123 anys del naixement del Port de Sagunt

El naixement de Port de Sagunt no es pot entendre sense la força de la indústria i el coratge de les persones que la feren possible. A principis del segle XX, el litoral saguntí era un espai verge, sense infraestructures ni població estable. Tot canvià el 11 d’agost de 1902, quan la Compañía Minera de Sierra Menera obtingué l’autorització per construir un embarcador que permetera exportar el ferro extret de les mines d’Ojos Negros. Aquell acte administratiu, aparentment tècnic, marcà l’inici d’una transformació profunda.

Amb la construcció del ferrocarril miner i del primer moll, començà a arribar gent de tot arreu: persones que buscaven una oportunitat, que fugien de la misèria, que volien construir un futur. Així, sobre la sorra i entre les vies, es formà una nova ciutat. Port de Sagunt no va nàixer d’un pla urbanístic, sinó de la necessitat, de la solidaritat i de l’esperança. Les primeres cases, les primeres escoles, els primers comerços, tot es va alçar al voltant de la siderúrgia, que es convertí en el cor econòmic i social del poble.

La creació de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo en 1917, i posteriorment d’Altos Hornos del Mediterráneo, consolidà aquest model. Però també portà sacrificis. Les condicions laborals eren dures, els accidents freqüents, i la vida obrera exigia una fortalesa que anava més enllà del físic. Moltes persones perderen la vida en el treball, i moltes altres deixaren la salut entre les màquines i el fum.

El record de les persones que han perdut la vida treballant en la siderúrgia de la ciutat és molt més que un acte simbòlic. És una expressió col·lectiva de memòria, de reconeixement i de justícia. Cada 11 d’agost, el poble es reuneix per retre homenatge a aquelles vides truncades per l’esforç, pel risc i per unes condicions laborals que, durant dècades, van posar a prova la dignitat humana.

Aquest homenatge no és només un gest cap al passat. És una mirada crítica al present i una crida al futur. Ens recorda que els drets laborals que hui considerem fonamentals no van caure del cel, sinó que van ser guanyats amb suor, amb lluita i, massa vegades, amb sang. Les persones que treballaren en Altos Hornos del Mediterráneo, en la Compañía Minera de Sierra Menera i en tantes altres indústries del port, van construir no sols infraestructures, sinó també comunitat, identitat i esperança.

És especialment emotiu veure com el monument de la plaça de l’Alameda creix cada any amb noves plaques, amb nous noms, amb noves històries que mereixen ser contades. No es tracta només de recordar, sinó de fer present. De fer que aquelles vides continuen tenint veu en el relat col·lectiu del poble. I és també una manera de dir que no oblidem, que no deixem enrere a ningú.

Aquest acte, que compta amb la participació de col·lectius diversos, de l’Ajuntament i de la ciutadania, és un exemple de com la memòria pot ser un motor de cohesió. En un món on sovint es prioritza la immediatesa i el benefici, Sagunt ens mostra que recordar és resistir. Que honrar les persones treballadores és defensar la dignitat de totes.

Aquest 11 d’agost celebrem 123 anys del naixement d’un poble que no va ser fruit de la casualitat, sinó de la voluntat col·lectiva. Port de Sagunt és molt més que un conjunt de carrers i edificis: és el reflex d’una història compartida, d’un esforç comú i d’una identitat forjada entre el ferro, la mar i la gent. Cada racó del barri, cada nom gravat en el monument, cada memòria familiar, ens parla d’un passat que continua viu en el present.

123 anys després, el poble manté intacta la seua essència: la solidaritat entre veïns, la força de la cultura obrera, la capacitat de reinventar-se sense perdre les arrels. Hem passat per moments difícils, per transformacions industrials, per canvis socials, però sempre hem sabut trobar en la comunitat el motor per avançar. Aquesta celebració és també un homenatge a totes les generacions que han fet possible que Port de Sagunt siga el que és: un espai de vida, de lluita i de dignitat.

Mirar cap al futur implica reconéixer que els temps canvien, que les necessitats evolucionen i que els reptes es transformen. Port de Sagunt ja no és només un poble industrial; és una ciutat amb vocació de diversitat, amb potencial turístic, cultural, logístic i tecnològic. El repte principal serà saber combinar el respecte per la memòria amb la capacitat d’innovar, d’atreure noves oportunitats sense perdre l’essència que ens fa únics.

La transició ecològica és un desafiament ineludible. Després de dècades de desenvolupament industrial, cal apostar per un model sostenible que cuide el territori, la mar i la salut de les persones. La implantació de noves indústries verdes, com la gigafactoria de bateries, obri una porta a un futur més net, però també exigeix responsabilitat, planificació i participació ciutadana. El desenvolupament ha de ser compatible amb la qualitat de vida i amb la protecció del nostre entorn natural.

Un altre repte fonamental és el social. Port de Sagunt ha estat històricament un poble acollidor, però cal reforçar les polítiques d’inclusió, d’habitatge digne, d’educació i de cultura. La cohesió social no es manté sola: cal invertir en les persones, en els barris, en els espais públics que fomenten la convivència. La identitat obrera ha de donar pas a una identitat plural, oberta i solidària, capaç d’integrar les noves generacions i les noves realitats.

El repte democràtic: cal que la ciutadania continue sent protagonista. La història de Port de Sagunt s’ha escrit amb la veu del poble, amb la força dels sindicats, de les associacions, dels moviments veïnals. El futur ha de seguir aquest camí. Més participació, més transparència, més capacitat d’incidir en les decisions que afecten el dia a dia. Només així podrem garantir que els pròxims 123 anys siguen tan dignes, tan valents i tan humans com els que celebrem hui.

Avui, més que mai, celebrem l’orgull de pertànyer a un poble que no oblida, que estima i que construeix. Que els 123 anys siguen només el començament d’un futur on la memòria siga guia, on la identitat siga força, i on la unió continue sent el millor ciment per al demà. Per molts anys, Port de Sagunt!