Asun Moll: "Treball, germanor i responsabilitat, els valors que m'emporte de les Falles com a regidora de Festes"

Com bé dius, “tot un clàssic”, tant al treball com a les tasques a fer. Enguany, tenim nou president de FJFS i, a més a més, quasi totes les comissions de la ciutat han canviat de president o presidenta, per tant, el treball ha sigut intens, encara que sense novetats. Cal aclimatar-se a la calor fallera i, normalment, el primer any de presidència es fan pocs canvis. Sí és veritat que hi ha un contacte quasi setmanal durant els mesos de desembre i gener -que al mes de febrer s’ha convertit en diari- entre el president de Junta i el departament o la regidora. Cosa que agraisc, perquè és de valorar que estiga pendent de cada situació amb la finalitat que tot isca bé.

Com a bona valenciana, m’agrada el soroll i l’olor a pólvora, per tant, el que més espere són les mascletades i la Nit del Foc. Encara que, com a sentiment, el moment més emocionant i divertit és la vesprada del lliurament de premis. La vista des del balcó de l’ajuntament anunciant els premis és molt emotiva, amb tantes persones desitjant sentir el nom de la seua falla, amb abraços i llàgrimes que culminen un any de molt de treball i sacrifici.

Recolzant el treball que les comissions i Junta fan. A més del xicotet recolzament econòmic que es fa per a les comissions i un pessiguet un poc més gran per als actes organitzats per FJFS. No oblidem que les Falles -no sols son per als fallers- són un gran atractiu festiu on els ciutadans ens llancem al carrer a gaudir del bon oratge, la restauració, l’olor a pólvora, a flors i la música. Qui no té un familiar o amic faller o fallera a qui eixir a vore en les cavalcades, els passacarrers o l’ofrena?

L’esperit faller que de portes cap a fora és de festa, de portes endins són valors: treball, germanor i responsabilitat. Valors que he pogut descobrir gràcies a l’oportunitat que m’ha brindat la ciutadania de poder ser regidora de Festes i Cultura Popular. I valors que he descobert gràcies al cor que m’ha brindat el col·lectiu faller, en un contacte colze a colze, durant cinc anys, tres dels quals, molts durs, amb una situació de malson que espere no torne a repetir-se mai més.

Va ser molt emotiva. Claudia i Maite van estar molt naturals; porten el sentiment faller a flor de pell i això es nota al seu discurs. Són falleres de bressol.

Bé, el ban és molt semblant al dels anys anteriors. És veritat que les falles o t’agraden molt o les rebutjes, i no és fàcil la convivència amb un casal o falla a prop de casa, però llevat d’alguns comportaments puntuals i individuals, les falles i sobretot els seus presidents i presidentes, són molt conscients i respecten la normativa fil per randa pel bé del futur de les Falles i la festa.

Ho he deixat per escrit en algun articles de llibret d’alguna comissió que m’ha demanat col·laboració. El món faller, des de dins, era desconegut per a mi i m’ha entrat al cor directament davant la situació de resignació que vàrem haver d’afrontar davant la pandèmia; un 10 de març del 2020 que mai oblidaré. Des d’eixe dia, he estat integrada com un membre més del col·lectiu faller. He vist el seu amor, treball i entrega per una festa que sols és entesa des de dins. I sempre estaré agraïda a l’oportunitat que m’ha donat el meu càrrec de poder conèixer i gaudir cadascuna de les seues tradicions i costums. Me’n porte una gran quantitat de gent coneguda i un grapat d’amigues i amics, encara que soc conscient que també deixe alguna enveja per la tasca feta. I, com no, demanar disculpes a qui esperava de mi més del que he fet.