Diego Gómez, alcalde d"Alzira./ LAURA FLORENTINOQuina és la teua
valoració de les dos legislatures que has treballat a Alzira?
Crec que la
valoració és positiva en Alzira. Positiva en el sentit de que de alguna forma
des de el 2015 fins ara al 2022 s’ha visualitzat una altra forma de fer
política i és molt més pegada a la realitat del poble i de la comarca i crec
que açò és molt perquè es més pròxima a la ciutadania. Açò es el que jo com
alcalde he estat, lo més pròxim a la meua ciutadania i perquè crec que Alzira s’ha
posat al referent de la comarca i al país com a una ciutat de present i de
futur.
Hi ha hagut
moments durs?
Evidentment. Hi
ha hagut un canvi perquè han sigut dos legislatures i especialment esta última
ha sigut molt dura, possiblement molt complicada i ho dic de veritat. Des del
segle passat amb la pantanada de Tous no s’havia viscut una cosa pareguda com
la pandèmia i tant difícil de gestionar perquè una inundació es difícil de
gestionar-la sentimentalment i econòmicament, però una crisi sanitària com la
que tinguérem es molt dur i difícil. Crec que passaré a la història com el
alcalde de la covid. Estos dos primers anys de la legislatura que eren
fonamentals per a fer projectes, per a gestionar la ciutat i marcar la
continuïtat del que havia sigut la primera legislatura 2015-2019 es va obrir
una via d’aigua en este submarí i havia que tapar-la i taponar la i tots eixos
recursos anaven a tancar-la. Aleshores ara comença de nou a engranar la màquina
i a tornar a funcionar i ara ens ve la situació de la guerra i la crisi de
pujades de preus. Tinc la sensació de que esta legislatura i lo que queda d’ella
faig “d’alcalde samur”, cridar al 112 i que vinguen a resoldre el problemes, és
una comparativa, però crec que per una banda estic satisfet de que he vist una
nova visió de fer política, però també preocupat perquè no hem pogut fer el que
m’agradaria en estes legislatures, malgrat que amb Alzira com a capital cultural
tot l’any 2022 ha sigut una gracia que nos ha caigut per a poder fer eixa
imatge de unitat, cultura, democràcia, solidaritat i de vore el futur d’una
altra forma.
El 20 d’octubre
de 1982 va ocórrer la Pantanada de Tous, fa quaranta anys ja, com ho va viure
Alzira? quines son les ultimes novetats respecte als crèdits?
Fa 40 anys, vam
fer un acte institucional de recordatori de l’aniversari d’eixe episodi que va
marcar moltíssim a la ciutat i que continua marcant moltes vegades. La gent no
dorm quan plou i eixe sentiment de les imatges encara que hi ha molta gent jove,
però encara perdura en la gent major. Això va crear una reacció de la
ciutadania de viure molt d’esquenes al riu a partir del 1982, sempre s’ha
viscut a la vora del riu com una font de vida, en l’agricultura, en la
recuperació. El riu passava per el centre de la ciutat i se va desviar fa més
de 50 anys, però imaginem ara una ciutat que tinguera un riu que pasara pel centre,
un riu que marcara la història de la ciutat, açò no se va produir en eixe moment
i a més tinguérem la pantanada. Aleshores s’ha de recuperar la visió
sentimental, però també hi ha resquícies encara econòmiques per via judicial de
gent que en el seu moment va demanar un préstec per a poder salvar la seua casa
o el seu negoci i que encara quaranta anys després l’Estat continua
reclamant-li eixos préstecs amb interessos, ni la gent d’Alzira ni la de la
Ribera se mereixen açò. Després de quaranta anys la reivindicació és a nivell d’infraestructures
contra les inundacions, l’únic que s’ha fet ha sigut ben feta la presa de Tous
i la presa de Bellús que encara no està al 100% de les seues possibilitats per
a salvaguardar les inundacions del Xúquer, però queden altres inundacions que
són tots els barrancs que arriben al Xúquer i moren a la nostra ciutat i això
crea una situació de inundacions. Crec que moltes vegades la responsabilitat és
de les pròpies persones que no hem sabut, perquè hem anat ampliant la nostra
ciutat i moltes vegades sense contar amb el Xúquer.
Qual es el procés
a seguir o que demaneu quan les danes arriben a la ciutat?
Es que després de
40 anys no s’han fet les infraestructures necessàries per a que l’aigua no sols
dels Xúquer sinó també del barrancs que rodegen la ciutat sobretot per la part sud-est,
encara no hem pogut solucionar eixa situació. L’únic que hem pogut fer en estes
dos legislatures on hem governat és intentar salvaguardar la ciutat, es a dir,
la nostra ciutat és l’illa del Xúquer, la protecció, aleshores en algú moment
lo que hem intentat és la construcció d’un canal interceptor que arreplegue
l’aigua dels barrancs i que desvie al Xúquer. Tenim un zona que és de les més
pluvioses de la comarca, tot açò ens produeix una situació de tensió, són uns
vasos comunicants, lo que intentem és protegir en tot moment la possibilitat de
que l’aigua dels barrancs no entre a la ciutat, però amb l’aigua del Xúquer ha
de ploure moltíssim per a que torne a eixir de la seua caixa. Això no vol dir
que no es puga eixir per els barrancs perquè el nivell de la ciutat es molt
baix i tot el sistema de desaigües que hi ha per baix de la ciutat està interconnectat
de tal forma que si s’ompli per un costat o fa per altre que es el que va passar
en la pluja del passat 6 d’octubre, amb tanta aigua no n’hi ha alcantarillat
que puga arreplegar eixa tromba d’aigua. Lo que no volem es que hagen
inundacions per això necessiten estructures hidràuliques del segle XXI, això
correspon a les administracions tant a l’Estat via la confederació hidràulica
del Xúquer com a les conselleries per a que ens ajuden per a solventar esta problemàtica.
