Una actuació del grup. EPDA Ara per ara, els 4000 Som Prou estan preparant noves cançons amb la lletra de poetes locals com Ismael Carretero (Llum de lluna) i Vicent Penya (La persecució i De tot cor); i altra de Xavi Roig i Pep Izquierdo (Mon fugaç); una d’elles, de tot cor, diu així: "Camine entre la pols dels amors que mai vàrem viure i tot sol guarde, molt endins, tots aquells vestigis que no tornaran mai".
Tindrem l’ocasió de conèixer-les en la actuació que tenen programada el 17 de juny a les 22 hores en Rafelbunyol a la plaça de la Corona per celebrar el 30 aniversari de la publicació del disc ‘Cotxe roig’. El passat dia 2 la cita va ser tot un èxit en Ca Revolta.
Per tal d’anar aclarint alguns fets, els 4000 Som Prou no tenen res a veure amb els Ventall, una banda anterior que funcionava com una orquestra i que va actuar a la plaça de Rafelbunyol els primers anys del Ball de Disfresses dels anys 1978 i 1979; ni els seus components, ni la seua activitat tingueren res a veure.
Els inicis
Va ser allà per l’any 1983 que, a Rafelbunyol, es va formar el grup de rock&roll 4.000 Som Prou. El nom de grup, per cert molt original, va ser proposat per Jaume Morte ‘el xic més alt del poble’ i contenia, com ja hem dit, una declaració d’intencions i de conviccions que reivindicava la voluntat de seguir sent un poble i no una ciutat dormitori com ja es veia vindre en aquells anys, eixa i no altra és l’explicació del nom del grup: a Rafelbunyol quatre mil som prou.
En un primer moment els components del grup eren: Toni Piquer, ‘Marroc’ i Joan Lluís Llopis, ‘Juanlu’ (guitarristes i fundadors de la formació), Manel Camarasa, ‘Nel·lo’ (guitarra), Paco Piquer, ‘Paco’ (baix), Jaume Morte ‘Jaume’ (vocalista) i Pau Castellar, ‘Pipa’ (bateria), que seria substituït molt prompte per Onofre Piquer, ‘Nofre’. Amb aquesta formació estigueren rodant al voltant de tres anys en que actuaren en alguns concerts pels pobles de la comarca; i com a colofó van participar, l’any 1986, al concurs Pop-Rock de la Diputació en la plaça de bous de València.
Els 4000 Som Prou aconsellats per Pep Laguarda, autor del mític disc Brossa d’ahir, que els va acompanyar en alguns del primers assajos de la formació, utilitzaren el valencià com a llengua des dels seus inicis. Les cançons més conegudes que van interpretar aquells anys van ser: Volà, El más alto, Txus, Temps moderns..., algunes d’elles composades pel grup i un bon grapat de versions d’altres formacions de l’època; una d’elles, Volà, deia: Xoxo era un home que anava sols i que passava de tot, pel matí s’alçava s’enrotllava un puro i se’l fumava tot, volà, volà i tornà preocupat...
Poc després de la primera fase dels 4000 Som Prou (1983-1985) i per tal d’afrontar un canvi en la seua composició i orientació, Paco , Nel·lo i Nofre, amb la incorporació de Dani Pascual, ‘Dani’ (baix) i Ferran Piquer, ‘Ferran’ (vocalista), posaren el marxa el grup Bajo Cero, un grup amb tendències pop que utilitzaren el castellà pensant que tindrien més acollida que si ho feien en valencià. Les cançons més conegudes d’aquells anys van ser: Quiero salir, Bajo cero, Tiempos... la lletra de les quals va tindre un seguiment molt especial.
Assaig d’arrere d’assaig i concert d’arrere de concert els Bajo Cero, van estar en marxa dos anys. Amb aquest format van guanyar el concurs de Bonrepòs i Mirambell que els va donar molta espenta i els va permetre gravar una primera maqueta. Una de les cançons més conegudes d’aquella època, Quiero salir, deia: No puedo dormir con este calor me voy de aquí hacía Colors, quiero salir de este pueblo donde vivo yo y cuando más tarde en volver se que más voy a aprender... Un temps després van prendre la forma de Baix Zero fent les lletres en valencià.
La consolidació
Estant Nofre a la mili (1987), van decidir recuperar el format de rock&roll i tornaren a anomenar-se 4000 Som Prou; en eixos moments la bateria passa a ser assumpte de Paco i a partir d’eixe moment tot el repertori el feien en valencià. En tornar Nofre de la mili, la formació dels 4000 quedà com: Paco (veu i guitarra), Nel·lo (guitarra), Dani (baix) i Nofre (bateria), quedant Ferran com a manager de la formació.
Però va ser a partir de 1990, en conèixer a Agustí Cerdà responsable de l’àrea de cultura d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que els 4000 Som Prou prengueren impuls i començaren a fer concert d’arrere de concert; una trajectòria que els va portar a actuar al Tirant de Rock que va organitzar ACPV, a la plaça de bous de València l’11 d’abril de 1992; Sau, Els Pets, Kartutx i SangTrait són els grups que els van acompanyar en l’anomenat concert.
Del Tirant de Rock ‘al cel’ i quan dic ‘al cel’ em referisc a tots els concerts en que van participar a partir del Tirant; però allò que més va influir al si del grup va ser la gravació del disc Cotxe Roig, que va ser enregistrat a finals de 1992 i editat i publicat al 1993. La seua presentació va ser el 10 de març de 1993 a la sala ‘Garaje’ d’Alboraia plena de gom a gom. Dies després van fer una segona presentació de Cotxe Roig a la sala RockOla de Meliana que va ser tot un èxit i possiblement un dels millors concert dels 4000 Som Prou.
Al llarg de 1993 i de la ma d’ACPV, van fer concerts a més de deu Instituts en horari lectiu en un intent de potenciar l’ús del valencià a l’ensenyament secundari. Tot seguit, l’any 1994, es van inscriure al Servei d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València (SARC) que els va oferir un bon nombre de concerts a molts pobles del País Valencià: Biar, el Pinós, Oliva, Vilamarxant, Altea, Alcoi, Llíria, Xàbia, Cullera, Pego, Puçol, el Puig, Calp, Foios, Bétera, Montcada...
Sense dubte els anys 1993 i 1994 van ser el més profitosos per als 4000 Som Prou, que també van fer eixides del nostre territori per tal d’actuar a Mallorca i Menorca.
També els va cridar la televisió pública valenciana; el 10 d’abril de 1992 van signar un contracte amb Canal-9, per tal de fer dos temes per al programa de “INES DE NIT”, amb una retribució de 15.000 pessetes.
Tot i les vinculacions amb ACPV els 4000 Som Prou deien en aquells temps, referint-se al fet de cantar en valencià, a nosaltres tant ens fa cantar en valencià com en castellà, però el valencià és allò que parlem diàriament, és la nostra llengua... Molts pensen que cantar en valencià és fer política. Els 4000 cantem en valencià perquè ens naix, perquè és com parlem, no perquè vulguem fer política.
De les lletres dels temes del disc Cotxe Roig, es van fer càrrec Xavi Roig i Pep Izquierdo de Massamagrell i de la música els 4000 Som Prou; per a la gravació del disc van comptar amb la col·laboració de Manwel que desprès s’incorporaria al grup, de Pedro, de Toni Sánchez, de Jesús Martí, d’Andrés Andreu i de Miguel A. Berbis; els arranjaments i la producció van córrer a compte de J.M. Moles i 4000 Som Prou; i la edició de Fonograf. La cançó que donà nom al disc deia: tinc un cotxe roig, una moto blava i un camió, ma mare me deia tens que treballar, jo, no vull currar. Però en l’any 1995, poc a poc, la moguda va anar apagant-se fins que van acabar silenciant-se, llevat d’alguna aparició esporàdica sense cap continuïtat en el temps.
Actualitat
Després d’alguns ‘bolos’ en que han participat: Calibre (1996), FNAC (2003), Casa de la Música de Rafelbunyol (2012)... els 4000 Som Prou tornen a la càrrega. Fa alguns anys, Nofre va patir un accident laboral que li impossibilitava tocar la bateria i va ser substituït per Àngel Oller, ‘Àngel’ i amb les incorporacions de Ferran com a vocalista i de Benja Piquer, ‘Benja’ com a guitarrista, va quedar tancada la nova formació dels 4000 Som Prou: Paco (guitarra i veus), Nel·lo i Benja (guitarra), Dani (baix), Àngel (bateria) i Ferran (veus). Hem de lamentar profundament la recent defunció de Nofre, al que els 4000 Som Prou volen retre-li un merescut homenatge del que molts de nosaltres participarem.
La portada del disc "Cotxe roig". EPDA
Els components en un dels assajos. EPDA
Presentació del disc de 4000 Som Prou. EPDA
Comparte la noticia
Categorías de la noticia