Pere Peiró, alcalde de Petrés, en un moment de lentrevista. - EPDA
Castell de Petrés. - BORJA PEDRÓS
Nou parc a Petrés. - BORJA PEDRÓS
Castell de Petrés. - BORJA PEDRÓSHo he explicat en algunes ocasions: jo pertany a l'unitat del poble valencià al voltant del 1983. Sí és veritat que mai no ha tingut una postura molt activa, però al vindre-me'n a viure a Petrés es crea una plataforma cívica objectiu de la qual era presentar una candidatura per a les eleccions municipals del 2015. La primera volta que ens vàrem presentar, per a la nostra sorpresa, gratament vàrem traure 3 regidors de 7. En eixa legislatura, encara que el representant del PSPV no va voler agafar cap delegació, al 99% ens va recolzar els nostres projectes. Per tant, va ser una legislatura que va trencar, d'alguna manera, la inexperiència de la gestió de govern -doncs jo mai no havia estat ni de regidor-. Va ser molt fructífera.
Van haver dos coses puntuals. Una d'elles la comentàvem, precisament, la setmana pasada. Es veu però que va ser intrascendent per a mi i no m'ha quedat gravada. L'altra fou una postura quant al tema dels bous. La nostra postura era que, ja que existix una comissió de bous com a tal, no diguem que l'Ajuntament no recolzara la festa, però sí que la comissió de bous agafara la responsabilitat de fer-se càrrec de totes les assegurances. Ells el que no volen és agafar la pòlissa d'assegurança que done la cobertura i la seguretat de tindre tot allò que puga ocórrer en les festes. Aleshores el que fan és delegar-la en l'Ajuntament i este, com una mena de subvenció, paga la pòlissa d'aseguraça i adquirix la responsabilitat del que pot pagar. Jo sempre dic que no tant ell com a representant del partit, sinó l'agrupació socialista del poble va ser la que li va fer votar en contra d'eixa situació.
El tema és que jo entenc que al tindre nosaltres la majoria absoluta es troben com una mica ressignats. He de dir que si en algun moment els hem demanat participació i col·laboració, ja no tant en la política del municipi, sinó en actes socials conjunts, els trobe a faltar.
La relació és molt bona i cordial al 100%, tant amb les alcaldies com amb les dos presidències de les Mancomunitats. S'han de manifestar les postures que cadascú tenim, evidentment. Uns són més mancomunats que altres; uns són més comarca que altres. Però la relació amb la Baronia és d'unitat. En la majoria de les coses coincidim; no sol haver problema quant a les votacions i la immensa majoria s'aproven per unanimitat.
La veritat és que la nostra manera de vore el poble, no ja meua sinó del grup que envolta, és una forma de millorar la vida de la gent que viu al poble. Per tant, abans els pobles vells abans no estaven fets per absorbir el trànsit rodat de motos i cotxes. Estos són pobles molt estrets pel seu origen morisc. Per això férem el pla de peatonalització per tal que només pogueren entrar veïns per a descarregar la compra o una cosa per l'estil i, després, traure el cotxe fora. El tema medioambiental era una premisa que en Compromís teníem adquirida. Aportar el nostre gra d'arena, més que per la millora que puguen donar a nivell mundial, que és mínima, però sí com a exemple de tindre la voluntat de fer-ho. Aleshores, hem instal·lat plaques fotovoltaiques al col·legi. Per què al col·legi? Doncs perquè, d'alguna manera, és fa una funció didàctica: cada dia xiqueta i pares que van al col·legi tenen eixa imatge de que estan les plaques, cosa que fa que s'impregnen de que hi ha una alternativa i que en eixe aspecte ja fa anys que Petrés està al capdavant. Hem intentat també millorar el trànsit rodat al poble. Hi havia un estrangulament allà al carrer de les escoles velles. El podia passar un vehicle, ja que era un camí d'horta. Gràcies a una gestió que férem amb el propietari, que va decir a la negociació, ara s'ha fet un carrer de doble sentit. Hem intentat també regular alguns punts crítics amb xicotetes rodones per tal d'organitzar el trànsit. Nosaltres quan ens presentàrem en 2015 portàvem un lema: "Per tornar a viure junts". Això significa que la nostra voluntat era de concòrdia i d'intentar trencar eixa mesquindesa que existix encara en les persones de que 'si jo sóc de dretes i tu d'esquerres' i 'si tu fas açò jo no vaig a vore-ho'. La veritat és que entenc que al 100% no hem sigut capaços d'aconseguir-ho, però sí que s'ha millorat. Hem aconseguit vora el 60% dels votants: d'alguna manera hem sigut capaços de captar i d'enamorar la gent que no ens coneixia.
