Sessió plenària de la Mancomunitat Camp de Túria durant la present legislatura. - EPDACoincidint amb el 45 aniversari dels primers comicis municipals democràtics a Espanya i a només dos mesos que es complisca un any de la investidura dels alcaldes i alcaldesses després de les eleccions del 28M, fem un repàs per la trajectòria política del Camp de Túria. Un recorregut per les vora cent alcaldies que ha tingut la comarca, 99 en concret, que permet albirar l'evolució i els canvis en el panorama polític local al llarg dels anys.
Des de 1979, quan van prendre la vara de comandament els primers alcaldes, cal destacar que tots homes, fins als nostres dies, el poder polític ha passat per diverses mans i partits. Destaquen noms que han marcat una era, com Ximo Segarra o Lola Celda, els qui ostenten les alcaldies dels seus municipis, Benaguasil i Marines respectivament, des de 2003 fins a l'actualitat.
No obstant això, no totes les alcaldies han sigut unidireccionals. Municipis com Llíria o Bétera han experimentat canvis significatius en el lideratge local, amb alternances entre diferents partits polítics al llarg de les dècades.
Tot i que és cada vegada més habitual veure a dones ocupar alts càrrecs, tant en el món de la política com en el sector privat, encara hui són més els homes que són designats per a estos llocs. Una realitat, la del sostre de vidre, que es fa encara més evident en retrocedir en el temps.
Així, en la comarca del Camp de Túria, va haver d'esperar vora vint anys des de les primeres eleccions democràtiques perquè una dona prenguera la vara de primera edil. Va ser el cas de
Un cas semblant, d'alcaldia longeva és el de Benaguasil, on el popular Ximo Segarra manté la vara de comandament des de l'any 2003. A ell el van precedir tres alcaldes: Antoni Balaguer (CDB), Baptista Durà (PSPV) i Joaquín Herráez (PP).
El municipi de Benissanó ha comptat amb un total de set alcaldes diferents al llarg de la seua història democràtica, tot i que manté l'alcaldia la socialista Amparo Navarro des de l'any 2015. A l'actual presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria li van precedir José María Rioja (AE), Jose Castellano (AP), Vicente Castellano (AP), Nadal Rioja (PP), Serafín Castellano (PP) i María Isabel Castellano (PP).
Bétera ha sigut un dels municipis amb més alcaldes des de 1979, amb un total de huit, i també amb més alternança política. Des de Vicente Cremades (PSPV/UPIB), José Campos (PSPV), Mª Amparo Domènech (UPIB), Juan José Baudés (BLOC), José Mnauel Martínez (PP), Germán Cotanda (PP) o Cristina Alemany (Compromís), fins al mandat de la popular Elia Verdevío, qui porta en el càrrec des de 2019.
Amb un total de sis alcaldes diferents, el municipi de Casinos ha comptat amb llargs mandats dels diferents partits. Entre 1979 i 1996, els socialistes van ocupar l'alcaldia amb Salvador Espinosa, Joaquín Espinosa i José Murgui; de 1996 a 2019 va ser el torn dels populars, amb José Salvador Murgui i Miguel Espinosa; mentre que des de 2019 i fins a l'actualitat, Miguel Navarré (Compromís) ocupa el càrrec.
El cas de Domeño és cridaner per llargs mandats monocolors totalment oposats. Així, llevat de la primera legislatura, amb Ramón Pamblanco (UCD), entre 1983 i 2011 l'alcaldia va recaure en el socialista Vicente Madrid. Per contra, des de 2011 i fins a hui, és el popular Paco Gómez el primer edil del municipi.
Gátova ha tingut, al llarg de la seua història democràtica, un total de sis alcaldes. El primer a ocupar el càrrec va ser el socialista Victoriano Martínez, seguit de José Romero (PSPV), Antonio Martínez (CIG) i Leopoldo Romero (PSPV), l'alcalde més longeu del municipi (1991-2015). Després va ocupar l'alcaldia Manuel Martínez (Cs-Contigo), fins a l'any passat, quan va ser investit el popular Jesús Salmerón.
Sense cap dubte, el de l'Eliana és un cas que crida l'atenció com a bastió socialista, ja que el PSPV manté l'alcaldia des dels primers comicis democràtics. Primer va ser investit Lluís Escrivà, seguit de Vicente Tarrazona i José María Ángel, fins a Salva Torrent, actual primer edil i des de l'any 2015.
