"Demanem ajuda al govern per poder seguir treballant al camp i continuar promocionant el producte valencià"

Les organitzacions agràries i cooperatives valencianes alerten que la crisi de rendibilitat dels agricultors i ramaders està accelerant l'abandó de camps, que provoca el despoblament del medi rural i l'encariment dels aliments als consumidors. 

Parlem amb Fernando Durá, provinen d’una família de camp, i que malgrat haver estudiat la seua carrera de magisteri, decidix emprendre i ser llaurador. Ens dona la seua visió com a professional de l'agricultura i també com membre de l'executiva de la Unió.

A dia de hui, ja fa 11 anys que em dedique a este sector. En casa sempre han treballat la terra i, encara que vaig estudiar la carrera de Magisteri, quan vaig acabar no em van agradar les opcions d'eixida que tenia en eixe moment i em vaig decidir per emprendre i començar a treballar en el camp. Primer amb mon tio en l'arròs, que em va ensenyar com funcionava tot, i després d'un any en unes terres d'un familiar, que havia rebut per part de ma mare, vaig començar en l'arròs i tarongers i, en acabant, vaig ampliar a tarongers i em vaig llançar als caquis i les mandarines, per poder oferir un poc més de varietat en la venda digital.

La veritat no em puc queixar, perquè la campanya ha sigut bona. Vaig començar amb taronja i mandarina fins que a final de febrer va acabar la campanya per a mi, perquè les mandarines de royalties no les cull, ja que són més cares. Jo escalone la producció, amb navelines en hivern, després nàvel lates i finalment valències. Les que no puc vendre jo, tant de mandarina com taronja, les venc al comerç, és a dir, al magatzem. De la segona part de la campanya, em guarde la que necessite per a servir als meus clients i la resta, el comerç s'ho cull i s'ho enduu per a vendre-la en el punt de línia. La campanya en general va ser prou normal, però sí que ha sigut un poc més fluixa en general, en algun tipus de taronja i mandarina van abaixar els preus, i en este cas sempre eixim perdent els llauradors, ja que, si s'apugen els preus en la línia, la gent deixa de consumir. A més, els canvis de temps i les fortes plogudes, varen afectar algunes varietats de taronja que ens van fer perdre part de la collita. A açò sumar-li l'entrada de taronges i mandarina d'Egipte, que ha fet que el preu s'estancara. Eixa és una de les qüestions per la qual es van fer les mobilitzacions a tota la Comunitat i en l'àmbit nacional.

No sentim suport per part del Govern en este cas, en l'àmbit nacional, ja que una de les coses que més ens poden afectar és l'aprovació de Mercosur. Seria un tractat de lliure comerç entre els països de Sud-amèrica i la Unió Europea, que no sols afectaria els citroagriculturs, com és l'exemple amb la taronja i mandarina d'Egipte, sinó que pot afectar a diferents sectors, com els cereals o la carn. A més, per altra part, nosaltres tenim unes normatives europees que ni Sud-àfrica ni Egipte estan complint i nosaltres sí. Per part del nou govern valencià, sí hem tingut algunes reunions, però res més. Estan intentant traslladar les nostres peticions tant a escala nacional com a Europa. Però, per altra part, encara estem esperant este any que se paguen les ajudes de la PAC, que molta gent encara no ha cobrat.

Bàsicament, estem en contra de les importacions de cítrics de països tercers, com Egipte i Turquia, perquè el port està bonificant taxes portuàries a estos països que a més tenen plagues de quarantena. Estatalment, demanem com sempre la democràcia al camp, votar qui són els nostres representants, de cara a l'administració perquè La Unió sempre ha estat fora, ja que no la reconeixen com organització agrària dins de l'oficialitat.Per altra part, les institucions europees deuen d'assumir que perquè hi haja sostenibilitat ambiental en els seus plans i marcs normatius, hem de tindre una sostenibilitat econòmica i social; i sense rendibilitat en els nostres cultius, no podem adaptar-nos a les noves normatives. A més, haurien de complir tots els països i no ho fan. I demanem també complir la llei de la cadena agroalimentària, que està aprovada, però no està desenvolupada en decrets. En teoria, està prohibit vendre per davall de costos de producció, però si no n'hi ha una normativa per fer-la complir no podem fer res. Demanem que se pose en marxa. I a més, com he dit abans, la reciprocitat en les relacions comercials en clàusules espill. El mateix que ens demanen a nosaltres, que ho demanen als que porten productes fora de la Unió Europea.

Entre d'altres, el control de la fauna cinegètica i silvestre, per exemple el javalins que fan molt de mal als cultius, i no n'hi ha cap normativa que ho controle. La participació del sector, com he dit abans, en polítiques econòmiques fiscals i laborals i de seguretat social, que ens afecten directament als llauradors. També la protecció de les zones agràries per les plaques solars i energies renovables i tindre'ns en compte per a programar eixes centrals. A més, ens afecta també molt la falta de relleu generacional. Necessitem que hi hagen mes incentius perquè els jóvens es dediquen al camp.

Tenim aprovada una sentència del Tribunal Suprem sobre una normativa de la doble tarifació, pendent de posar en marxa, que bàsicament seria tindre la mateixa tarifa tant en hivern com estiu. Demanem també un gasoil i combustible professional agrícola. Necessitem que s'abaixe l'impost, ja que la pujada del gasoil ens ha afectat molt, i açò és una cadena que fa pujar també el preu als supermercats. Per això, demanem que hi haja un etiquetatge en productes que no venen de la Unió Europea, i també, un altre, amb el preu que si li paga al llaurador per eixe producte, perquè la gent ho sàpiga, ja que n'hi ha una diferència molt gran.

Sobretot, mesures preventives contra l'EHE, una malaltia que tenen els animals i que està ara causant prou crisi al sector ramader. Una vegada detecten eixa enfermetat, han de sacrificar als animals amb el perjuí que això du. Per això, es demana prevenció i ajudes compensatòries. Açò provoca també que la falta de gestió sanitària en la fauna salvatge faça que es contaminen moltes vegades els animals de les granges.

Hem aconseguit finalment que La Unió siga reconeguda com un òrgan oficial nacional. Gràcies sobretot a l'última mobilització del passat dia 21 de febrer a Madrid. A partir d'ara, serem una organització agrària oficial i estarem dins de totes les reunions amb el Ministeri d'Agricultura, per poder votar i demanar tot el millor per al nostre sector. A nivell Comunitat, també s'han bolcat per traslladar les nostres reivindicacions, tant a nivell nacional com europeu a Brussel·les.

Sí, el pròxim dilluns dia 15 d'abril, tenim pensada una mobilització en contra d'algunes empreses valencianes que hem descobert que compren l'arròs de fora de la Unió Europea, en este cas de Birmània. Per això, el dilluns que ve, acudirem a la fàbrica SOS, d'Algemesí, per rodejar-la, i durem dos paellers per a fer unes autèntiques paelles valencianes, reivindicant l'arròs de la terreta.