Xavi Pérez i Juanes. Regidor de Patrimoni Històric de l?Ajuntament d?Alzira. / EPDA
Convide el lector que visite el MUMA que observe en la planta baixa els plànols i la maqueta del nucli antic, la Vila, que es pot veure en el sòl des d’una vidriera. Qui visita el museu es queda amb la boca oberta de la meravella que era Al-Gezira, una illa rodejada pel Xúquer dins del meandre i amb una fortificació medieval que envoltava tot el centre històric i que es comunicava per diversos ponts.
Esta part de la ciutat, al llarg del temps, havia arribat a un alt grau de degradació i deteriorament. Derruïda la major part de les muralles en diferents èpoques i perduda una bona part del patrimoni arquitectònic de totes les èpoques per un abandó secular, es produïx la major agressió urbanística de la ciutat amb el soterrament del braç mort del Xúquer i la conversió en dos grans avingudes, la de Luis Suñer i la de Sants Patrons, dotades d’una desvirtuada edificabilitat que desentona amb la morfologia de la ciutat.
Era clar que s’havia de buscar una solució, d’una banda, a les inundacions, qüestió que no s’ha resolt amb «l’invent» de l’avinguda, i, de l’altra, als problemes higiènics que causava el pas del riu per eixa zona. Però això comportà assolar el pont de Sant Bernat (1966-67), i s’optà per traçar un col·lector que havia de circular per davall de la futura avinguda.
¿Es podria haver optat per una altra solució no tan destructiva i agressiva? Sí! Dos exemples del que es podria haver dissenyat es troben en dos ciutats importants: Cracòvia i València.
La muralla defensiva de Cracòvia es va començar a construir a la fi del segle xiii. Amb el pas dels anys va ser remodelada fins a convertir-se en una fortificació de tres metres de gros reforçada amb trenta-nou torres i un fossat de més de sis metres d’ample.
Quan la muralla va deixar de complir la funció que tenia es va derrocar pràcticament del tot, igual que a Alzira i altres ciutats, i en el seu lloc es va construir l’agradable parc Planty que envolta la ciutat.
Si a Alzira s’haguera optat per esta solució per a les avingudes, o altres de semblants, com ara haver simulat el pas del riu de forma artificial, ara tindríem dos anells verds: el que roda tot Alzira i el que podria haver envoltat el circuit emmurallat.
A València tenim un bon exemple de solucions a inundacions i la conversió de l’antic llit del Túria que va dissenyar l’arquitecte Ricardo Bofill. Per una part, es desvià el riu i, per l’altra, s’optà per fer un gran jardí a l’antic llit i es descartà el desgavell de fer una autopista en eixa zona que hauria travessat tot València.
A pesar de tot, a Alzira encara hi ha un patrimoni històric i natural que hem de cuidar i restaurar. Com a projectes emblemàtics cal remarcar la restauració de la Torre dels Coloms que farà enguany la Conselleria de Cultura i la reconstrucció de la Casa Reial de Jaume I a través del Pla Xacobeo i el Fons Europeus, dos actuacions potents que enriquiran el nostre patrimoni i que podran fruir la ciutadania d’Alzira i la gent que el visite. Alzira és un referent històric en l’antiga Corona d’Aragó i per això hem de cuidar-la.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia