Nadal d'orelles grans

Informació publicada en l'última edició en paper, disponible ací

Alex havia deixat l'escola d'Estivella. Anava a l'institut de Sagunt. Des que estava al nou centre educatiu saguntí, era el centre d'atenció en la classe. Es burlaven d'ell perquè tenia les orelles grans. Especialment, Vicent i els seus amics l'insultaven en els corredors. En el segon mes, va fer amistat a Lluís. També el tractaven malament per pesar més quilos que la resta de xiquets i xiquetes. Jo li ho feien en l'escola de Petrés. 

Quan va arribar desembre, començà la preparació d'una obra de teatre. En el guió, el protagonista arribava a un poble en el qual havia desaparegut el Nadal. Reunia el veïnat en la plaça. Els deia que sols tornaria la festa si començaven a promoure accions solidàries. Així, sentirien l'esperit nadalenc. Li obeïren i aconseguiren recuperar-lo. De seguida, els carrers s'engalanaren de garlandes i llums. Triaren d'actor principal a Vicent perquè era molt popular en l'aula.

Dos dies abans de l'esdeveniment, tingueren una excursió per la Calderona amb un professor. Anaven per la muntanya de Sant Esperit. Lluís caminava l'últim. Li costava anar al ritme de la resta. Sortosament l'acompanyava Alex. Vicent i el seu grup s'avançaren el professor, encara que este els va manar que no continuaren. De fet, li va tocar córrer per a arribar fins a ells. Els va castigar i va dir-los que no aprovarien l'avaluació. Mentrimentres ho deia, s'adonà que no estava Vicent. Ningú en sabia res. Telefonaren la policia. Tots i totes iniciaren la recerca. Lluís i Alex ho feren per separat. Així estaven més tranquils i evitaven insults. Es clavaren per una senda estreta i ben tancada. S'allunyaren massa. Començaren a tindre por. Sobtosament, sentiren un soroll i s'aproximaren. Passaren per un clot profund. Escoltaren la veu de Vicent. Alex digué que no es preocupara. El traurien d'allí. S'hi va quedar. Mentrestant, Lluís tornà per a trobar el grup. Prompte, hi arribaren per a ajudar-lo. Amb una llarga corda, el pogueren traure. Vicent va acabar en l'hospital. L'embenaren el braç.

Al sendemà, fou la representació del teatre. Lluís i Alex actuaven com a veïns. En el moment central, isqué Vicent per a dirigir-se al veïnat. Ho va fer mostrant les ferides provocades per l'accident. Es fiu el silenci. Pareixia que no recordava el que havia de contar. De sobte, va obrir la boca. Digué: "Jo també he oblidat el Nadal. Però, sé que entre vosaltres hi ha uns veïns que saben com aconseguir que torne la festa. Són Alex i Lluís". Ells es quedaren muts. Els va convidar a posar-se al mig. No sabien què dir. Recordaren el que, segons el guió, deia Vicent per a retrobar el Nadal. Intentaren expressar alguna cosa semblant. Tots dos digueren: "Veïnes i veïns prepareu una campanya solidària d'arreplegada de bufandes. Quan l'acabeu, haureu recuperat l'esperit nadalenc'. L'obra va finalitzar bé. El poble fictici trobà el Nadal. 

En acabar, Lluís i Alex felicitaren Vicent per l'actuació. Li preguntaren per què havia canviat les frases. Contestà que, gràcies a ells, va comprendre que el Nadal arriba quan ajudem els altres. Ell rebé la seua ajuda en la muntanya. Gràcies als dos, entengué l'esperit nadalenc. Aprofità per a demanar-los perdó per les burles realitzades els mesos anteriors. Des d'aquell dia, Alex i Lluís començaren a estar en el grup de Vicent. Un Nadal que s'esperava trist i distint es transformà en gojos. 

Així que esperem que el Nadal, com en aquell teatre, ens sorprenga. Pensem que en este temps fets inesperats poden fer que les celebracions siguen diferents.