Com li agradaria
que recordaran el seu pas per l’alcaldia?
Possiblement serè
l’alcalde de la covid i crec que en la primera legislatura varem fer moltes
coses de canvi per a la ciutat perquè eren necessàries i ara intentem rematar
moltes altres que s’han quedat pendent com, per exemple, finalitzar el nou
edifici de la policia, la remodelació del sostre i del pavelló esportiu, el
Casal Jove, el Palau de Justícia que te que vindre via la Generalitat
Valenciana, es a dir, hi ha una sèrie d’obres, d’infraestructures, la mobilitat
urbana, però hem marcat una cosa molt interessant que es que hem aprovat una
agenda urbana. A banda de que jo voldria que la gent recordara que he sigut pròxim
a la ciutadania i que he intentat i vaig a continuar sent la persona pròxima
amb la que es puga parlar, que puga anar als actes, que puga estar al carrer a
banda d’això voldria que se me recordara com l’alcalde, que crec que s’ha de
continuar, amb l’agenda urbana que els projectes que tenim i les línies estratègiques
marcades per a 2030 s’han marcat ara en este 2022.
A quins reptes
s’enfronta Alzira?
Alzira s’enfronta
a tres reptes importants. Un d’ells es que Alzira puga convertir-se en un riu
de futur, recuperar la vida del riu e incorporar-la a la vida de la ciutat, no
viure d’esquenes al riu, fer coses per a que el riu puga convertir-se en un
espai d’oci, on la gent puga passejar, un espai connectat a l’anell verd de la
ciutat, es a dir, recuperar eixa imatge del riu. L’altra qüestió és el tema de
la mobilitat de la ciutat, és important i hauria que avançar per fer una ciutat
molt més amable, més tranquil·la, més peatonal, s’ha de plantejar eixa visió i
el tercer és el repte del canvi climàtic amb tota la visió de l’energia,
l’estalvi d’aigua per els regs. Resumit seria per una banda, el riu de futur i
per altra banda el projecte “Som Alzira”, es a dir, anem a intentar vertebrar
una ciutat de veritat per a lo que queda de segle. Moltes vegades crec que no
hem superat coses del segle passat i per això és important.
Alzira és el
segon municipi on governa Compromís, sols per darrere de València, dona vertigen
estar al capdavant?
No, no crec. Crec
que la lliçó que vaig aprendre en la primera legislatura de humilitat, de
treballar per la ciutat i per la comarca i de guanyar un espai de proximitat a
la ciutadania crec que me va donar la classe per a poder abordar la segona
legislatura, però va arribar la covid. No me dona vertigen, vaig parlar amb Joan
Ribó perquè li tocaria a ell com a vicepresident de la Federació Valenciana de
Municipis i Províncies i em va dir que com a gran ciutat i perquè en esta
legislatura jo vaig estar al capdavant d’eixa vicepresidència doncs m’ha donat
una visió molt més global de lo que suposa els municipis els pobles i les
ciutats del nostre país, un país que conec molt bé perquè com a president de l’Escola
Valenciana doncs vaig recórrer moltes escoles. Sí que és veritat que tal vegada
jo si que haguera volgut que s’haguera comptat mes amb la ciutat d’Alzira com a
ciutat diguem d’influencer en la política de Compromís, però de totes formes lo
de la capital cultural ens ha donat un caché que crec que comporta el
reconeixement de la tasca que es va a dur a terme a esta legislatura, ha valgut
la pena enfrontar-nos a la covid, recuperar-nos i valdrà la pena continuar
treballant per Compromís en la ciutat.
Li agradaria
donar un pas mes enllà en la política?
No tinc ninguna
aspiració en eixe sentit. Ja no puc tornar a l’Escola que es el que jo voldria
i tornar a donar classes i després estar a la universitat de professor associat
que era la meua tasca, el que passa es que l’any que ve compliré 65 i ja es
hora d’un canvi en el sentit de vida. Sempre he defensat que huit anys son
suficients per a mostrar quina es la teua validesa política i el teu perfil polític
i crec que açò he intentat. Si Compromís diu alguna cosa per al futur jo la
valoraré. No sé si estic totalment disponible per al meu partit, si me digueren
d’anar a un altre lloc a Madrid a Brussel·les pues no lo sé, però jo crec que
no, crec que en Alzira ja suficient.
Quina es la situació
actual dels pressupostos d’Alzira per a 2023?
Anem a intentar aprovar
el pressupostos en novembre per a que es publique en desembre i en gener ja
començar a treballar en ells. Crec que van a ser uns pressupostos de final de
legislatura, no hi hauran unes grans novetats, seran de continuïtat amb aportació
d’algun projecte novedoso, per exemple, tindrem que posar el mundial de pilota
que acollirà la ciutat a finals de març, evidentment hi ha eleccions pel mig i
no pots fer una gestió del pressupost de mig any hi ha que planificar per a tot
l’any i aleshores seran de continuïtat amb uns canvis mínims, hi haurà alguns
canvis en personal, perquè si l’Estat diu que han d’augmentar els funcionaris
un percentatge, anem a intentar també alguns compromisos que tenien en les
escoletes infantils perquè crec que se mereixen la seua reivindicació,
m’agradaria tindre més cultura a Alzira, no tenim suficient, ens fa falta més
recursos, els museus se queden xicotets, la gent demana molt més activitat
cultural i hem tingut que dir que no a moltes propostes culturals per falta
d’espai.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia