Robert Raga, davant lAjuntament. AJ. A pesar de la pandèmia, que s'ho ha menjat tot i ha sigut un perÃode durÃssim, la crisi més rellevant després de la grip espanyola que tinguérem fa segles, no hem parat. Nosaltres và rem aprovar un pla estratègic de com hauria d'anar el municipi des de 2017 fins a 2025. Una de les lÃnies de treball van ser les infraestructures, i Pacadar era un objectiu molt fonamental, perquè es tracta de 50.000 metres quadrats que anaven a ser més de 500 habitatges. La idea era convertir-ho en un servei per la ciutadania, amb un centre de salut i una residència, que es convertirà en un dels llocs emblemà tics. Và rem comprar la zona per quatre milions, dels quals hem recuperat un i mig, perquè l'empresa estava en concurs de creditors. També podrem tindre un Hogar dels Jubilats com els majors mereixen, al costat de la muntanya. Altra de les lÃnies ha sigut la compra de barrancs de propietat privada que hem fet públic, que són les artèries que apleguen al Túria. Els barrancs de les Monges i de Porxinos tindran una ruta per poder passejar, grans vies verdes de connexió. Estem gastant la lÃnia plantejada en eixe pla.
SÃ, perquè Pacadar valia 25 milions d'euros en 2016, i hem hagut de barallar moltÃssim. Com vam anar a concurs, và rem exigir que compliren el pla que tenien amb les edificacions de vivendes, però com no podÃem anà rem als jutjats. Ha sigut dur, però passar de pagar 25 milions a 4, és un gran resultat.
Després d'eixes compres de terrenys sense construir, resultat de la bombolla de 2008, existeix més reticència per aprovar eixos projectes tan ambiciosos?
Crec que no. Acà tenÃem un problema urbanÃstic important, en Porxinos anaven a fer 3500 vivendes i es va quedar en res, fins a Pacadar amb 500, aixà com molts projectes que es van quedar a mitges, perquè en explotar la bombolla va quedar tot molt malfet. El repte que hem tingut és ordenar urbanÃsticament el que venia d'una destrossa. A poc a poc ho hem fet amb molt de treball. Porxinos mai serà l'edificació de 3000 habitatges, però sà un parc natural i zona agrÃcola, que per sort no destrossaren. Nosaltres no som de fer edificis nous per fer-los, cal veure el que hi ha fet i hem anat comprant per reutilitzar eixa obra abandonada. Estem en un segle on es necessita reutilitzar.
És molt important, perquè volem tindre un municipi del segle XXI, i els barrancs son les artèries del poble, som Riba-roja del Túria. Es tracta de reestructurar el municipi de manera natural. La idea es poder utilitzar la bicicleta o anar a passejar d'un costat a l'altre. Volem una Riba-roja bonica, pensada per als vianants, no una agressiva, amb finques i blocs de pisos que hi havia en l'imaginari anterior. Estem canviant també les il·luminacions, fem servir LED, aixà com en l'agricultura ecològica. Els joves treballen en una horta municipal per posar en marxa l'agricultura de proximitat amb Ecoriba. Tenim un compromÃs de plantar 2030 arbres en esta legislatura. Ja en duem quasi mil plantats. A més, en tots els col·legis s'apadrina un arbre, que planten els xiquets, i està tenint uns resultats magnÃfics. També tenim un transport urbà gratuït, que per a la quantitat de població que tenim hi ha pocs pobles que ho facen.
En un dels nostres plans, el Pegos, và rem avançar en la peatonalització del poble, vam fer dos places de vianants, estem fent ara un ciclovianant que connecta el nucli antic amb l'avinguda La Pau. El més important és planificar, no fer coses sense un full de ruta. La idea és anar cap a la transició energètica en els edificis públics. La idea també és transformar la lÃnia d'autobusos en un servei completament elèctric.
SÃ. Quan vam aplegar a 2015 no hi havia cap à rea de Participació i Transparència i la vam crear. Riba-roja en els diagnòstics som el poble 35 en transparència i el primer en la Comunitat Valenciana. Qualsevol veà pot saber les rendes, l'agenda, els sous, els pressupostos i tota la informació de les despeses del consistori. Ha sigut un canvi progressiu. Encara que tenÃem majoria absoluta, tots els partits excepte Vox estan representats en la Junta de govern, perquè esta era la nostra lÃnia roja. Va en la lÃnia d'un poble que fomenta la participació. És canviar tota la metodologia anterior.
Amb la pandèmia hem gastat cinc milions d'euros, i tenim uns reptes de futur important, i estem treballant per buscar fons de recuperació. Tot per poder aconseguir la Riba-roja que volem. Jo pense que les ajudes que han vingut han sigut molt rellevant, i mentre és necessari seguir millorant les infraestructures.
Riba-roja és un municipi que té les seues particularitats, perquè és poble, però també és un poc ciutat, perquè té 12 à rees residencials. Té el parc del Túria, la nostra força, però també 1700 empreses de logÃstica, amb un sector industrial molt potent. Và rem fer un pla de com havÃem de desenvolupar el sector industrial, buscant més infraestructures, com fer que el transport cap a la zona industrial contamine menys amb possibilitats d'autobusos, com treballar tota la zona abandonada i sense manteniment, entre altres coses. Eixa part econòmica és molt important.