El municipi de la Pobla de Vallbona ha tingut un total de sis alcaldes diferents des de 1979. El primer va ser Benjamin March (UCD), seguit de Vicente Alba, primer d'OIV i després del PP, que va ocupar el càrrec entre 1983 i 2004, davant d'una moció de censura. El va substituir el socialista Guillermo García, tot i que per poc de temps, ja que en 2007 l'alcaldia va tornar a recaure en els populars amb la primera dona alcaldessa del municipi, Mª Carmen Contelles. Josep Vicent García (Compromís) va prendre la vara d'alcalde en 2015, fins que en 2023 va tornar al Partit Popular de la mà d'Abel Martí.
La capital ha sigut el municipi amb més alcaldies de la comarca. Així, Llíria ha tingut un total de 10 alcaldes diferents: José M. Jordán (PCE), Enrique Manuel (independent), Vicente Soldevila (PSPV), Vicente Castellano (AP), Ricard Torres (PSPV), Miguel Pérez (PP), Fina Pérez (PSPV), Manuel Izquierdo (PP), Manuel Civera (PSPV) i l'actual primer edil, Joanma Miguel (Compromís-MOVE).
La inestabilitat política ha caracteritzat el municipi de Loriguilla, no només en els últims anys, sinó també al llarg de la història de la democràcia. La localitat ha tingut huit alcaldes diferents: Jesús Cervera (AP), Miguel Cervera (UV), Francisco Moratín (PP), José Javier Cervera (PP), Manuel Cervera (PSPV), Sergio Alfaro (Cs), Carlos Rodado (PSPV) i Montse Cercera (PP/UCIN).
Si per alguna cosa destaca la història política de Nàquera és perquè el govern no ha estat mai en mans de l'esquerra, i fins i tot en l'actualitat es tracta de la primera alcaldia de Vox en la Comunitat Valenciana. Així, la localitat ha tingut sis alcaldes diferents de l'espectre dretà de la política: Eduardo Pérez (AP), Ernesto Pérez (PP), Salvador Pérez (PP), Juan Bautista Martínez (UV), Ricardo Arnal (PP), Damián Ibáñez (UPdN) i Iván Expósito (Vox).
Olocau és un altre dels bastions socialistes de la comarca, tot i alguna legislatura del PP. Vicente Zurriaga, del partit Ciutadans Independents d'Olocau, va ser el primer edil del municipi, fins a 1987, quan va ser investit el socialista José Agustín Agustí. Vint anys de mandat van ser interromputs per la victòria dels populars, que va fer alcaldessa a Mª Ascensión Arnal. Tot i això, en 2011 l'alcaldia va tornar a mans socialistes, amb Antonio Ropero, qui continua en el càrrec.
Riba-roja de Túria ha tingut només quatre alcaldes des de 1979. Els socialistes Vicente Guzmán i Joan Antoni Toledo, seguits del popular Francisco Tarazona. Ara i des de l'any 2015, el socialista Robert Raga ocupa el càrrec.
El municipi de Sant Antoni de Benaixeve ha tingut un total de tres alcaldes diferents, tot i que cal tindre en compte la seua curta història, ja que no va passar a ser un municipi independent de Paterna fins a l'any 1997. El primer alcalde va ser Eugenio Cañizares (PP), que va ocupar el càrrec fins al 2015, quan va ser investit Enrique Santafosta, del partit independent AISAB. Després de les eleccions del 28M, Eva María Tejedor (UCIN) ocupa el càrrec, convertint-se en la primera dona alcaldessa de la localitat.
L'independent Sixto Català va ser el primer alcalde del municipi de Serra, al qual van seguir cinc més, entre ells Juan Navarro (AP), Francisco Ros (PSPV), Vicente José Ros (PP) o Javier Navarro (PP). L'època de major estabilitat va arribar en l'any 2003, amb el socialista Javier Arnal, fins a la seua dimissió en 2017. En eixe moment, la també socialista Alicia Tusón va prendre la vara d'alcaldessa, la qual manté.
El municipi de Vilamarxant ha tingut un total de set alcaldes durant la seua història democràtica. El primer va ser Eusebio Civera, qui va prendre la vara de comandament en tres legislatures, baix les sigles d'UCD, AP i UV. Altres noms són el de Francisco Gil (AP) o Félix Castellano (PSPV), però destaca el del popular Vicente Betoret, que va ocupar el càrrec entre 1999 i 2015. A Betoret el van seguir Jesús Montesinos (PSPV), Héctor Troyano (PP), actual alcalde, i Xavier Jorge (Cs).