El castell, si bé no és prioritari, és emblemàtic per a nosaltres. És veritat que altres governs municipals passats varen tindre algun projecte per al castell, però no s'havia fet cap actuació com cal -és a dir, dirigida a través d'un pla director-. S'han hagut de fer algunes intervencions puntuals, possiblement pel seu estat de deteriorament en determinats moments. Nosaltres el primer que férem en 2015 ja va ser iniciar la redacció del pla director, la qual cosa marca els passos a seguir per tal de no fer hui una cosa i demà una altra perquè el que s'havia fet no val. El que dic: no és prioritari fer actuacions al castell, però sí que és emblemàtic tindre el castell almenys amb una seguretat de poder-lo visitar i gaudir com toca. En la primera legislatura vàrem aconseguir una subvenció de Diputació de 50 mil euros. Si nosaltres aportàvem una quantitat ells ens la tornaven a suplementar. Per tant, nosaltres posàrem quinze, ells quinze, mes cinquanta: 80 mil euros els que destinàrem. En la segona legislatura en els ODS vàrem invertir el 100% del que demanava el pla plurianual. Altra volta, uns 82-83 mil euros. La setmana que ve (la setmana del 29 de novembre) segurament comencen les obres. Consistiran aglomerar dos sales del castell. A més a més, a través de Conselleria hem aconseguit una subvenció per a impermeabilitzar les galeries subterrànies que hi han, les de les antigues cavalleries. Això ha comportat netejar el pati d'armes. Ja se li nota al Castell que se li han fet intervencions. Ara quan comencem amb estes actuacions imminents.
Quant al pla plurianual del 20-21, hem dut a terme algunes inversions ja acabades. El tancament de l'abocador de la Pola, que està vora riu. Esta era una actuació necessària perquè allí s'abocava de tot i allò era un femell. També s'ha rehabilitat interiorment l'ermita de Sant Domènec, la qual és propietat de l'Ajuntament. S'ha rehabilitat i ha quedat molt bonica. De fet, allí hem portat diversos concerts ja de música de càmera i la gent està molt contenta. També, en un solar que teníem davant de les escoles velles, un xicotet parc infantil, el qual li ha canviat la imatge a eixa part del poble. Ara estem negociant la compra d'uns immobles, entre ells el solar que envolt el Castell de l'entrada del poble per a que eixe solar quede en propietat municipal. El pla que tenim per a això és fer una zona verda perquè el monument emblemàtic del poble tinga eixa protecció paisatgística. Per altra banda, també estem gestionant una cosa que ja està tancada. Es tracta de la compra de la casa del forn del Varó de Petrés. Volem destinar eixe espai per al futur com a Casa de la Cultura i fer un Ajuntament nou.
Serà una cosa que deixaríem per a la següent legislatura, si estem nosaltres, o, inclús, per a la següent. L'edifici consistorial actual es queda massa xicotet; les instal·lacions són molt reduïdes.
