Quico Fernández. Quan fa unes setmanes van aparéixer a diferent llocs del planeta uns misteriosos monòlits, em va vindre a la memòria inevitablement l’esplèndida pel.lícula d’Stanley Kubrick, 2001: una odissea de l’espai, estrenada el 1968. Ja ha plogut des de llavors. El film reflexiona sobre els nostres orígens, l’evolució humana o la vida extraterrestre, en uns moments en què la carrera espacial estava accelerada, però quan encara l’home no havia xafat la lluna. Eren els temps de la guerra freda, el teló d’acer i els espies per tot arreu.
El món ha canviat molt, ha caigut el mur, hem passat a l’era digital i el capitalisme globalitzat es pot veure als aparadors de Moscou o als gratacels de Xangai. Els reptes de la humanitat, però, no es troben ara a l’espai interestel.lar, sinó ací mateix, en forma de pandèmia causada per un virus, tal i com pronosticaven alguns científics al segle passat. Veges per on, el problema és una pandèmia que recorda més l’època medieval amb les seues pestes, que el món del futur que imaginava Kubrick.
2021 comença amb un augment dels contagis galopant, que ens situa en risc extrem, però d’altra banda han arribat les vacunes i tenim l’esperança que en els propers mesos haurem pogut controlar l’expansió de la pandèmia. Estem en mans de la responsabilitat de les institucions i de la ciutadania. Encara queden temps durs, sobretot si l’administració no encerta amb les mesures i els ciutadans no assumixen les seues obligacions cíviques. El primer objectiu per superar esta odissea és, per tant, acabar amb la crisi sanitària al llarg de l’any; i és cosa de tots i totes.
El segon objectiu és minimitzar al màxim les conseqüències econòmiques, laborals i socials d’eixa crisi. Haurem d’implementar totes les mesures que ja es van posar en marxa en 2020 amb l’ajuda de totes les administracions, des de Brussel.les a Sagunt. En primer lloc s’ha d’habilitar una gran partida d’ajudes socials directes a les persones i famílies que no poden viure dignament; en segon caldrà programar un nou pla d’ocupació que ajude els parats de llarga durada i els més recents; en tercer lloc i simultàniament als anteriors hem de tornar a reforçar les subvencions als autònoms i a les xicotetes empreses per evitar el seu tancament; no ens podem oblidar tampoc de continuar aplicant una política fiscal continguda, congelant impostos i taxes; i per últim hem de seguir treballant perquè les empreses continuen generant riquesa i treball i perquè moltes empreses més s’ubiquen al nostre municipi.
Els objectius estan clars: nos sols es tracta de véncer els troians, sinó sobretot d’arribar a Ítaca totes i tots, sans i estalvis, sense perdre ningú en la travessia. Remem junts, que la tempesta es calmarà i els déus han passat a millor vida.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia