Imatge darxiu de la catàstrofe - Foto: EPDAL'estudi sobre el comerç afectat per la DANA a la comarca promogut per la Universitat de València, a través de l'alumnat del màster de Societat Digital, i la Mancomunitat de l'Horta Sud, ja ha llançat les primeres conclusions. Més del 50% dels xicotets negocis ja han reobert en les poblacions de la zona zero, encara que en situació molt desigual.
El treball ha sigut realitzat per les alumnes Berta López, Marina Rodríguez i María Cerezo, dins de les pràctiques del màster, que dirigeix el professor Juan Pecourt. Les estudiants han comptat amb l'assessorament dels docents del departament de Sociologia Antoni Ariño i Miguel Ángel García. La Fundació Horta Sud col·labora en aquesta iniciativa.
L'estudi s'ha desenvolupat en tres municipis pilot (Alfafar, Paiporta i Sedaví) en els quals s'han realitzat entrevistes tant amb les persones propietàries dels negocis afectats amb la DANA com amb equips tècnics dels ajuntaments. Fa uns dies, les responsables d'aquest treball van presentar el primer esborrany al grup de professionals del Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud en la Mancomunitat, amb el qual continuaran treballant la informació arreplegada. El text definitiu es presentarà a la tardor.
"L'impacte de la DANA sobre els sectors econòmics és tan fort que necessitem tindre dades de l'afecció per a promoure plans en el futur que permeten la reactivació. Una vegada més, agraïm a la Universitat de València que s'estiga bolcant amb la nostra comarca, a través del seu personal expert, el seu alumnat i els seus departaments, com és el cas d'aquest estudi", assenyala el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes.
"Recuperar el teixit comercial és important perquè és un factor fonamental per a millorar el benestar dels barris i dels municipis", assenyala l'equip que ha fet el treball.
Treball a peu de carrer
L'estudi s'ha desenvolupat a Alfafar, Paiporta i Sedaví com a municipis pilot al llarg de quatre mesos. En el cas de Paiporta, les estudiants partien d'una enquesta que l'ajuntament va fer en les primeres setmanes després de la DANA, la qual cosa els ha permés realitzar el seguiment de 157 negocis. Els resultats són similars en els tres pobles.
Respecte a la situació de partida, destaca el baix nombre de negocis membres de l'associació de comerciants corresponent, el seu xicotet tamany pràcticament sense persones contractades, "la feble cultura de la previsió" ja que menys del 50% tenia assegurances per a situacions de catàstrofe, i l'alt percentatge de majors sense relleu generacional que estava al capdavant de negocis.
Sobre l'impacte de la DANA, l'estudi constata que, segons les xifres de filiació a la Seguretat Social, no s'ha produït un descens, gràcies als ERTES, la qual cosa "pot donar una imatge no real de la situació". "Per a la veritable radiografia s'haurà d'esperar més temps", indiquen l'equip responsable de l'estudi.
Una dada important és que més de la meitat del comerç ja havia reobert al maig en els tres municipis, però en situacions molt desiguals, des d'aquells que han escomés una profunda modernització fins als qui han hagut de tornar a l'activitat amb una reforma precària. I és que la inversió no ha estat tant en funció del cobrament del consorci d'assegurances (que arriba molt lentament) o les ajudes rebudes sinó del capital disponible de cada comerciant.
