Denuncien la tala massiva d'arbres a l'Horta Sud pels treballs de reconstrucció

Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) alerten que s’està duent a terme d’una tala indiscriminada d’arbres en diversos municipis de l’Horta Sud, justificada sota el pretext que “molesten” per als treballs de reconstrucció de les infraestructures afectades per la dana de 2024. 

Així, contemplen amb preocupació la pèrdua accelerada de massa arbòria, entenent que puga ser necessari sacrificar algun exemplar puntual, "però no aquesta destrucció sistemàtica a la qual estan assistint".

En este sentit, expliquen que a Sedaví fa unes setmanes es trobaren amb la meitat dels arbres del conegut com a "recinte festiu" talats, i en altres pobles es poden observar gran quantitat d’escocells buits i fins i tot, tapats amb ciment on abans hi havia oliveres, tarongers i palmeres. Ha passat més d’un any i encara no s’ha reposat cap dels arbres que es va emportar la barrancada. 

Per als CLER, Benetússer n’és un clar exemple, ja que pateix una pèrdua accelerada del seu arbratge i no és una cosa nova: ja abans de la barrancada era habitual que els arbres que, per diferents motius es retiraven, no s’hi reposaren. Hui es pot comprovar com han sigut eliminats els tarongers de la Plaça del Forn o com les noves voreres es reconstrueixen sense un sol arbre, convertint els carrers de Benetússer en espais sense ombra, instransitables amb les altes temperatures de l’estiu.

També alerten de la gran destrucció feta per l'obra del col·lector d'aigua potable en alta per l 'EMHSI en tota la ruta del colesterol. A més, la CV-400 no té cap arbre o arbust en trams grans de mitgeres, resultant un autèntic desert. Denuncien que són els ajuntaments els que han de controlar i exigir a aquestes empreses la reposició de tota la vegetació destruïda i omplir aquests espais de vegetació local.

Els CLER denuncien que els plans oficials de reconstrucció no incorporen mesures essencials de renaturalització ni la creació d’espais verds o superfícies permeables que permeten absorbir l’aigua en futurs episodis de pluges torrencials. Els estudis són clars: la comarca necessita urgentment renaturalitzar-se i eliminar barreres que impedeixen el camí natural de l’aigua cap a la mar. 

Tot i això, consideren que la prioritat de les administracions és reactivar infraestructures de grans empreses, deixant en segon pla les actuacions necessàries per a garantir la seguretat de les persones i la cura del territori. Els CLER recorden que la comarca no va quedar devastada per l’aigua, sinó per dècades de pressió urbanística ignorant informes tècnics que advertien de no desenvolupar projectes en zones inundables.

Farts de la situació, els CLER han iniciat una campanya de neteja i renaturalització que va arrancar el passat 19 d’octubre i que ara continua, amb una nova convocatòria per al proper diumenge 18 de gener, a les 10h en la CV-400, davant del Lidl de Paiporta. 

Així, fan una crida a la participació i al compromís col·lectiu. Segons les seues paraules, "la reconstrucció no pot basar-se només en formigó: és moment de reconstruir amb criteri, amb respecte i amb vida. Volen renaturalitzar la fauna menudadel matoll mediterrani, recuperar la flora silvestre i veure créixer els arbres que convertisquen tota la ruta en un refugi climàtic".