatives al llarg de generacions.

Al mes de novembre de 2025, el Consistori va aconseguir que el Palau passara a ser de

titularitat municipal

després de la donació de la família Orbe. Este acte ha obert la porta a un

projecte de recuperació integral

, amb actuacions dirigides a consolidar l'estructura, reforçar les façanes, restaurar forjats i elements decoratius, i recuperar la coberta. El pati central es convertirà en un espai obert i de connexió entre el centre històric i la nova zona urbana, revitalitzant la vida social i cultural del municipi.

L'alcaldessa, Cristina Marqués, destaca que l'objectiu és que el Palau es convertisca en el

gran centre cultural

de Quartell, mentre que els donants han manifestat la seua intenció que l'edifici continue tenint vida i utilitat vinculada al desenvolupament cultural i social del poble. Un gest que dona nova esperança a un patrimoni que semblava perdut.

3. El Castell de Petrés, fortalesa ja restaurada

Per la seua banda, el Castell de Petrés, Bé d'Interés Cultural, és un exemple del palau gòtic valencià amb elements defensius. Tot i que part de la fortalesa data del

segle XIV

i pot haver-se edificat sobre una antiga

torre musulmana

, el castell va patir un progressiu deteriorament durant dècades, fins que diverses dependències, com les cavallerisses, varen quedar sepultades sota runa.

A finals de l'any passat i gràcies a la força dels diversos governs municipals que han passat per Petrés, estes cavallerisses varen finalitzar la seua

recuperació com a espai cultural

, amb il·luminació, finestres, paviments i voltes restaurades respectant elements originals, i varen obrir al públic amb motiu de les III Jornades Templàries. La intervenció, finançada en part per la Presidència de la Generalitat Valenciana, ha permés donar ús a més de 400 metres quadrats i posar en valor la història del castell, vinculat fins i tot a episodis de la Guerra de la Independència.

El projecte suposa la preservació del patrimoni arquitectònic, però també la seua incorporació a la vida cultural i turística de Petrés, transformant un espai abandonat en un contenidor actiu d'

exposicions, esdeveniments i activitats culturals

.

Els tres exemples mostren que la inclusió en la Llista Roja no és necessàriament un signe d'abandonament irreversible. Tot i que varen travessar fases de risc i deteriorament sever, actualment existixen projectes en marxa per a la seua recuperació i posada en valor.