Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Arriba el 9 d’octubre. Per a part de la
nostra societat sols serà una festa més. No hi haurà cap vincle o sentiment que
li encoratge a fer alguna cosa més que relaxar-se o fer de la festivitat una
jornada lúdica. Tal volta l’actitud dels nostres polítics durant anys tampoc ha
aconseguit que la ciutadania en arribar el 9 d’octubre no pense en alguna cosa
més. S’han oblidat de vincular el poble amb allò que és seu. Malauradament en
l’oblit han quedat totes les generacions per a les quals la celebració de la
data suposava tota una gesta. Eren moments en els quals l’oficialitat de la
data fundacional dels valencians i de les valencianes no existia. Quan la
convocatòria davant l’estàtua del rei Jaume es feia amb octavetes i de viva a
veu,
L’arribada de 2015 tal vegada signifique
el principi d’un nou temps. Les persones estan assumint protagonisme per damunt
dels polítics. La pluralitat de forces governants és un símptoma que la gent no
vol grans majories i sobretot que desitja que el governant estiga més prop del
poble. Tots eixos ingredients són els que han d’aprofitar per a retrobar el dia
de València com una festa simbòlica del passat i també com un clam al futur.
El 9 d’octubre ha de ser reivindicatiu,
participatiu i vertebrador. Un moment per
manifestar-nos com a poble que estima la llibertat i la tolerància sense
oblidar la història, la cultura i la llengua que l’ha constituït. Hem de buscar
que siga un moment festiu però que
alhora ens faça sentir diferents. Hem de sentir especialment l’orgull del que
som. Hem de lluitar per evitar les batalles estèrils i els conflictes que ens
han enfonsat per tants anys. Hem de dependre a dir que no a aquells de fora que
han creat enfrontaments entre valencians i valencianes, siguen d’on siguen.
En definitiva, estem en la vespra del 9
d’octubre. Celebrem-ho però no oblidem que en les nostres mans està que siga
alguna cosa més. No és una efemèride ni simplement una data històrica. Fem de
la tradició dels nostres
avantpassats un símbol d’identitat i una esperança de futur.