Del Pla Reacciona, que ve de Medi Ambient de Diputació, hem aconseguit la subvenció per a instal·lar les plaques fotovoltaiques al col·legi i el canvi dels contadors de l'aigua. A dia de hui, Sagunt i Petrés són els únics pobles de la comarca que tenen contadors electrònics. Això fa que les coses canvien front a qualsevol tipus de fuga o d'avaria. A Petrés tenim un 75 o 80% d'aprofitament de l'aigua, una cosa molt important.
Anem a instal·lar dos plaques fotovoltaiques més -ja les tenim aprovades i licitades- a través de l'IVACE. Una, a la terrassa del poliesportiu, de 20 KV; l'altra, a les escoles velles, on estan la llar del jubilat i l'escola de música, de 17'5 KV. La nostra política és que tots els locals municipals tinguen plaques fotovoltaiques. També posàrem el punt de recàrrega i compràrem un vehicle elèctric a través d'una subvenció de Diputació. El que ens queda per davant de legislatura, dins del pla plurianual, volíem fer una repavimentació del casc antic. Quan sapiguem la quantitat que ens van a donar com a subvenció ho farem. Com sé que també hi haurà que destinar una part d'eixa subvenció als ODS intentarem consolidar tot el que està pitjor del Forn del Varó.
Este tema és com altres que s'adormen. És evident que es pot millorar, però si eixe línies no estan subvencionades per Conselleria va a estar complicat de solventar. Eixe tema, concretament, a Petrés no li afecta tant com als pobles de més cap a dalt de la Baronia perquè estem més prop de Sagunt. Els dimecres, quan hi ha mercat, la nostra furgoneta elèctrica baixa a Sagunt cada mitja hora als veïns que ho estimen. El tema del transport, però, és una cosa que s'ha adormit. És com el tema dels caixers. No sé quants anys portem esperant a que se solucione.
La setmana passada varen vindre els tècnics a prendre mesures del lloc on va a anar ubicat. Sols estarà obert de 8 a 15.
No crec que ho estiga. Hem de tindre en compte que Petrés és un poble rural atípic. Som més bé un poble dormitori molt prop de Sagunt, de València i de Castelló. Viuen molts matrimonis joves. De fet, l'escola està plena. Una persona que viu a València li costa molt més anar a l'altra punta de la ciutat que de Petrés de València. En la pandèmia hem recuperat vora 200 empadronats nous. I la majoria d'ells són gent jove.
Sempre hi ha mesquineses. Tant de bò tots tinguérem el mateix projecte de poble i férem força tots en el mateix sentit. Intentar que tot el món tinga els mateixos valors és complicat. Seria ideal que tots tinguérem eixa concepció de ciutat justa i que tots férem les coses ben fetes. És trist però l'educació a molta gent no li dóna per a entendre que complir la norma és el normal. Hem d'afrontar-nos moltes vegades al discurs de 'tota la vida ha sigut aixina, ara este que es pensa?'. Si la norma de tota la vida és dolenta, no és la correcta i els temps canvien, hem d'actualitzar-nos. En la primera legislatura posàrem uns cartells en la primera legislatura que deien: 'Petrés és teu. Mantin-me net'. Doncs la gent ho ha fet seu; la gent ho assimilat com a que Petrés és seu -no l'Ajuntament, ni qui governa, sinó el poble-. El poble conjunt és la zona d'habitatge la zona de confluència de la gent. Crec que la convivència a Petrés ha millorat, encara que els canvis no sempre són tant ràpidament com volem.
Home! I tant que ho crec! Segur! (rient).
Mira, jo tinc 68. Sempre dic que quan acabe en tindré 70. És una edat en què les persones estem fetes. Estem fetes quant a la tranquilitat, el repòs i la capacitat per a examinar les coses. Dependrà de moltes circumstàncies, com la salut, l'àmbit familiar, de qui t'acompanye, en general, de diverses circumstàncies. Sobretot depen, però, de la il·lusió. Si perds la il·lusió millor quedar-se a casa. Ho deixem ahí.
